Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  arteritis de Takayasu, n f
  • ca  síndrome de l'arc aòrtic, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la crossa aòrtica, n f sin. compl.
  • es  arteritis de Takayasu
  • es  síndrome del arco aórtico
  • fr  artérite de Takayasu
  • en  aortic arch syndrome
  • en  Takayasu arteritis

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Angiologia, Immunologia

Definició
Vasculitis granulomatosa de probable causa autoimmunitària caracteritzada per inflamació i estenosi d'artèries de calibre gran i mitjà, preferentment l'arc aòrtic i les seves ramificacions.
  • ca  síndrome de compressió de la cua de cavall, n f
  • ca  síndrome de la cua de cavall, n f sin. compl.
  • ca  síndrome del con terminal, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Síndrome neurològica provocada per la compressió tumoral o pseudotumoral (hèrnia discal massiva) de la cua de cavall. Es presenta amb dues modalitats clíniques: forma de predomini sensitiu i esfinterial, amb dolor ciàtic unilateral o bilateral, anestèsia perineoglútia de sella, hipofunció genital, retenció o incontinència urinàries i, àdhuc, retenció o incontinència fecal; forma de predomini morta, amb paràlisi flàccida de les extremitats inferiors, anestèsia de la regió sacra i incontinència esfinterial. És freqüent l'evolució en dos períodes, un d'inicial de característiques àlgiques, seguit d'una fase de desaparició dels dolors i instauració de la paràlisi. Constitueix una urgència quirúrgica.
  • ca  síndrome de la decussació de les piràmides, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Síndrome que és produïda per lesions del tracte piramidal a nivell de l'encreuament de les piràmides; cursa amb paràlisi homolateral del braç i paràlisi contralateral de la cama.
  • ca  síndrome de la disfunció placentària, n f

Malalties i síndromes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Malnutrició i hipòxia fetals degudes a canvis degeneratius de la placenta.
  • ca  síndrome d'Achard-Thiers, n f
  • ca  síndrome de la dona barbuda, n f sin. compl.

Malalties i síndromes

Definició
Síndrome que es presenta en dones postmenopàusiques, caracteritzada per hirsutisme facial, diabetis mellitus, virilització, obesitat, hipertensió, osteoporosi i hiperostosi frontal interna.
  • ca  síndrome de la fenedura esfenoidal, n f
  • ca  síndrome de la fissura esfenoidal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Rochon-Duvigneau, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Rollet, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Paràlisi dels nervis que travessen la fenedura esfenoidal en llur trajecte cap a la cavitat orbitària, és a dir, el motor ocular comú, el patètic, el motor ocular extern i la branca oftàlmica del trigemin. Es caracteritza per oftalmoplegia total, ptosi palpebral, abolició dels reflexos fotomotor i de l'acomodació, anestèsia de la parpella superior, el front i l'arrel del nas, amb abolició del reflex corneal i dolor retroorbitari. Es presenta sovint de forma aguda després d'un traumatisme o una infecció vírica, però també segons un començament més lent i degut habitualment a una neoplàsia o a una inflamació granulomatosa. En realitat, és una síndrome molt semblant a les síndromes de Foix (1) i de Tolosa-Hunt, que en la nomenclatura neurològica es fan freqüentment sinònims.
  • ca  síndrome de la fenedura esfenoidal, n f
  • ca  síndrome de la fissura esfenoidal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Rochon-Duvigneau, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Rollet, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Paràlisi dels nervis que travessen la fenedura esfenoidal en llur trajecte cap a la cavitat orbitària, és a dir, el motor ocular comú, el patètic, el motor ocular extern i la branca oftàlmica del trigemin. Es caracteritza per oftalmoplegia total, ptosi palpebral, abolició dels reflexos fotomotor i de l'acomodació, anestèsia de la parpella superior, el front i l'arrel del nas, amb abolició del reflex corneal i dolor retroorbitari. Es presenta sovint de forma aguda després d'un traumatisme o una infecció vírica, però també segons un començament més lent i degut habitualment a una neoplàsia o a una inflamació granulomatosa. En realitat, és una síndrome molt semblant a les síndromes de Foix (1) i de Tolosa-Hunt, que en la nomenclatura neurològica es fan freqüentment sinònims.
  • ca  síndrome de Tolosa-Hunt, n f
  • ca  oftalmoplegia dolorosa intermitent, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis cranial, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la fissura orbitària superior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la paret externa del si cavernós, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Síndrome neurològica caracteritzada per episodis recidivants de dolor orbitari unilateral, agut o subagut, associat amb paràlisi d'un o més nervis cranials (motor ocular comú, patètic, motor ocular extern), síndrome de Bernard-Horner i afectació de la primera branca del trigemin, que remeten espontàniament en el transcurs de 2 o 8 setmanes. Hom considera que és produïda per un procés inflamatori inespecífic de les estructures que travessen la fissura orbitària superior, en absència de lesions situades per fora del si carvenós. Un dels criteris diagnòstics és la remissió del dolor dins de les 72 hores posteriors a l'inici del tractament amb corticoesteroides. Una síndrome idèntica, anomenada polineuritis cranial, ha estat observada en països asiàtics.
  • ca  síndrome de Foix, n f
  • ca  síndrome de Foix-Jefferson, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la fissura orbitària superior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la paret externa del si cavernós, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Raeder, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Síndrome de paràlisis unilaterals associades de diversos nervis cranials, caracteritzada per oftalmoplegia total, anestèsia del territori de la branca oftàlmica del trigemin (queratitis neuroparalítica), anèstesia del territori del nervi maxil·lar superior i exoftalmia. Les causes més freqüents són la trombosi del si carvenós, l'aneurisma de la caròtide interna, els tumors del lòbul temporal, els meningiomes de l'ala menor de l'esfenoide i els de la neurohipòfisi. És conseqüència del pas per la paret externa del si cavernós del nervi motor ocular comú, del patètic i de la branca oftàlmica del trigemin. També s'afecta el motor ocular extern, situat dins del si cavernós, però a la vora de la dita paret, i el nervi maxil·lar superior, que passa prop del si cavernós.
  • ca  síndrome paratrigeminal de Raeder, n f
  • ca  síndrome de la fossa cranial mitjana, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Raeder, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Síndrome neurològica caracteritzada per parèsia oculosimpàtica i hipoestèsia o parèsia trigeminal, associades habitualment amb dolor facial o temporal de distribució corresponent a la primera branca del trigemin o bé ocasionalment a la segona. És produïda per una lesió situada en la fossa cranial mitjana (tumor, traumatisme). Hom n'ha descrit diverses variants amb afectació del nervi òptic, parèsies oculomotores o disgenèsia.