Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tic dolorós de la cara, n m
  • ca  tic d'André, n m sin. compl.
  • ca  tic facial, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Nom donat als dolors de la neuràlgia del trigemin acompanyats d'una contracció dels músculs facials.
  • ca  tic fonatori, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Emissió de sons inarticulats durant la conversació o fora d'ella.
  • ca  tic gesticulatori, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Tic caracteritzat per moviments espasmòdics semblants als gests d'un orador o un actor.
  • ca  tic labial, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Moviment de mossegar els llavis o gesticulacions amb projecció dels llavis cap endavant o fent-los petar.
  • ca  tic laringi, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Tic caracteritzat per l'expulsió sorollosa, repetida, d'aire per la glotis, en forma d'eructes.
  • ca  tic lingual, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Moviment de la llengua en forma de protrusió, passejar-ne la punta pels llavis o fer-la petar contra el paladar.
  • ca  tic local, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Tic que afecta només un múscul o un grup muscular molt limitat, com ara el tic d'un parpella.
  • ca  tic masticatori, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Contraccions incessants dels músculs masseters o pterigoidals, que produeixen el serrament de les dents o petits moviments de masticació.
  • ca  tic palpebral, n m
  • ca  tic blefàric, n m sin. compl.
  • ca  tic de Meige, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Tic consistent en gests de fer l'ullet i moviments d'obertura exagerada de les parpelles, acompanyants d'elevació de les celles i frunziment del front.
  • ca  manierisme, n m
  • ca  espasme d'hàbit, n m sin. compl.
  • ca  espasme habitual, n m sin. compl.
  • ca  tic psicogènic, n m sin. compl.
  • es  manerismo
  • es  manierismo
  • fr  maniérisme
  • en  mannerism

Malalties i síndromes, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Tic fisiològic presentat de forma habitual en infants o adults sans o bé en alguns malalts mentals, que constitueixen un tret desagradablement vistós de llur personalitat. Consisteix en fer l'ullet, ensumar, arronsar l'espatlla, aclarir la veu, sacsejar el cap, etc, és a dir, moviments rítmics i repetitius com a prolongació dels moviments normals. Pot desaparèixer espontàniament, persistir indefinidament o requerir l'ajut de tractament psiquiàtric.

Nota

  • La denominació manierisme prové de l'itailà maniera.