Back to top
gnòstic -a gnòstic -a

Ciències de la religió

  • ca  gnòstic -a, adj

Ciències de la religió

Definició
Relatiu o pertanyent a la gnosi o al gnosticisme.
gnosticisme gnosticisme

Noves religions

  • ca  gnosticisme, n m

Noves religions

Definició
Moviment esotèric aparegut al segle III dC i renovat el 1890 pel francès Jules Doinel, catòlic i maçó.

Nota

  • El gnosticisme es caracteritza pels graus iniciàtics, com en la francmaçoneria, i pel menyspreu del món material i la seva valoració de l'espiritualitat i de la introspecció psicològica. Com que els gnòstics consideren que la matèria és dolenta, neguen la concepció material de Jesucrist i la resurrecció dels cossos; en canvi, pensen que, després de la mort, l'esperit puja pels espais siderals i es reencarna. També consideren que el coneixement espiritual (gnosi) és l'única salvació del món material i del cataclisme imminent. El gnosticisme és molt actiu i es troba en més de 40 països, especialment a l'Amèrica del Sud. El Moviment Gnòstic Cristià Universal, que va ser fundat el 1958 pel membre colombià de Rosacreu Víctor Gómez (conegut com Samuel Aun Weor, nom del cinquè arcàngel de l'Apocalipsi), s'ha implantat a Espanya i també a Catalunya des de 1977. Els gnòstics organitzen sessions de meditació, segueixen ensenyaments (inspirats en totes les religions) sobre l'astrologia, el ioga, la intuïció, els viatges astrals i la sanació, i prediquen l'abstinència sexual -que permet acumular l'energia- per tal d'aconseguir una elevació moral i espiritual.
gnosticisme gnosticisme

Ciències de la religió

  • ca  gnosticisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Conjunt de grups religiosos i escoles que es van desenvolupar en el món hel·lenístic durant els segles II i III dC i que professaven la salvació per la gnosi.

Nota

  • Els grups que s'adscriuen al gnosticisme presenten, malgrat la seva diversitat aparent, un sistema coherent de caràcters comuns. El gnosticisme filosoficoreligiós es caracteritza per la concepció del món i de l'home, per l'explicació del món (o cosmogonia) mitjançant un demiürg inferior a Déu, per una comprensió del cosmos com a emanació de Déu a través d'una degradació progressiva, i per la salvació de l'ésser humà mitjançant el coneixement superior (gnosi), el qual li permet de tornar a la comunió amb Déu.
  • ca  goy | goyà, n m, f

Judaisme

Definició
Membre de qualsevol altre poble que no sigui Israel.

Nota

  • A la Bíblia es fa servir en el seu sentit originari, que era el de 'membre del poble o de la nació', aplicat a qualsevol poble, freqüentment a Israel.
  • Les formes del plural són goyim per al masculí i goyot per al femení.
gràcia gràcia

Ciències de la religió

  • ca  gràcia, n f

Ciències de la religió

Definició
Actitud favorable de Déu cap als homes.

Nota

  • La denominació gràcia significa 'do a favor atorgat' i s'aplica a la benevolència divina. En la teologia cristiana, la gràcia és concebuda com una força divina en els cors de les persones, entesa com una participació en la vida divina, que provoca un canvi radical en les seves vides.
  • ca  granthi, n m

Sikhisme

Definició
Persona que té cura i llegeix les escriptures sikhs.

Nota

  • El granthi realitza la lectura ritual i recitada (paath) de l'Adi-granth i és el responsable del ritu matinal d'obrir-lo (prakash) i del ritu vespertí de tancar-lo (sukhasan). Normalment, rep un sou a partir de les donacions dels membres de la comunitat, dipositades en una urna que es troba just davant del "llibre" i que són un precepte religiós. Als sikhs els agrada deixar clar que el granthi no és un sacerdot a la manera hindú o cristiana. I és que una de les raons del naixement del sikhisme és la superació de la dimensió religiosa del sistema de castes en què es divideix la societat hindú i al capdamunt del qual hi ha la casta dels sacerdots o bramans. Els sikhs no creuen que certs membres de la comunitat hagin rebut una crida o un carisma especials. No hi ha una separació entre "clergues" ordenats i laics. El que hi ha són sikhs iniciats (o membres de la khalsa) i sikhs no iniciats. El granthi no té la potestat de fer interpretacions de les escriptures ni de perdonar les males accions dels creients, tot i que sí que acostuma a ser una persona respectada per la comunitat, que dirigeix la pregària i oficia els casaments. A la pràctica, el que fa el granthi pot fer-ho qualsevol sikh iniciat, només ha de comptar amb el vistiplau de la comunitat. Tot i que en teoria tant els homes com les dones sikhs poden exercir la funció de granthi, correntment no hi ha dones que facin aquesta feina.
grecocatòlic -a grecocatòlic -a

Catolicisme

  • ca  grecocatòlic -a, adj

Catolicisme

Definició
Relatiu o pertanyent als cristians catòlics de ritu bizantí.
grecoortodox -a grecoortodox -a

Cristianisme ortodox

  • ca  grecoortodox -a, adj

Cristianisme ortodox

Definició
Dit dels cristians ortodoxos de ritu bizantí dels patriarcats d'Alexandria, Antioquia i Jerusalem.
  • ca  grhastha, n m

Hinduisme

Definició
Cap de família, un dels quatre asram en què s'organitza la vida humana.

Nota

  • També es documenta la grafia grihastha.
  • ca  Gueluk, n m

Budisme

Definició
Una de les quatre grans escoles del budisme tibetà.

Nota

  • L'escola Gueluk va ser la darrera a aparèixer i al segle XV va absorbir l'escola Kadam. Aquesta tradició posa l'èmfasi en l'observació de les regles de vida monàstica i en l'estudi aprofundit de les escriptures. Gràcies a la institució del dalai-lama, que n'és el cap, l'escola Gueluk té el poder polític al Tibet des del segle XVII.