Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malaltia del sèrum, n f
  • es  enfermedad del suero, n f
  • fr  maladie du sérum, n f
  • en  serum sickness, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Reacció al·lèrgica per hipersensibilitat de tipus III, que apareix uns dies després de l'administració parenteral de sèrum heteròleg o d'antígens aliens, a causa de la formació d'immunocomplexos, i que afecta la pell, les articulacions i el sistema limfàtic.
  • ca  col·lagenosi, n f
  • ca  connectivopatia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Klemperer-Pollack-Baehr, n f sin. compl.
  • ca  malaltia del col·lagen, n f sin. compl.
  • ca  malaltia del teixit conjuntiu, n f sin. compl.
  • ca  mesenquimopatia, n f sin. compl.
  • es  colagenosis
  • fr  collagénose
  • en  collagenosis

Malalties i síndromes, Anatomia patològica

Definició
Denominació clàssica, proposada per Klemperer, Pollack i Baehr, d'un grup d'afeccions que tenen la característica anatomopatològica comuna de presentar una degeneració de la substància fonamental o intercel·lular del teixit connectiu, l'expressió final de la qual és la necrosi fibrinoide. No obstant això, aquesta alteració histològica no té prou especificitat i no constitueix un criteri suficient per a autoritzar el diagnòstic de col·lagenosi, car pot objectivar-se també en afeccions localitzades, com és ara els queloides. És més aviat el seu caràcter difús el que proporciona originalitat a aquestes malalties, encara que poden afectar preferentment un sol òrgan, si més no durant una etapa de llur evolució. La característica clínica comuna és la d'ésser malalties inflamatòries. L'augment de VSG i la hipergammaglobulinèmia són estigmes biològics molt habituals, per bé que inconstants. La freqüència de les manifestacions osteoarticulars i de les lesions vasculars constitueixen un tret anatomoclínic característic, però no s'observa en totes les col·lagenosis. L'evolució i el pronòstic sempre són greus amb el risc d'un desenllaç fatal, per bé que els tractaments actuals han millorat les expectatives de vida. Les col·lagenosis més típiques són el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia, la dematomiositis i la poliarteritis nodosa. Hi ha formes de transició o d'associació, que s'inclouen en els termes de síndromes d'encavalcament o de superposició o malaltia unida del teixit connectiu. Actualment es té la tendència a parlar de malalties sistèmiques més que de col·lagenosis, és a dir, de malalties inflamatòries difuses d'origen desconegut.
Cadascuna d'aquelles que són caracteritzades per alteracions del teixit connectiu: lupus eritematós, esclerodèrmia, artritis reumatoide, poliarteritis nodosa, etc. ((malaltia del col·lagen))
  • ca  malaltia del trèvol, n f

Malalties i síndromes, Angiologia, Veterinària

Definició
Malaltia hemorràgica del bestiar causada per la ingestió de trèvol defectuós que conté un anticoagulant (dicumarol).
  • ca  diarrea del viatger, n f
  • ca  mal del viatger, n m sin. compl.
  • ca  malaltia del viatger, n f sin. compl.
  • es  diarrea del viajero, n f
  • es  enfermedad del viajero, n f
  • es  mal del viajero, n m
  • fr  diarrhée du voyageur, n f
  • fr  maladie du voyageur, n f
  • en  travel-related illness, n
  • en  travelers' diarrhea, n

.FITXA REVISADA, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Enterocolitis aguda de causa infecciosa, produïda principalment per haver begut o menjat productes afectats per contaminació fecal, que cursa amb diarrea abundant, cansament, nàusees i marejos.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n f
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n m
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
  • ca  febre dels fonedors, n f
  • ca  malaltia del zinc, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels fums metàl·lics, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Toxicologia

Definició
Accessos febrils, observats en els fonedors de llautó, atribuïts als fums del zinc.
  • ca  mal de muntanya, n m
  • ca  mal d'altura, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la puna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
  • ca  oronosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Otorrinolaringologia

Definició
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

  • La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
  • La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.
  • ca  osteoartropatia barotraumàtica, n f
  • ca  malaltia de l'aire comprimit, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels bussos, n f sin. compl.
  • ca  osteonecrosi disbàrica, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de los buzos
  • fr  maladie des caissons
  • en  caisson disease

Malalties i síndromes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osteoartropatia que es presenta en els bussos i en els submarinistes si són objecte de descompressions brusques; es caracteritza per una necrosi asèptica o infart de l'os en les zones riques en medul·la òssia groga (principalment del fèmur, l'húmer i la tíbia i, d'una manera especial, de l'epífisi superior de l'húmer i el fèmur), amb artrosi secundària. La lesió òssia inicial es produeix per embòlia de les bombolles de nitrogen que circulen per la sang, acumulades durant la descompressió brusca.
  • ca  acrodínia, n f
  • ca  dermatopolineuritis, n f sin. compl.
  • ca  eritema epidèmic, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Bilderbeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chardon, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chomel, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter-Swift-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Swift, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Swift-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels calomelans, n f sin. compl.
  • ca  malaltia rosa, n f sin. compl.
  • ca  trofodermatoneurosi, n f sin. compl.
  • es  acrodinia, n f
  • fr  acrodynie, n f
  • en  pink disease

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Dermatologia, Pediatria

Definició
Malaltia infantil caracteritzada per formigueig a les extremitats, amb hipersensibilitat de mans i peus amb crisis doloroses i urents, aparició de vesícules a la pell i trastorns vasculars o digestius.

Nota

  • Apareix generalment entre els 6 mesos i 8 anys d'edat. Pot estar causada per un virus o l'exposició a metalls pesats com el mercuri. En general es guareix espontàniament sense deixar seqüeles.