Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  malaltia de Weil-Perles, n f

Malalties i síndromes, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia eritroblàstica hepatosplenomegàlica de l'edat adulta. És considerada una forma crònica de la malaltia de Di Guglielmo.
  • ca  eritromelàlgia, n f
  • ca  acromelàlgia, n f sin. compl.
  • ca  eritermàlgia, n f sin. compl.
  • ca  eritremomelàlgia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Gerhardt, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Mitchell, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Weir Mitchell, n f sin. compl.
  • ca  neuràlgia vermella, n f sin. compl.
  • ca  rodonàlgia, n f sin. compl.
  • es  acromelalgia
  • fr  acromélalgie
  • en  acromelalgia

Malalties i síndromes, Angiologia

Definició
Trastorn que afecta les extremitats, especialment les inferiors. Es caracteritza per una vasodilatació paroxismal bilateral, amb enrogiment cutani, edema, augment de la temperatura i dolor coent que augmenta amb el moviment i la posició baixa del membre afectat.
  • ca  cardioptosi, n f
  • ca  malaltia de Rummo, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Wenckebach, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Cardiologia

Definició
Desplaçament caudal del cor, que no queda, però, fixat en aquesta posició, i que és deguda a la hipotonia dels grans vasos.
  • ca  síndrome de Hoffmann-Werdnig, n f
  • ca  malaltia de Werdnig-Hoffmann, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Werdnig-Hoffmann, n f sin. compl.

Malalties i síndromes

  • ca  púrpura trombocitopènica idiopàtica, n f
  • ca  malaltia de Werlhof, n f sin. compl.
  • ca  púrpura trombocitopènica autoimmunitària, n f sin. compl.
  • ca  trombocitopènia essencial, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Werlhof, n f
  • es  inmunotrombocitopenia, n f
  • es  púrpura trombocitopénica idiopática, n f
  • fr  maladie de Werlhof, n f
  • fr  purpura thrombocytopenique, n f
  • en  idiopathic thrombocytopenic purpura, n
  • en  Werlhof disease, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Púrpura de probable causa autoimmunitària associada amb una disminució del nombre de plaquetes a causa de la presència d'anticossos específics contra antígens de la superfície cel·lular plaquetària.
  • ca  febre de les trinxeres, n f
  • ca  febre de Volínia, n f sin. compl.
  • ca  febre del Mosa, n f sin. compl.
  • ca  febre dels cinc dies, n f sin. compl.
  • ca  febre quintana, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de His, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de His-Werner, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de les trinxeres, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Werner-His, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
L'observada en els soldats atrinxerats en les guerres del 1914-18 i 1939-45. És una malaltia produïda per una rickèttsia, Rochalimae quintana, transmesa pels polls corporals (Pediculus humanus). Es caracteritza per febre, esgarrifances, àlgies arreu i erupció maculosa. No sol durar més de cinc dies, però s'hi recau sovint.
  • ca  malaltia de Wertheim-Salomon, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Malaltia de Parkinson postencefalítica.
  • ca  pseudoesclerosi, n f
  • ca  malaltia de Westphal-Strümpell, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Malaltia que es manifesta pels símptomes de l'esclerosi de plaques, però sense les lesions pròpies d'aquesta.
  • ca  malaltia de Whipple, n f
  • ca  granulomatosi intestinal lipofàgica, n f sin. compl.
  • ca  lipodistròfia intestinal, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Whipple, n f
  • es  lipodistrofia intestinal, n f
  • fr  maladie de Whipple, n f
  • en  Whipple disease, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia sistèmica rara que es presenta predominantment en individus del sexe masculí, entre els 30 i els 70 anys, que pot afectar diverses estructures de l'organisme, però sempre l'intestí prim, caracteritzada clínicament per la tríada diarrea, artritis i febre. La diarrea és el símptoma preeminent, és deguda a la mala absorció intestinal (esteatorrea) i s'acompanya de dolor abdominal còlic, anorèxia, astènia, aprimament i símptomes carencials (parestèsies per neuropatia perifèrica, tetània per hipocalcèmia i hipomagnesèmia, edemes hipoproteïnèmics per pèrdua intestinal de proteïnes). La major part dels malalts presenten artràlgies, oligoartritis o poliartritis, gairebé sempre no erosives, precedents a la diarrea en un 50% dels casos, i que evoluciona en brots de durada curta. En alguns malalts hom observa sacroiliïtis radiològica i presència de l'antigen d'histocomptabilitat HLA-B27. La febre apareix només en la meitat dels casos, és intermitent, però a vegades és l'únic símptoma de la malaltia durant un temps determinat. Habitualment hi ha poliadenopaties i adenopaties mesentèriques. Poden existir granulomes hepàtics, lesions nodulars pulmonars, poliserositis, endocarditis, alteracions neurològiques (desorientació, nistagme, oftalmoplegia). Habitualment hi ha manifestacions cutànies: hiperpigmentació, púrpura, quilitis, glossitis, dits en baqueta de timbal. La malaltia és produïda per un actinomices grampositiu, de recent descobriment, anomenat Tropheryma whippelii. La biòpsia intestinal permet l'observació de grànuls PAS-positius en els macròfags del cori de la mucosa intestinal (grànuls de Sieracki) i, àdhuc, la demostració del germen causal.
  • ca  melioïdosi, n f
  • ca  malaltia de Stanton, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Whitmore, n f sin. compl.
  • ca  pseudocòlera, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definició
Malaltia infecciosa dels rosegadors, transmissible a l'espècie humana per via digestiva i transcutània. Produïda pel bacteri Pseudomonas pseudomallei o bacil de Whitmore, és observada a l'Extrem Orient. Es manifesta ordinàriament per diarrea profusa, deliri, dispnea i fenòmens focals produïts per la implantació del bacteri en algun òrgan: abscés del fetge, mastoïditis, pneumònia.

Nota

  • La denominació melioïdosi està formada a partir del grec melís 'borm', de -oide i de -osi.