prohibició de succeir
prohibició de succeir
Dret de successions
- ca prohibició de succeir, n f
- es prohibición de suceder
Dret de successions
Definició
Prohibició que comporta que l'instituït hereu no pot succeir el testador a causa de les relacions que hi ha entre tots dos.
Nota
- Per exemple, no poden succeir el notari, els testimonis ni cap altra persona que hagi intervingut en un testament.
promesa
promesa
Dret civil general
- ca promesa, n f
- es promesa
Dret civil general
Definició
Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació.
promesa de matrimoni
promesa de matrimoni
Dret de família
- ca promesa de matrimoni, n f
- es promesa de matrimonio
Dret de família
Definició
Promesa unilateral de casar-se, que no obliga al matrimoni, però sí a la restitució de les donacions i a la reparació dels danys causats, en el cas que no s'arribi a contreure.
Nota
- Vegeu també esposalles.
promissori -òria
promissori -òria
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca promissori -òria, adj
- es promisorio -ria
Dret civil d'obligacions i contractes
Definició
Que conté una promesa.
promitent
promitent
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca promitent, n m, f
- es promitente
Dret civil d'obligacions i contractes
Definició
Persona que fa una promesa.
propietari | propietària
propietari | propietària
Drets reals
- ca propietari | propietària, n m, f
- es propietario | propietaria
Drets reals
Definició
Persona física o jurídica que té el títol de propietat d'una cosa o d'un dret.
propietat
propietat
Drets reals
- ca propietat, n f
- ca domini, n m sin. compl.
- es dominio
- es propiedad
Drets reals
Definició
Dret d'usar, gaudir i disposar d'una cosa o d'un dret de forma plena i exclusiva, sense més limitacions que les que s'estableixen a les lleis.
propietat horitzontal
propietat horitzontal
Dret civil d'obligacions i contractes, Drets reals
- ca propietat horitzontal, n f
- es propiedad horizontal
Dret civil d'obligacions i contractes, Drets reals
Definició
Propietat de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes i copropietat conjunta dels elements comuns, en una comunitat de veïns.
propietat industrial
propietat industrial
Drets reals
- ca propietat industrial, n f
- es propiedad industrial
Drets reals
Definició
Dret que té l'inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per explotar-los de forma exclusiva.
propietat intel·lectual
propietat intel·lectual
Drets reals
- ca propietat intel·lectual, n f
- es propiedad intelectual
Drets reals
Definició
Conjunt de facultats que la llei concedeix a l'autor d'una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
