Back to top
escola de Medina escola de Medina

Islam

  • ca  malikisme, n m
  • ca  escola de Medina, n f sin. compl.

Islam

Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, fundada per Malik ibn Anas al segle VIII.

Nota

  • El malikisme es basa en la pràctica comunitària de la sunna i privilegia l'opinió personal (ray) i el raonament per analogia (qiyàs) més que els hadits. Està estès pel Magrib i l'Àfrica occidental.
escola del diumenge escola del diumenge

Protestantisme

  • ca  escola dominical, n f
  • ca  escola del diumenge, n f sin. compl.
  • en  Sunday school

Protestantisme

Definició
Servei d'ensenyament tradicional iniciat a Anglaterra en temps de la revolució industrial a fi de corregir la manca d'escolarització dels infants.

Nota

  • Actualment l'escola dominical és una escola catequètica i de debat de qüestions religioses o d'interès general.
  • L'escola dominical s'anomena, en anglès, Sunday school.
escola dominical escola dominical

Protestantisme

  • ca  escola dominical, n f
  • ca  escola del diumenge, n f sin. compl.
  • en  Sunday school

Protestantisme

Definició
Servei d'ensenyament tradicional iniciat a Anglaterra en temps de la revolució industrial a fi de corregir la manca d'escolarització dels infants.

Nota

  • Actualment l'escola dominical és una escola catequètica i de debat de qüestions religioses o d'interès general.
  • L'escola dominical s'anomena, en anglès, Sunday school.
escola jurídica escola jurídica

Islam

  • ca  escola jurídica, n f

Islam

Definició
Doctrina de l'islam.

Nota

  • Els primers segles de l'islam van conèixer l'aparició de diverses doctrines teològiques i jurídiques que reglamenten la vida quotidiana dels musulmans. Hi ha quatre escoles jurídiques o maneres d'abordar l'islam sunnita que han sobreviscut fins avui: el malikisme, el hanefisme, el hanbalisme i el xafiisme. Per a l'islam xiïta l'escola jurídica és el gaafarisme. Les raons que expliquen la implantació d'una doctrina determinada en un país determinat són principalment les circumstàncies exteriors, com ara la influència dels alfaquins, el favor dels prínceps, la conformitat amb la mentalitat del poble, i les circumstàncies geogràfiques i històriques favorables a la seva difusió. Totes les doctrines del sunnisme són ortodoxes i el musulmà pot dur a terme alguns actes de la seva vida (testament, contracte de casament, etc.) en funció d'una escola o d'una altra sense cometre pecat. L'opció per una doctrina és personal, tot i que es desaconsella el canvi.
  • La denominació escola jurídica islàmica s'anomena, en àrab, màdhab (en plural madhàhib), que significa literalment 'camí', 'mètode', 'doctrina'.
  • ca  escolapi, n m

Catolicisme

Definició
Membre de l'Escola Pia, orde fundat al segle XVI per sant Josep de Calassanç i dedicat a l'ensenyament.
  • ca  escolàpia, n f

Catolicisme

Definició
Membre de l'institut secular de les Filles de Maria, fundat a Catalunya al segle XIX amb la finalitat de dedicar-se a l'educació de les noies.
escriptura escriptura

Ciències de la religió

  • ca  escriptura, n f

Ciències de la religió

Definició
Nom jueu i cristià que històricament designa tota la literatura específica que una església rep com a instrucció o testimoni de Déu sobre ell mateix, o com a portadora del missatge diví.

Nota

  • Actualment, el terme Escriptura (o les Escriptures) té essencialment el mateix sentit: designa el conjunt de totes les parts que componen la Bíblia. El terme Bíblia fou encunyat a l'època medieval. En altres religions també es fa servir de vegades el terme escriptura per a referir-se al text sagrat.
  • ca  Escrits, n m pl

Judaisme

Definició
Tercera i darrera part dels llibres del cànon.

Nota

  • Els Escrits estan formats pels llibres dels Salms, Proverbis, Job, els Rotlles o Meguil·lot (Càntic, Rut, Lamentacions, Cohèlet, Eclesiastès i Ester), Daniel, Esdres-Nehemies i Cròniques.
  • Escrits s'anomena en hebreu Ketuvim.
  • ca  Església, n f

Cristianisme

Definició
Comunió dels fidels, en la qual es proclama el veritable evangeli i s'administren els sagraments de conformitat amb aquella predicació.

Nota

  • Paraula i sagrament són els elements pels quals es forma i viu la comunitat dels creients.
Església Església

Ciències de la religió

  • ca  Església, n f

Ciències de la religió

Definició
Comunitat dels seguidors de Jesucrist.

Nota

  • La forma Església també es pot referir a només una part d'aquesta comunitat, definida per qüestions de doctrina (catòlica, ortodoxa, luterana...) o bé geogràfiques.