fetitxe
fetitxe
Ciències de la religió, Religions indígenes
- ca fetitxe, n m
Ciències de la religió, Religions indígenes
Definició
Objecte associat a un ésser espiritual, en virtut del qual té poders màgics o sobrenaturals.
fetitxisme
fetitxisme
Ciències de la religió, Religions indígenes
- ca fetitxisme, n m
Ciències de la religió, Religions indígenes
Definició
Culte als fetitxes.
Fiat Lux
Fiat Lux
Noves religions
- ca Fiat Lux
Noves religions
Definició
Comunitat fundada el 1977 a prop de Zuric per Erika Bertschinger-Warter, coneguda pel seu nom iniciàtic d'Uriella.
Nota
- El mode de vida dels fidels de Fiat Lux imita el dels essenis: puresa de pensament, alimentació vegetariana, dejuni un dia a la setmana. Tot i la seva influència oriental i la utilització de paraules hindús, els ensenyaments d'Uriella recorden la importància de Jesucrist i Maria, i de la imposició de les mans: Uriella transmet energia còsmica i considera que té una capacitat curativa a distància. El moviment també s'interessa per l'astrologia i té una perspectiva apocalíptica, ja que creu que la fi del món s'apropa. Hi deu haver més de 15.000 fidels.
fideisme
fideisme
Ciències de la religió
- ca fideisme, n m
Ciències de la religió
Definició
Tendència a restringir el poder de la raó en el coneixement de les veritats d'ordre moral i religiós, i en particular en l'establiment de la credibilitat de la fe.
Nota
- El fideisme insisteix en la incapacitat de la raó humana per conèixer les veritats morals i religioses.
filacteri
filacteri
Judaisme
- ca filacteri, n m
- ca filactèria, n f
- ca tefil·lín, n m pl
Judaisme
Definició
Cadascun dels dos estoigs que contenen pergamins amb passatges de la Torà i que, un cop al dia, tret del sàbat i dels dies de festa, es lliguen al braç i al cap amb cintes de cuir.
Nota
- Les denominacions filacteri i filactèria s'utilitzen habitualment en plural.
filactèria
filactèria
Judaisme
- ca filacteri, n m
- ca filactèria, n f
- ca tefil·lín, n m pl
Judaisme
Definició
Cadascun dels dos estoigs que contenen pergamins amb passatges de la Torà i que, un cop al dia, tret del sàbat i dels dies de festa, es lliguen al braç i al cap amb cintes de cuir.
Nota
- Les denominacions filacteri i filactèria s'utilitzen habitualment en plural.
filioque
filioque
Cristianisme
- ca filioque, n m
Cristianisme
Definició
Afegitó que l'Església llatina incorporà al credo nicenoconstantinopolità per explicar que l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill com d'un principi únic.
Nota
- El filioque va aparèixer per primera vegada al III concili de Toledo (589) i es va difondre posteriorment a tot l'Occident, a través del regne franc, tot i no ser acceptat pel papa Lleó III, perquè un símbol d'un concili ecumènic només podia ser modificat per un concili ecumènic. Aquest afegitó, amb la doctrina subjacent, ha estat motiu de dissensions al llarg dels segles entre Orient i Occident (fins al punt que els llatins acusaven els grecs d'haver "suprimit" del Credo aquest incís) i un dels elements de separació.
- La denominació filioque significa, en llatí, 'i del Fill'.
Filocàlia
Filocàlia
Cristianisme ortodox
- ca Filocàlia, n f
Cristianisme ortodox
Definició
Florilegi o antologia de textos ascètics i místics dels pares de l'Església i d'autors espirituals, que tenen com a finalitat ensenyar el camí vers l'oració pura i incessant.
Nota
- La Filocàlia és fruit del moviment de l'hesicasme. Els textos de la Filocàlia van ser recopilats pel bisbe Macari de Corint i el monjo Nicodem l'Hagiorita (és a dir, del mont Athos), en un recull publicat en grec a Venècia el 1782. Contemporàniament, Paissi Velitxkovski en va fer una traducció a l'eslau. La Filocàlia, que originàriament significa 'amor de la bellesa' o 'amor del bé', ha marcat el monaquisme i l'espiritualitat ortodoxos.
Findhorn
Findhorn
Noves religions
- ca Findhorn
Noves religions
Definició
Finca ecològica situada a Escòcia, considerada un dels centres més importants de la New Age.
fiqh
fiqh
Islam
- ca fiqh, n m
Islam
Definició
Dret canònic musulmà, interpretat i definit pels alfaquins.
Nota
- La denominació fiqh, que en àrab significa 'discerniment' i 'enteniment', indica que la ciència de la llei profètica, la qual abraça totes les normes de conducta social i individual considerades apropiades, requereix la comprensió dels nous contextos canviants, a més de l'ús constant de la discreció i de la saviesa, per tal de ser aplicada correctament en diversos temps i llocs. Hi ha consens entre els erudits legals islàmics per afirmar que la llei externa no pot ser aplicada mecànicament sense aquesta comprensió. El fiqh és el camp d'especialització religiosa que tracta l'islam en el sentit més ampli respecte de la llei profètica externa i exigeix un extens i profund coneixement de les fonts de les quals deriven les lleis de la xaria i també la capacitat de deduir-les i aplicar-les. L'alfaquí ha de tenir un ampli coneixement de l'àrab, de l'Alcorà i de les seves ciències, així com dels hadits i de les disciplines que determinen llur autenticitat. A més d'altres qualificacions, també ha de conèixer la societat en la qual viu, ser pietós i tenir agudes aptituds analítiques. El fiqh, per tant, és una de les ciències més difícils de dominar i molt pocs assoleixen la condició d'alfaquí. La fàtua és una opinió o veredicte legal que un alfaquí emet respecte d'un assumpte particular. Tanmateix, aquesta opinió no és necessàriament vinculant. No és un edicte diví (hukm), sinó el dictamen individual sobre un tema que necessita ser aclarit per a la comunitat en general. Les escoles de fiqh o jurisprudència (madhàhib), és a dir, les quatre escoles sunnites -xafiïta, malikita, hanbalita i hanefita- i les escoles xiïtes -Ja'fari i Zaydi- són diferents metodologies d'interpretació de les fonts de l'ensenyança profètica -l'Alcorà i els hadits- que no tenen un significat definitiu, és a dir, que admeten més d'una interpretació. Aquest material revelat no definitiu o polisèmic és el que va donar origen a l'esforç intel·lectual de l'iytijad que permet, dins de la disciplina del fiqh, derivar les regles de les seves fonts. Les diferències en les conclusions i aplicacions de la llei atorguen flexibilitat i vitalitat a la llei islàmica. Aquestes escoles difereixen lleugerament en la seva metodologia, però són molt semblants en les seves conclusions, fins al punt que els estudiosos d'una escola de jurisprudència molt sovint recorren a altres escoles per trobar solucions a qüestions especials.
