Back to top
geolecte hui geolecte hui

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  hui
  • ca  geolecte hui sin. compl.
  • cod  Huíyŭ

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte hui es parla al sud de la província d'Anhui i zones frontereres de les províncies de Zhejiang i Jiangxi.

Durant molts anys el geolecte hui es considerava un dialecte d'altres geolectes, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.

El geolecte hui té una diversitat interna molt gran, malgrat que es parla en un territori relativament petit. Moltes de les variants no són intel·ligibles entre elles, i per això molts parlants són bilingües o trilingües.

El dialecte de Tunxi és la variant dialectal que es pren com a referència.
geolecte jin geolecte jin

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  jin
  • ca  geolecte jin sin. compl.
  • cod  Jìnyŭ

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.

El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.
geolecte kejia geolecte kejia

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Taiwan, Àsia > Xina

  • ca  hakka
  • ca  geolecte hakka sin. compl.
  • ca  geolecte kejia sin. compl.
  • ca  kejia sin. compl.
  • cod  hak-kâ-fa
  • cod  Kèjiāhuà
  • ar  هاكا
  • cy  Hakka
  • cy  Hokka sin. compl.
  • cy  Kejia sin. compl.
  • de  Hakka
  • de  Hokka sin. compl.
  • de  Kejia sin. compl.
  • en  Hakka
  • en  Hokka sin. compl.
  • en  Kejia sin. compl.
  • es  hakka
  • es  hokka sin. compl.
  • es  kejia sin. compl.
  • eu  hakkera
  • eu  hokka sin. compl.
  • eu  kejia sin. compl.
  • fr  hakka
  • fr  hokka sin. compl.
  • fr  kejia sin. compl.
  • fr  kejiaren sin. compl.
  • gl  hakka
  • gl  hokka sin. compl.
  • gl  kejia sin. compl.
  • gn  hakka
  • gn  hokka sin. compl.
  • gn  kejia sin. compl.
  • it  hakka
  • it  hokka sin. compl.
  • it  kejia sin. compl.
  • ja  客家語
  • nl  Hakka
  • nl  Hokka sin. compl.
  • nl  Kejia sin. compl.
  • pt  hakka
  • pt  hokka sin. compl.
  • pt  kejia sin. compl.
  • ru  Хакка
  • ru  Кэцзя sin. compl.
  • ru  Хокка sin. compl.
  • zh  客家话
  • zh  客家语
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Taiwan, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena Kejiahua o Kejiayu.

El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.

Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.

Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte de Meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.
geolecte min geolecte min

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  min
  • ca  geolecte min sin. compl.
  • cod  Mĭnyŭ
  • cy  Min
  • de  Min
  • en  Min
  • es  min
  • eu  min
  • fr  min
  • gl  min
  • gn  min
  • it  min
  • ja  閩語
  • ja  福建語 sin. compl.
  • nl  Min
  • pt  min
  • ru  Минь
  • zh  闽南话
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte min es parla a la província de Fujian, al nord-est i la costa de la província de Guangdong, a la perifèria de l'illa de Hainan i a Taiwan. També compta amb comunitats de parlants a diferents països del sud-est asiàtic, com ara Tailàndia, Malàisia, Indonèsia, Filipines i Singapur.

L'orografia de Fujian l'ha convertit en una província relativament aïllada del centre de la Xina. Aquest aïllament ha fet que el min hagi estat poc exposat a la influència d'altres geolectes, i que conservi en exclusiva alguns trets propis del xinès clàssic.

El geolecte min és el més heterogeni de tots, i sol dividir-se en min del nord (minbei), el dialecte més representatiu del qual és el de Fuzhou, i min del sud (minnan), el dialecte més representatiu del qual a la Xina continental és el de Chaozhou. N'és també un bon exponent el taiwanès.
geolecte ping geolecte ping

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  ping
  • ca  geolecte ping sin. compl.
  • cod  Pínghuà

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte ping es parla a la Regió Autònoma de Guangxi Zhuang, un territori força petit i rural, raó per la qual no té cap dialecte representatiu. Fins a la dècada de 1980 es considerava una variant del geolecte yue. És un geolecte molt poc estudiat. Actualment es troba en retrocés tant territorialment com en l'ús social.

Es divideix entre ping del nord, amb pocs parlants, i ping del sud, molt influït pel geolecte yue.

Alguns estudiosos consideren que el geolecte ping té un futur incert, o l'extinció o la fusió amb el geolecte yue.
geolecte wu geolecte wu

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  wu
  • ca  geolecte wu sin. compl.
  • cod  Wúyǔ
  • ar  وو
  • cy  Wu
  • de  Wu
  • en  Wu
  • es  wu
  • eu  wuera
  • fr  wu
  • fr  wu-niu sin. compl.
  • gl  wu
  • gn  wu
  • it  wu
  • ja  呉語
  • ja  呉越語 sin. compl.
  • nl  Wu
  • pt  wu
  • ru  Ву
  • ru  У sin. compl.
  • ru  Китайский диалект у sin. compl.
  • ru  Китайский диалект ву sin. compl.
  • zh  吴语
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El wu és un conjunt dialectal amb notables diferències internes que inclou sis varietats: la de Taihu, la d'Oujiang, la de Taizhou, la de Chuqu, la de Wuzhou i la de Xuanzhou. Després del geolecte del nord, el geolecte wu és el que compta amb més parlants.

El wu és una de les llengües sinítiques modernes que es va escindir abans del xinès septentrional antic; alhora, però, el wu ha rebut una forta influència del geolecte del nord al llarg de la seva història. Dins les llengües sinítiques, el wu pertany al bloc meridional, com el gan, el xiang, el hakka, el yue i el min. D'entre els dialectes wu, el parlar de Suzhou del dialecte de Taihu és el més influent i el que es pren sovint com a referent. Shanghai va rebre la immigració massiva de parlants wu després de la guerra que es produí durant la revolució dels Taiping, vers la fi de la dinastia Qing.

Després de la fundació de la República Popular de Xina, el wu ha estat desplaçat pel xinès estàndard en el seu territori lingüístic a les escoles, als mitjans de comunicació i a l'administració. També s'està produint en moltes famílies wu un trencament generacional en la transmissió de la llengua materna als infants, que comencen a tenir el xinès estàndard com a llengua primera.
geolecte xiang geolecte xiang

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  xiang
  • ca  geolecte xiang sin. compl.
  • cod  Xiāngyŭ

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte xiang és, com el geolecte gan, un grup dialectal de transició perquè és contingu a zones on es parla el geolecte del nord. El nom procedeix del riu que recorre part del territori on es parla, a la província de Hunan. El dialecte de referència és el de Changsha.

El geolecte xiang se sol dividir entre nou xiang, molt sensible a la influència del geolecte del nord, parlat al nord-oest i a les ciutats grans de la província de Hunan, i vell xiang, més conservador, parlat a les zones rurals i muntanyoses.
geolecte yue geolecte yue

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

  • ca  yue
  • ca  geolecte yue sin. compl.
  • cod  jyut jyu
  • cod  yuèyŭ
  • ar  الصينية كانتونية
  • cy  Tsieinëeg Gantoneg
  • cy  Gwong dung waa sin. compl.
  • cy  Yueh sin. compl.
  • cy  Yuet yue sin. compl.
  • cy  Yueyu sin. compl.
  • de  Kantonesisch
  • de  Gwong Dung Waa sin. compl.
  • de  Yue sin. compl.
  • de  Yueh sin. compl.
  • de  Yueyu sin. compl.
  • en  Cantonese
  • en  Cantonese Chinese sin. compl.
  • en  Gwong Dung Waa sin. compl.
  • en  Yue sin. compl.
  • en  Yueh sin. compl.
  • en  Yuet Yue sin. compl.
  • en  Yueyu sin. compl.
  • es  cantonés
  • es  gwong dung waa sin. compl.
  • es  yueh sin. compl.
  • es  yuet yue sin. compl.
  • es  yueyu sin. compl.
  • eu  kantonera
  • eu  gwong dung waa sin. compl.
  • eu  yueh sin. compl.
  • eu  yuet yue sin. compl.
  • eu  yueyu sin. compl.
  • fr  cantonais
  • fr  chinois yue sin. compl.
  • fr  gwong dung waa sin. compl.
  • fr  yueh sin. compl.
  • fr  yuet yue sin. compl.
  • fr  yueyu sin. compl.
  • gl  cantonés
  • gl  gwong dung waa sin. compl.
  • gl  yueh sin. compl.
  • gl  yuet yue sin. compl.
  • gl  yueyu sin. compl.
  • gn  kantones
  • gn  gwong dung waa sin. compl.
  • gn  yueh sin. compl.
  • gn  yuet yue sin. compl.
  • gn  yueyu sin. compl.
  • it  cantonese
  • it  gwong dung waa sin. compl.
  • it  yueh sin. compl.
  • it  yuet yue sin. compl.
  • it  yueyu sin. compl.
  • ja  広東語
  • nl  Kantonees
  • nl  Gwong Dung Waa sin. compl.
  • nl  Yueh sin. compl.
  • nl  Yuet Yue sin. compl.
  • nl  Yueyu sin. compl.
  • pt  cantonês
  • pt  gwong dung waa sin. compl.
  • pt  yueh sin. compl.
  • pt  yuet yue sin. compl.
  • pt  yueyu sin. compl.
  • ru  Кантонский китайский
  • ru  Юэ sin. compl.
  • ru  Гуандунский sin. compl.
  • zh  粤语
  • zh  广东话 sin. compl.
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El yue és la tercera llengua sinítica amb més nombre de parlants, rere el geolecte del nord i el wu. Dins les llengües sinítiques, el yue pertany al bloc meridional, com el wu, el gan, el xiang, el hakka i el min.

Els grups dialectals del yue són el yuehai (que inclou Guangzhou, Hong Kong, Macau, Zhongshan i Dongguan), el siyi (que inclou el dialecte de Taishan), el de Gaoyang (parlat a Yangjiang) i el de Guinan (parlat àmpliament a Guangxi). La variant del geolecte yue més difós és el cantonès, parlat a la ciutat de Guangzhou o Canton.

A la província de Guangdong, el yue conviu amb el xinès estàndard, llengua usada en les situacions formals, en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació i com a llengua franca, i amb dues llengües sinítiques més: el min, parlat a les regions orientals limítrofes amb Fujian, com és el cas de Chaozhou i Shantou, i el hakka.
georgià georgià

Caucàsica meridional o kartveliana > Georgiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia, Àsia > Turquia

  • ca  georgià
  • cod  ქართული ენა (Kartuli ena)
  • cod  ქართული (Kartuli)
  • ar  الجيورجية
  • cy  Georgeg
  • de  Georgisch
  • en  Georgian
  • es  georgiano
  • eu  georgiera
  • fr  géorgien
  • gn  georgiáno
  • it  georgiano
  • ja  グルジア語
  • nl  Georgisch
  • pt  georgiano
  • ru  Грузинский язык
  • tmh  Tajurject
  • zh  格鲁吉亚语
  • scr  Alfabet georgià

Caucàsica meridional o kartveliana > Georgiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia, Àsia > Turquia

Definició
Els georgians són un poble autòcton de la regió sud del Caucas. Els seus avantpassats hi han habitat des de l'època neolítica, segons bon nombre d'historiadors i arqueòlegs. Tribus protogeorgianes van establir, a l'actual territori georgià, regnes independents des del segle VI aC.

El georgià és la llengua amb més parlants de la família kartveliana i l'única que disposa d'estàndard escrit. L'idioma s'ha parlat ininterrompudament a l'actual territori de Geòrgia des del segon mil·leni aC, moment en què es va començar a separar de la llengua svanetiana. Al primer mil·leni aC, el georgià es va diferenciar de les altres dues llengües de la mateixa família (el mingrelià i el laz).

El georgià està dividit en dos grans blocs dialectals:

- l'occidental, parlat a l'oest i nord de Geòrgia i a la vall d'Imerkhevi, a Turquia.
- l'oriental, que és la base de la llengua estàndard. És parlat a la resta de Geòrgia, al nord-oest de l'Azerbaidjan i a la diàspora georgiana de l'Iran.

Existeix un tercer dialecte, el gruzínic o judeogeorgià, que combina lèxic georgià, hebreu i arameu sobre una base gramatical georgiana, parlat a Geòrgia i a Israel. Alguns lingüistes el consideren una llengua independent, però habitualment és classificat com a dialecte perquè el grau d'intercomprensió entre aquesta parla i el georgià és elevat.

Es poden distingir tres períodes històrics del georgià a partir del moment en què va ser escrit per primera vegada (segle V dC): georgià antic, entre els segles V i XI; georgià mitjà, entre els segles XII i XVIII, i georgià modern, des del segle XIX fins a l'actualitat. L'epopeia nacional georgiana, El guerrer amb pell de pantera, va ser escrita al segle XII pel poeta Shota Rustaveli. El segle XIX va suposar un moment de revitalització de la llengua, amb l'establiment de les primeres impremtes a Tbilisi i, sobretot, l'aportació de l'escriptor Ilia Chavchavadze, que va modernitzar l'idioma, el va unificar i el va depurar d'influències russes.

El georgià és la llengua prevalent a la societat georgiana. El sistema educatiu i també la majoria de publicacions són en aquesta llengua. Malgrat això, hi ha sectors de la població de Geòrgia pertanyents a grups nacionals diferents -com els armenis de Javakhètia, al sud del país- entre els quals el georgià encara és desconegut. Igualment, el georgià no és pas la llengua dominant a cap de les dues repúbliques autoproclamades independents de l'Estat georgià -Abkhàzia i Ossètia del Sud-, on els idiomes amb més pes són el rus i, respectivament, l'abkhaz i l'osset.

Segons un estudi del lingüista John M. Clifton (2005), els 15.000 parlants de georgià a l'Azerbaidjan -coneguts amb el nom d'inghiloi- mantenen l'idioma amb vitalitat als pobles de la regió nord-occidental on són majoria, mentre que a les localitats mixtes van abandonant progressivament la llengua pròpia en favor de l'àzeri. L'ensenyament en georgià és garantit a les escoles d'alguns pobles de la zona.

Part de la diàspora georgiana ha preservat l'ús de la llengua. Fora del Caucas, hi ha grups georgians a Turquia septentrional -on són coneguts amb el nom de chveneburi-, Rússia, els Estats Units, l'Iran i Ucraïna, entre d'altres estats.
geral geral

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jeral
  • ca  nheengatú
  • ca  geral sin. compl.
  • ca  língua boa sin. compl.
  • ca  língua brasílica sin. compl.
  • ca  yeral sin. compl.
  • cod  tutlayt jiral tamazunt
  • cod  lingua geral do norte sin. compl.
  • ar  نهينغاتية
  • cy  Nheengatú
  • cy  Geral sin. compl.
  • cy  Língua boa sin. compl.
  • cy  Língua brasílica sin. compl.
  • cy  Lingua geral do norte sin. compl.
  • cy  Yeral sin. compl.
  • de  Nheengatu
  • de  Língua Geral do Amazonia sin. compl.
  • en  Nheengatú
  • en  Geral sin. compl.
  • en  Língua Boa sin. compl.
  • en  Língua Brasílica sin. compl.
  • en  Lingua Geral Do Norte sin. compl.
  • en  Yeral sin. compl.
  • es  nheengatú
  • es  geral sin. compl.
  • es  língua boa sin. compl.
  • es  língua brasílica sin. compl.
  • es  língua geral do norte sin. compl.
  • es  yeral sin. compl.
  • eu  nheengatu
  • eu  geral sin. compl.
  • eu  língua boa sin. compl.
  • eu  língua brasílica sin. compl.
  • eu  lingua geral do norte sin. compl.
  • eu  yeral sin. compl.
  • fr  língua geral
  • fr  nhengatu
  • fr  geral sin. compl.
  • fr  língua boa sin. compl.
  • fr  língua brasílica sin. compl.
  • fr  lingua geral do norte sin. compl.
  • fr  yeral sin. compl.
  • gl  nheengatú
  • gl  geral sin. compl.
  • gl  língua boa sin. compl.
  • gl  língua brasílica sin. compl.
  • gl  lingua geral do norte sin. compl.
  • gl  yeral sin. compl.
  • gn  neengatu
  • gn  geral sin. compl.
  • gn  jeral sin. compl.
  • gn  língua geral do norte sin. compl.
  • gn  língua voa sin. compl.
  • gn  língua vrasílica sin. compl.
  • it  nheengatú
  • it  geral sin. compl.
  • it  lingua boa sin. compl.
  • it  lingua brasilica sin. compl.
  • it  lingua geral do norte sin. compl.
  • it  yeral sin. compl.
  • ja  ニェエンガトゥー語
  • ja  リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
  • nl  Nheengatú
  • nl  Geral sin. compl.
  • nl  Língua Boa sin. compl.
  • nl  Lingua Brasílica sin. compl.
  • nl  Lingua Geral do Norte sin. compl.
  • nl  Yeral sin. compl.
  • pt  nheengatu
  • pt  geral sin. compl.
  • pt  língua boa sin. compl.
  • pt  língua brasílica sin. compl.
  • pt  lingua geral do norte sin. compl.
  • pt  yeral sin. compl.
  • ru  Ньенгату
  • ru  Лингуа боа sin. compl.
  • ru  Бразильский язык sin. compl.
  • ru  Йерал sin. compl.
  • ru  Лингуа жерал амазоника sin. compl.
  • ru  Северный лингуа жерал sin. compl.
  • sw  Nheengatú
  • sw  Geral sin. compl.
  • sw  Língua boa sin. compl.
  • sw  Língua brasílica sin. compl.
  • sw  Língua geral do norte sin. compl.
  • sw  Yeral sin. compl.
  • tmh  Tanhingat
  • zh  尼尔嘎图
  • zh  灵瓜 波阿 sin. compl.
  • zh  灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
  • zh  椰拉尔 sin. compl.
  • zh  海拉尔 sin. compl.
  • zh  灵瓜巴西里卡 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definició
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.

Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).

A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.