Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tiamulina, n f
  • es  tiamulina
  • fr  tiamuline
  • en  tiamulin
  • CAS  55297-95-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antifúngic
  • ca  tianeptina, n f
  • es  tianeptina
  • fr  tianeptine
  • en  tianeptine
  • CAS  66981-73-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antidepressiu tricíclic
  • ca  tiaprida, n f
  • es  tiaprida
  • fr  tiapride
  • en  tiapride
  • CAS  51012-32-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
neurolèptic
  • ca  tiaprost, n m
  • es  tiaprost
  • fr  tiaprost
  • en  tiaprost
  • CAS  71116-82-0

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
luteolític (vet.)
  • ca  tiaramida, n f
  • es  tiaramida
  • fr  tiaramide
  • en  tiaramide
  • CAS  32527-55-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
analgèsic; antiinflamatori
  • ca  tiazida, n f

Farmacologia, Urologia

Definició
Denominació genèrica de les substàncies d'un grup de derivats del benzè i de la disulfonamida, tipificats per la clorotiazida, que actuen com diürètics pel fet d'inhibir la reabsorció de sodi en el túbul renal proximal i d'estimular l'excreció de clorur, amb l'augment corresponent d'eliminació d'aigua.
  • ca  tiazole, n m

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definició
Compost heterocíclic l'estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3. El tiazole i els seus derivats s'obtenen per reacció de composts a-clorocarbonílics amb amides de tioàcids. Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazole, molt emprades en síntesi orgànica. El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides i colorants; alguns dels seus derivats, com el sulfatiazole, són emprats per la seva acció antibacteriana.
  • ca  tiazolidinediona, n f

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia

Definició
Qualsevol dels hipoglucemiants orals que milloren la sensibilitat a l'acció de la insulina. Les més conegudes són la ciglitazona, l'englitazona i la troglitazona, entre d'altres.
  • ca  tíbia, n f
  • ca  cnemi, n m sin. compl.
  • ca  fòcil major, n m sin. compl.
  • es  tibia
  • fr  tibia
  • en  shin bone
  • en  tibia

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os llarg, parell i asimètric, situat en la part anterior i interna de la cama, per dintre del peroné, per sota del fèmur, i per sobre del tars. Consta d'un cos o diàfisi i de dos extrems o epífisis (superior i inferior). L'epífisi superior presenta dues superfícies articulars horitzontals, lleugerament excavades, anomenades cavitats glenoides de la tíbia, interna i externa que s'articulen amb els còndils femorals. Les dues cavitats glenoides estan situades sobre dues masses voluminoses, anomenades tuberositats de la tíbia, que en conjunt formen el planell tibial. La tuberositat externa presenta una careta articular destinada a articular-se amb una careta semblant del cap del peroné. L'epífisi inferior presenta una cara inferior que s'articula amb l'astràgal, una part interna diferenciada en forma d'apòfisi voluminosa, anomenada mal·lèol intern, i una cara interna proveïda d'una excavació, destinada a rebre l'extrem inferior del peroné.
Os llarg i parió, en forma d'essa itàlica allargada, de secció triangular. Situat a la part anterior i interna de la cama, s'articula amb el fèmur i el peroné, per dalt, i amb el peroné i l'astràgal, per baix. Presenta un punt d'ossificació primitiu per al cos als 40 dies de la vida embrionària, i tres complementaris, un per a l'epífisi superior en el moment del naixement, un altre per a la inferior a la meitat del segon any, i el tercer per a la tuberositat anterior entre els 2 anys i els 4. ((tíbia, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació cnemi prové del grec knémé 'cama'.
  • ca  malaltia de Blount, n f
  • ca  orteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
  • ca  tíbia vara, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria

Definició
Trastorn local del creixement de la part interna de l'epífisi superior de la tíbia, sovint bilateral o bé unilateral, que produeix una angulació de la tíbia, just per sota del genoll, de concavitat interna, que es presenta en els primers anys de la vida (forma infantil) o bé entre els 8 i 15 anys (forma adolescent).