Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llet proteínica, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Llet modificada amb un baix contingut de glúcids i greix i una alta proporció de proteïnes.
  • ca  llet purpúria, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definició
Medi de cultiu a base de llet descremada i porpra, emprat per a estudiar la capacitat dels bacteris de provocar la producció d'àcids i la coagulació i proteòlisi de la caseïna.
  • ca  llet regenerada, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Llet en què el greix natural ha estat substituït per un altre.
  • ca  llet en pols, n f
  • ca  llet seca, n f sin. compl.

Endocrinologia i nutrició

Definició
Producte sec i higienitzat resultant de la deshidratació de la llet en cilindres rotatoris o atomització.
  • ca  llet uperitzada, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Llet que, per injecció de vapor a 150°C i ulterior eliminació, és quasi esterilitzada.
  • ca  llet uterina, n f

Ginecologia i obstetrícia, Veterinària

Definició
Secreció fluida blanquinosa que hom troba entre les vellositats corials de l'úter d'algunes espècies, destinada probablement a la nutrició de l'embrió.
  • ca  llet uviol, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Denominació donada a la llet esterilitzada per acció dels raigs ultraviolats.
  • ca  llet vegetal, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Emulsió resultant de picar i esprémer llavors vegetals en aigua.
  • ca  llet virginal, n f

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Química, Terminologia històrica

Definició
Antic cosmètic líquid de composicions variades, d'entre les quals domina la basada en tintura de benjuí.
  • ca  pàncrees, n m
  • ca  glàndula salival abdominal, n f sin. compl.
  • ca  lletada, n f sin. compl.
  • es  páncreas
  • fr  pancréas
  • en  pancreas

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Glàndula voluminosa annexa al duodè, de direcció aproximadament transversal, situada en posició retroperitoneal en la porció superior de l'abdomen, davant de la columna vertebral lumbar, darrere de l'estómac, entre la melsa, que correspon al seu extrem esquerre, i la nansa duodenal, que engloba en la seva concavitat tot el seu extrem dret. Hom en distingeix quatre parts: el cap (extrem dret o porció vertical), l'istme (coll), el cos i la cua (extrem esquerre). El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc, i presenta en la seva extremitat inferointerna una eminència anomenada procés uncinat o ganxo del pàncrees. L'istme està comprimit entre el tronc celíac per dalt i l'artèria mesentèrica superior per baix. La cara posterior del cap està en relació directa amb les venes esplènica, mesentèrica superior i porta. Histològicament és una glàndula mixta, exocrina i endocrina. Les secrecions exocrines (suc pancreàtic) es formen en els àcins i són vessades a un sistema canalicular que desemboca en dos conductes excretors principals, conducte de Wirsung i conducte de Santorini, que acaben en la segona porció del duodè. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.

Nota

  • La denominació pàncrees està formada a partir del grec pân 'tot' i kréas 'carn'.