Back to top
gent del Llibre gent del Llibre

Islam

  • ca  gent del Llibre, n f

Islam

Definició
Conjunt dels sunnites, els jueus i els cristians, creients en un sol Déu i posseïdors de textos revelats.

Nota

  • Els jueus i els cristians, i també els mazdeistes i, durant el regne del califa Ma'mum (830), els sabeus de Harran, estaven protegits per l'estat islàmic. La seva fe, el seu culte, les seves lleis i els seus tribunals estaven autoritzats, tot i que no gaudien de l'estatus de ciutadans de ple dret. En la pràctica, des de la mort de Muhàmmad, els drets d'aquestes minories van anar minvant, a causa d'una certa interpretació dels versets alcorànics en què els jueus i els cristians són considerats falsificadors dels llibres sants (Alcorà 2, 70; 3, 64; 5, 15; 6, 91). El terme en àrab és ahl al-Kitab.
  • ca  gentil, n m, f

Judaisme

Definició
Persona que no professa la religió jueva.
germà bohemi | germana bohèmia germà bohemi | germana bohèmia

Protestantisme

  • ca  germà bohemi | germana bohèmia, n m, f

Protestantisme

Definició
Membre d'una branca de reformats derivats dels hussites txecs.

Nota

  • Malgrat les persecucions a les quals els van sotmetre els catòlics, els germans bohemis van créixer, fins que en temps de la Reforma van rebre l'influx luterà. Molts es van diluir en altres denominacions protestants, però una branca, els moravians, va formar comunitats amb caràcter propi de tendència pietista.
germà de Crist | germana de Crist germà de Crist | germana de Crist

Esglésies lliures

  • ca  cristadelf | cristadelfa, n m, f
  • ca  germà de Crist | germana de Crist, n m, f
  • ca  tomasista, n m, f

Esglésies lliures

Definició
Membre de la comunitat cristiana anomenada Cavallers de Crist.
Germans de Plymouth Germans de Plymouth

Protestantisme, Noves religions

  • ca  Assemblees de Germans
  • ca  Esglésies dels Germans
  • ca  Germans de Plymouth

Protestantisme, Noves religions

Definició
Moviment d'avivament de les esglésies evangèliques sorgit a Irlanda l'any 1825, que poc després es va estendre a Gran Bretanya de la mà, entre d'altres, de John N. Darby.

Nota

  • John Darby, que havia estat sacerdot de l'Església anglicana d'Irlanda, va abandonar el seu ministeri per convertir-se en predicador itinerant i va crear algunes comunitats de tendències antieclesials. La seva intransigència va propiciar l'escissió del moviment l'any 1848, en les dues branques que avui coneixem: les Assemblees de Germans Darbistes, de tendència exclusiva, i les Assemblees de Germans de Plymouth, de tendència oberta. La pràctica religiosa consisteix en nombroses reunions de pregàries i d'estudi de la Bíblia; el bateig està reservat als adults. Actualment hi ha més d'un milió de germans, escampats principalment pel món anglosaxó i per Europa.
Germans Musulmans Germans Musulmans

Islam

  • ca  Germans Musulmans

Islam

Definició
Moviment fonamentalista islàmic fundat a Egipte l'any 1928 per un mestre, Hassan al-Banna.

Nota

  • L'objectiu dels Germans Musulmans (al-Ikhuan al-Muslimun, en àrab) era reislamitzar la societat per lluitar contra el colonialisme anglès i el seu model capitalista i laic. Després de la Segona Guerra Mundial, els Germans Musulmans van començar a utilitzar la lluita armada i van assassinar dos primers ministres, després que Hassan al-Banna fos mort l'any 1948. Els presidents de l'Egipte modern Nasir i Anwar al-Sadat van combatre la influència dels Germans Musulmans; així, els dos grans teòrics del moviment, el xeic Hudhaybi i Abd al-Qadir al-Uda van ser, respectivament, empresonats en vida i condemnats a mort. Malgrat les repressions, el moviment es manté viu a Egipte, a Síria i a l'Iraq. El món occidental també coneix les influències dels Germans Musulmans, que són partidaris de la islamització de la societat. A Catalunya existeixen corrents moderats propers als Germans Musulmans, a Barcelona i Terrassa.
  • ca  gihad, n m

Islam

Definició
Esforç de superació i de resistència contra tot mal, tant en l'àmbit personal com dins de la comunitat musulmana.

Nota

  • L'espiritualitat islàmica distingeix entre el gran gihad, que és la lluita interior en favor de la veritat i del bé, i el petit gihad, que és la lluita armada contra els enemics (bizantins, croats). L'islam autoritza la lluita armada (expressió millor que guerra santa, que és una expressió cristiana) només en dos casos: per a l'autodefensa contra un enemic exterior o per a difondre l'islam als "que no creuen", és a dir, als no monoteistes. Només el sunnisme accepta el gihad, perquè segons el xiisme imamita, no hi pot haver gihad abans del retorn de l'imam amagat. Teòricament no es pot fer la guerra contra els musulmans però hi ha actualment moviments fonamentalistes que utilitzen el gihad per imposar la seva visió religiosa, a l'Afganistan i a Algèria. També és el nom d'un grup islamista a Egipte. Els combatents que moren durant el gihad es converteixen en màrtirs i estan segurs que van al paradís.
  • La denominació gihad significa, en àrab, 'esforç sobre un mateix'.
glossolàlia glossolàlia

Cristianisme

  • ca  glossolàlia, n f
  • ca  do de llengües, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Capacitat sobrenatural per parlar llengües.

Nota

  • Segons la majoria d'interpretacions religioses del fenomen de la glossolàlia, el parlant és posseït per un esperit sobrenatural, que li permet parlar i entendre llengües que abans desconeixia. El fenomen de la glossolàlia apareix ja en alguns textos grecs antics i en algunes religions primitives. També apareix referenciat a l'Antic Testament i en la tradició cristiana apareix diverses vegades. La glossolàlia es produeix per primera vegada entre els deixebles de Jesucrist a la Pentecosta, quan, segons relata el Llibre dels Fets, els apòstols reben l'Esperit Sant i comencen a parlar diverses llengües. Aquest fet (contrari al de la Torre de Babel) simbolitza l'entesa amb tothom gràcies al llenguatge de l'amor, independent del fet de parlar diferents llengües o de participar de diferents cultures. L'apòstol Pau es refereix a aquest fenomen com a do diví. En els primers temps de l'Església, alguns grups cristians donen gran importància al fenomen de la glossolàlia, com en el cas dels seguidors del profeta Montà al segle II. La seva excomunió i el declivi del grup van contribuir a crear un clima desfavorable a la glossolàlia i la seva pràctica es va anar perdent. En els darrers anys, la importància de la glossolàlia ha estat represa entre alguns grups pentecostals que emfatitzen la importància de l'Esperit Sant, del qual afirmen que atorga dons als creients, entre els quals hi ha la capacitat per fer miracles i la glossolàlia. La interpretació simbòlica de la glossolàlia, menys polèmica, és que l'esperit de Déu arriba i es comunica a tothom independentment de la llengua i la cultura. Per aquest motiu els qui tenen aquest do són grans evangelitzadors, perquè superen tota mena d'obstacles en la comunicació.
  • La denominació glossolàlia prové del grec glossa, 'llengua', i lalia, 'parla'.
gnosi gnosi

Ciències de la religió

  • ca  gnosi, n f

Ciències de la religió

Definició
Coneixement intuïtiu de la divinitat, de les seves relacions amb el món i de la naturalesa i el destí de l'ésser humà.

Nota

  • La gnosi s'aprèn mitjançant un ensenyament iniciàtic o una revelació. Segons els gnòstics, la gnosi és el coneixement perfecte, que no és ni la ciència profana ni la fe imperfecta, sinó una introspecció psicològica i religiosa basada en principis de la filosofia neoplatònica i del cristianisme antic.
gnòstic | gnòstica gnòstic | gnòstica

Ciències de la religió

  • ca  gnòstic | gnòstica, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Persona que professa el gnosticisme.