Back to top
  • ca  fitna, n f

Islam

Definició
Temptació que pot empènyer un musulmà a les transgressions.

Nota

  • La denominació fitna originalment significava 'provar un metall pel foc', i conserva aquest significat a l'Alcorà, en el qual es diu que la vàlua dels creients serà posada a prova pel foc del Dia del Judici. Posteriorment, el terme s'ha usat sovint per a referir-se a la guerra civil que es va iniciar arran de l'assassinat del califa Uthman i va donar lloc a la formació dels kharigites i els xiïtes. També pot referir-se al judici al qual se sotmetran les persones a la sepultura, tot esperant el Dia del Judici.
  • La denominació fitna significa, en àrab, 'fondre', 'assaig', 'test', 'prova', 'temptació', 'discòrdia', 'guerra civil', 'conflictes'.
  • ca  focolar, n m, f

Catolicisme

Definició
Membre del Moviment dels Focolars.
  • ca  focolar, adj

Catolicisme

Definició
Relatiu o pertanyent al Moviment dels Focolars o als seus membres.
fonamentalisme fonamentalisme

Ciències de la religió

  • ca  fonamentalisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Actitud que consisteix a interpretar literalment els textos sagrats considerats com els fonaments d'una religió i que ataca les desviacions o interpretacions no literals i crítiques d'aquesta doctrina.

Nota

  • La denominació fonamentalisme es va aplicar per primer cop, a principis del segle XX, a un moviment ultraconservador sorgit al segle XIX entre els evangèlics dels Estats Units d'Amèrica, que s'oposaven al modernisme i a l'evolucionisme del protestantisme liberal perquè "soscavaven els fonaments de la fe bíblica". Aquest moviment es limitava a una lectura literal de la Bíblia (resurrecció física, creació del món en set dies, etc.). Posteriorment, el concepte de fonamentalisme es va aplicar a actituds i moviments semblants dins l'islam, que fan una lectura literal de l'Alcorà i rebutgen qualsevol interpretació adaptada a la societat moderna. La majoria de les tradicions religioses tenen derivacions o branques interpretatives de caire fonamentalista (judaisme, hinduisme, budisme).
fonamentalisme islàmic fonamentalisme islàmic

Islam

  • ca  fonamentalisme islàmic, n m

Islam

Definició
Moviment que preconitza el retorn als principis autèntics de l'islam, a l'ortodòxia pura.

Nota

  • Per als grups fonamentalistes islàmics, els únics referents en la vida quotidiana han de ser l'Alcorà i la sunna, sense cap tipus d'interpretació doctrinal o institucional. Aquestes tendències literalistes presenten moltes facetes, que abasten l'àmbit intel·lectual, el social i fins i tot el polític, que és l'aspecte que ha tingut més difusió i el que es manifesta amb més bel·ligerància. Aquest islamisme polític també inclou grups de diverses orientacions, no només de dretes (generalment reaccionaris o integristes), sinó també d'esquerres, que es poden oposar entre ells, tant per qüestions doctrinals com per la manera d'actuar. Es tracta de moviments neotradicionalistes que volen frenar el canvi social en nom d'una concepció legalista i puritana de l'islam. Tot i que el fonamentalisme islàmic hagi existit en diverses èpoques de la història islàmica (el moviment almohade al segle XII al Magrib i el wahhabisme al segle XVIII a Aràbia), actualment es compten més grups d'arrel fonamentalista: Germans Musulmans, salafisme, Hamàs, Hezbol·là, gihad, Front Islàmic de Salvació i Grup Islàmic Armat (fundats a Algèria el 1989 i el 1991, respectivament, per establir una república islàmica per mitjans violents), talibans, Al-Qaeda, etc. A vegades, com en aquest últim cas, el fonamentalisme islàmic ha derivat en terrorisme, que instrumentalitza l'islam per justificar l'ús de la violència armada. És incorrecte fer servir l'expressió "terrorisme islàmic" perquè barreja una realitat violenta, motivada per raons polítiques i econòmiques, amb la religió, que no és el motor d'aquesta violència.
franciscà | franciscana franciscà | franciscana

Catolicisme

  • ca  franciscà | franciscana, n m, f

Catolicisme

Definició
Religiós de l'orde mendicant dels frares menors, fundat per sant Francesc d'Assís al principi del segle XIII, amb una regla estricta basada en la pobresa i la humilitat.

Nota

  • Ja al segle XIII va sorgir la branca conventual dels franciscans, menys radical pel que fa a la pobresa, i actualment n'existeixen diverses congregacions. Els franciscans s'han dedicat sobretot a la predicació i a les missions.
francmaçoneria francmaçoneria

Noves religions, Termes seculars

  • ca  francmaçoneria, n f
  • ca  maçoneria, n f

Noves religions, Termes seculars

Definició
Moviment internacional de caràcter mutualista i filantròpic, fundat a la fi del segle XVII a Anglaterra i a Escòcia, que vol agrupar persones sobre la base d'una visió tolerant i fraternal de la societat.

Nota

  • La maçoneria no és una opció religiosa, ni espiritual, ni filosòfica, sinó que és un mètode, un mode particular d'ascesi compatible amb totes les religions i totes les filosofies. Va ser prohibida per l'Església catòlica a partir de 1738 i, més tard, pels totalitarismes del segle XX. La maçoneria és una societat de pensament que aborda temes filosòfics, rituals o socials, en el marc de les conferències que apleguen els seus membres. Conté molts dels elements característics d'una religió. Està basada en un ritual iniciàtic i una progressió per graus. La simbologia maçona té com a base les eines de treball pròpies dels constructors o mestres de cases (d'on prové el nom), que coneixien els secrets de la construcció de les catedrals a l'edat mitjana: escaire, compàs, maça, etc.; la idea és que cadascú ha de treballar amb aquests estris la seva pedra, és a dir, un mateix, per tal de perfeccionar-se. Tot i que els maçons es caracteritzen per dur les seves activitats amb discreció, no actuen pas amb secretisme, per la qual cosa no es pot considerar la maçoneria com una societat secreta interessada a ocultar la seva pròpia existència. La maçoneria és diversa; les seves diferències s'han anat palesant des del segle XVIII i fan referència especialment als criteris sobre la seva finalitat i els mitjans per a assolir-la. Les anomenades Obediències Regulars, que tenen la Gran Lògia Unida d'Anglaterra com a referent, han de creure en Déu i acceptar la presència del Volum de la Llei Sagrada a les seves reunions. La maçoneria regular va obrir aquesta norma a membres procedents de les altres dues religions abrahàmiques, que es consideren les revelades: la islàmica i la jueva. Els nous candidats fan els seus juraments damunt l'Alcorà o la Torà, d'acord amb la religió de la seva procedència. La maçoneria regular és diferent de les obediències dites de la línia liberal, que s'ordenen al voltant del Gran Orient de França, el qual, l'any 1877, va decidir suprimir l'exigència de creure en Déu i la de comprometre's davant del Volum de la Llei Sagrada, tot donant a cadascú la llibertat d'actuar seguint el seu lliure albir. Aquesta decisió va significar per al Gran Orient de França la total pèrdua de reconeixements per part d'Anglaterra, i la va convertir en líder de la tendència liberal dins la maçoneria. Aquest corrent defensa i promou els ideals del lliure pensament i del laïcisme; per exemple, els seus seguidors van crear, al segle XIX, la Universitat Lliure de Brussel·les, d'orientació laica. Des de la legalització de la maçoneria a l'Estat espanyol, el 1977, hi ha un ventall ample d'Obediències, com ara la Gran Lògia d'Espanya, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, el Gran Priorat d'Hispània, el Gran Orient Espanyol Unit, el Gran Orient de Catalunya, la Gran Lògia de Catalunya, la Gran Lògia de Canàries, etc. De totes aquestes lògies, la Gran Lògia Unida d'Anglaterra només en reconeix una, la Gran Lògia d'Espanya, i considera les altres "irregulars". La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaca el segon principi, que diu: "La creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada ha de constituir una obligació essencial per a tots els seus membres". Actualment hi ha entre cinc i sis milions de maçons, tant homes com dones i de tota condició, escampats arreu del món.
francmaçoneria regular francmaçoneria regular

Termes seculars

  • ca  francmaçoneria regular, n f
  • ca  maçoneria regular, n f

Termes seculars

Definició
Maçoneria d'obediència tradicional, d'origen anglosaxó i de caràcter eminentment deista.

Nota

  • La maçoneria regular segueix estrictament els postulats sobre la Regularitat Maçònica de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, establerts el 1929. Habitualment i majoritària en aquest corrent, el protagonisme principal l'han tingut els protestants blancs. La lògia regular és la que segueix una legitimitat establerta per l'autorització, mitjançant una carta patent, d'una Potència Maçònica Regular. La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaquen la creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada, la creença en la immortalitat de l'ànima, l'acceptació de la presència del Volum de la Llei Sagrada a les reunions, ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o un altre llibre sagrat, preferentment de tradició abrahàmica, i ser iniciat. A més, aquest corrent aspira a mantenir bones relacions amb les religions i autoritats polítiques de cada lloc. Els nous candidats fan els juraments d'acord amb la religió de la qual procedeixen, generalment de tradició revelada. Actualment es poden trobar grups de la francmaçoneria regular arreu del món.
  • ca  frare, n m

Catolicisme

Definició
Religiós pertanyent a certs ordes, especialment als mendicants.
frasokereti frasokereti

Zoroastrisme

  • ca  frasokereti, n f

Zoroastrisme

Definició
Moment en la tradició zoroàstrica en què el mal serà eliminat del món i començarà l'estat definitiu, ideal, en què el Sol romandrà quiet enmig del cel, els morts ressuscitaran i tindrà lloc el judici final.

Nota

  • La denominació frasokereti prové de l'avèstic i significa 'renovació'.