Back to top
ofici ofici

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  ofici, n m
  • es  oficio, n m

Procediment administratiu i acte administratiu

Definició
Comunicació escrita de caràcter oficial, de to impersonal i formal, entre treballadors públics o autoritats administratives i integrada en la tramitació d'un procediment administratiu.
oficina d'informació al consumidor oficina d'informació al consumidor

Activitat administrativa

  • ca  oficina d'informació al consumidor, n f
  • es  oficina de información al consumidor, n f

Activitat administrativa

Definició
Centre de titularitat pública que informa i orienta els consumidors sobre l'exercici dels seus drets, rep les denúncies i reclamacions dels consumidors per remetre-les a les entitats o organismes corresponents i, en general, atén, defensa i protegeix els consumidors.
oposició oposició

Personal al servei de l'Administració

  • ca  oposició, n f
  • es  oposición, n f

Personal al servei de l'Administració

Definició
Sistema de selecció de personal per a una administració pública que consisteix en la superació d'unes proves orientades a determinar si els aspirants compleixen les condicions d'aptitud i de coneixements que es consideren necessàries d'acord amb la funció del lloc de treball.
opositor | opositora opositor | opositora

Personal al servei de l'Administració

  • ca  opositor | opositora, n m, f
  • es  opositor | opositora, n m, f

Personal al servei de l'Administració

Definició
Aspirant a un lloc de treball en una administració pública que se sotmet a les proves d'una oposició o un concurs oposició convocades per a proveir-lo.
ordenació d'un procediment administratiu ordenació d'un procediment administratiu

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  ordenació d'un procediment administratiu, n f
  • es  ordenación de un procedimiento administrativo, n f

Procediment administratiu i acte administratiu

Definició
Conjunt de normes i de principis que tendeixen a impulsar i tramitar un procediment administratiu fins a arribar a la seva resolució final.
ordenació territorial ordenació territorial

Urbanisme

  • ca  ordenació territorial, n f
  • es  ordenación territorial, n f

Urbanisme

Definició
Conjunt de mesures i actuacions públiques sobre un territori tendents a harmonitzar el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic amb les necessitats de la població i amb una protecció adequada del patrimoni natural i del patrimoni construït.
ordenació urbanística ordenació urbanística

Urbanisme

  • ca  ordenació urbanística, n f
  • es  ordenación urbanística, n f

Urbanisme

Definició
Ordenació territorial de l'espai urbà, a fi de dotar-lo de les infraestructures i els equipaments necessaris per a les activitats que s'hi han de desenvolupar.
ordenació volumètrica ordenació volumètrica

Urbanisme

  • ca  ordenació volumètrica, n f
  • es  ordenación volumétrica, n f

Urbanisme

Definició
Ordenació urbanística que té en compte els trets de l'ordenament general, com ara l'alçada, el volum, la superfície edificable o el traçat viari.
ordenança ordenança

Fonts de l'ordenament administratiu

  • ca  ordenança, n f
  • es  ordenanza, n f

Fonts de l'ordenament administratiu

Definició
Disposició reglamentària de caràcter general dictada normalment per una administració local en l'àmbit de les seves competències.

Nota

  • Les ordenances, a diferència d'altres disposicions administratives, tenen transcendència més enllà de l'àmbit de la mateixa Administració pública.
ordre ordre

Fonts de l'ordenament administratiu

  • ca  ordre, n f
  • es  orden, n f

Fonts de l'ordenament administratiu

Definició
Disposició reglamentària, de rang inferior al decret, dictada per un ministre o conseller en l'àmbit de les competències que li són pròpies.