Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tic dolorós de la cara, n m
  • ca  tic d'André, n m sin. compl.
  • ca  tic facial, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Nom donat als dolors de la neuràlgia del trigemin acompanyats d'una contracció dels músculs facials.
  • ca  malaltia de Gilles de la Tourette, n f
  • ca  jumping, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Guinon, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels tics, n f sin. compl.
  • ca  miospàsia impulsiva, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Gilles de la Tourette, n f sin. compl.
  • ca  tic coreic progressiu, n m sin. compl.
  • ca  tic de Guinon, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria

Definició
Malaltia caracteritzada per la intensitat i difusió progressivament creixent de múltiples tics, sovint incessants, en forma de tics facials, respiratoris, fonatoris, de salutació i dels membres, que s'alternen i succeeixen constantment. S'inicia a l'edat infantil i s'associa amb coprolàlia i impulsos sexuals agressius. A vegades adopta un caràcter familiar i també pot remetre durant l'adolescència, bé que en altres casos persisteix durant tota la vida.
Es caracteritza per la importància i la generalització progressiva dels tics en subjectes afectes de trastorns psíquics greus.

Nota

  • La denominació jumping és un anglicisme que prové del verb anglès to jump saltar.
  • ca  corea histèrica, n f
  • ca  corea de Bergeron, n f sin. compl.
  • ca  corea major, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Begbie, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bergeron, n f sin. compl.
  • ca  tic de Joffroy, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Nom donat als símptomes de conversió, en forma de moviments coreics, que es poden presentar en la neurosi histèrica.
  • ca  tic de les extremitats, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels moviments estereotipats dels membres: arronsar les espatlles, projectar-les cap endavant, moviment dels dits de les mans d'extensió i flexió alternants, de gratament o de percussió, salts continus, canvis de pas, genuflexions, aturades sobtades de la marxa, llançament d'un peu, etc.
  • ca  tic palpebral, n m
  • ca  tic blefàric, n m sin. compl.
  • ca  tic de Meige, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Tic consistent en gests de fer l'ullet i moviments d'obertura exagerada de les parpelles, acompanyants d'elevació de les celles i frunziment del front.
  • ca  espasme saludador, n m
  • ca  epilèpsia salutatòria, n f sin. compl.
  • ca  espasme de salaam, n m sin. compl.
  • ca  espasme nutant, n m sin. compl.
  • ca  tic de salaam, n m sin. compl.
  • ca  tic salutatori, n m sin. compl.
  • en  nodding spasm

Neurologia

Definició
Forma atípica d'epilèpsia caracteritzada per l'aparició de moviments d'assentiment o de salutació i reverència que s'efectuen inclinant el cap i el tronc vers endavant. Els malalts realitzen sèries de 5 a 50 reverències, que poden repetir-se diverses vegades al dia.
  • ca  tic del son, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Moviment del cap involuntari i repetitiu que recorda les capcinades que hom efectua en iniciar-se el son estant assegut.
  • ca  tic diafragmàtic, n m
  • ca  tic respiratori, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Contracció espasmòdica dels músculs intercostals o auxiliars de la respiració o del diafragma, que produeixen singlot.
  • ca  tic dolorós de la cara, n m
  • ca  tic d'André, n m sin. compl.
  • ca  tic facial, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Nom donat als dolors de la neuràlgia del trigemin acompanyats d'una contracció dels músculs facials.
  • ca  tic espasmòdic, n m
  • ca  corea de Henoch, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Trastorn caracteritzat per moviments espasmòdics coordinats de certs músculs o grups musculars fisiològicament relacionats, que es produeixen a intervals irregulars, com succeeix en la corea de Henoch.