Back to top
Calví, Joan Calví, Joan

Protestantisme

  • ca  Calví, Joan

Protestantisme

Definició
Reformador francès, d'inspiració humanista, fundador del calvinisme.

Nota

  • Joan Calví (1509-1564), estudiant de dret i filosofia, va adherir-se a les idees de la Reforma de manera gradual i inevitable. Va haver d'exiliar-se a Suïssa, on va publicar la primera versió de la Institució de la religió cristiana, exposició dogmàtica i ben estructurada que després de diverses correccions i ampliacions va esdevenir el llibre bàsic del calvinisme. Donà als hugonots (calvinistes) una teologia i una organització eclesial eficaç. Des del seu feu de Ginebra, Calví va esdevenir el dirigent més important del moviment reformador de la seva època.
calvinisme calvinisme

Protestantisme

  • ca  calvinisme, n m

Protestantisme

Definició
Sistema teològic que té l'origen en els ensenyaments de Joan Calví.

Nota

  • El calvinisme, tradició reformada, comparteix amb la Reforma l'afirmació de l'autoritat sobirana de l'Escriptura, però se'n diferencia per la insistència en la glòria de Déu i en la seva omnipotència. Aquesta insistència es va traduir en la doctrina de la predestinació, segons la qual Déu, des del començament, ha destinat uns per a la salvació i altres per a la condemnació. Amb aquesta doctrina es destaca el fet que la salvació depèn de Déu i que l'home per si mateix no pot assolir-la. El calvinisme té una concepció original de l'organització eclesiàstica: distingeix quatre ministeris (doctor, pastor, diaca i ancià) i promou una direcció associada de l'Església entre pastors i laics. Des de 1973 hi ha una comunió eclesial plena entre les esglésies calvinistes i les luteranes; els reformats estan compromesos en el diàleg ecumènic amb l'Església catòlica a través de l'Aliança Reformada Mundial.
calvinista calvinista

Protestantisme

  • ca  calvinista, n m, f

Protestantisme

Definició
Seguidor del calvinisme.
calvinista calvinista

Protestantisme

  • ca  calvinista, adj

Protestantisme

Definició
Relatiu o pertanyent al calvinisme.
Camí Neocatecumenal Camí Neocatecumenal

Catolicisme

  • ca  Camí Neocatecumenal

Catolicisme

Definició
Moviment cristià de base i de formació cristiana creat l'any 1964 a Madrid per Francisco Argüello, Carmen Hernández i el sacerdot italià Mario Pezzi.

Nota

  • El Camí Neocatecumenal, sorgit a l'interior de l'Església catòlica, es presenta com un itinerari d'iniciació cristiana, inspirat en l'Església cristiana dels primers segles. Proposa un camí de catequesi, al final del qual s'arriba a la plena consciència del baptisme i, per consegüent, a la veritable vida cristiana. Aquest itinerari es divideix en diverses etapes dins de l'estructura parroquial i en comunió amb el bisbe. La Santa Seu l'ha definit com un itinerari de formació catòlica, vàlid per a la societat i els temps actuals.
  • Els seguidors del Camí Neocatecumenal sovint són anomenats kikos, en referència a l'abreviació del nom del seu fundador, Kiko Argüello.
candomblé candomblé

Religions indígenes

  • ca  candomblé, n m

Religions indígenes

Definició
Religió d'origen africà present al Brasil.

Nota

  • En els rituals del candomblé normalment s'adopten formes extàtiques de possessió. Com la santeria i el vodú, el candomblé és similar a la religió ioruba, poble d'on provenia la major part dels esclaus portats a la zona. El nom deriva de la celebració que aquests feien a les plantacions de cafè. El centre de difusió fou Salvador, l'antiga capital del Brasil. Els líders espirituals són dones.
  • ca  cànon, n m

Cristianisme

Definició
Catàleg o llista, especialment la dels sants reconeguts per l'Església catòlica.
  • ca  cànon, n m

Cristianisme

Definició
Conjunt de normes sorgides dels concilis ecumènics, provincials o locals, o dels pares de l'Església, considerades de compliment obligatori per l'Església catòlica i l'Església ortodoxa.

Nota

  • També hi ha cànons a les esglésies ortodoxes que han estat modificats respecte dels cànons inicials. Els cànons poden ser de tipus doctrinari o referir-se a la pràctica o a la moral. Si s'aplica a les escriptures sagrades, aleshores s'anomena cànon bíblic.
  • La denominació cànon prové del grec kanon, que significa 'norma, regla'.
cànon bíblic cànon bíblic

Cristianisme

  • ca  cànon bíblic, n m

Cristianisme

Definició
Llista tancada dels llibres que s'accepten com a inspirats, els quals es consideren normatius.

Nota

  • El cànon bíblic serveix per a delimitar les escriptures que l'Església considera i reconeix com a ortodoxes, vàlides o de referència per al conjunt, en contraposició als textos apòcrifs, que es consideren heterodoxos. Així, per exemple, els evangelis canònics cristians són els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. En l'àmbit protestant, s'accepta un cànon bíblic de 66 llibres (39 de l'Antic Testament i 27 del Nou Testament). La diferència del cànon bíblic protestant amb el cànon bíblic catòlic i ortodox, que és més ampli, s'explica perquè aquests darrers segueixen el cànon alexandrí dels Setanta (versió grega de la Bíblia del segle II aC, atribuïda a setanta savis), mentre que els protestants segueixen el cànon jueu tancat segles més tard, del qual es van excloure set llibres de l'Antic Testament, que constitueixen la diferència. Aquests set llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i apòcrifs pels protestants. El Nou Testament el formen els mateixos llibres en ambdós cànons bíblics.
cànon budista cànon budista

Budisme

  • ca  cànon budista, n m

Budisme

Definició
Conjunt de textos que recullen la doctrina budista, que inclouen generalment tant els ensenyaments del Buda com desenvolupaments posteriors.

Nota

  • El cànon budista consta de diversos reculls, que es poden classificar segons la llengua en què estan escrits i el corrent al qual pertanyen. El més conegut és l'anomenat cànon pali o Tripitaka.