Back to top
  • ca  matsà, n f

Judaisme

Definició
Pa sense llevat que es menja mentre dura la Pasqua.

Nota

  • El plural de matsà és matsot.
  • ca  Maulid

Islam

Definició
Festivitat del naixement del profeta Muhàmmad.

Nota

  • És una festa alegre, molt popular, amb vetlles nocturnes de pregària, cants de l'Alcorà i reunions de confraries.
  • ca  maya, n f

Hinduisme

Definició
Força de Brahman, que crea, conserva i dissocia l'univers.

Nota

  • Té dos aspectes: la ignorància i el coneixement. La ignorància és la il·lusió que es projecta sobre Brahman i l'oculta, de manera que l'ésser humà només percep la multiplicitat i no la realitat única divina. El coneixement condueix l'ésser humà a la realització d'allò diví que s'expressa a les virtuts. Aquesta noció d'il·lusió és central en la filosofia del vedanta no dualista (advaita) i és base del pensament i de la matèria, mentre que en altres sistemes filosòfics hindús, el món dels fenòmens és real.
  • ca  maya, n f

Budisme

Definició
Món dels fenòmens, de les aparences i de les formes, de la il·lusió i de l'engany.

Nota

  • La maya és el món inestable que la persona no il·luminada considera com l'única realitat existent i s'oposa al concepte d'absolut, a la vertadera realitat. La presa de consciència d'aquesta realitat transcendent porta a l'experiència de la il·luminació (bodhi) i al nirvana.
  • ca  Mazdaznan

Noves religions

Definició
Comunitat fundada a Califòrnia el 1971 per Zar-Adust Hanish.

Nota

  • Hanish, que es feia passar pel fill de l'ambaixador rus de Teheran i d'una princesa persa, afirmava portar la religió zoroàstrica original, però en realitat aquest culte tenia pocs elements orientals. Els fidels consideren que Déu és en l'home i, per perfeccionar-se, practiquen exercicis de respiració, oracions rítmiques i cants i fan una dieta. La comunitat Mazdaznan té més d'un miler de fidels escampats per Europa, els Estats Units d'Amèrica i Mèxic.
  • ca  mazdeisme, n m

Zoroastrisme

Definició
Religió de l'antiga Pèrsia, actual Iran, reformada per Zoroastre.

Nota

  • El mazdeisme anterior a la reforma de Zoroastre és difícil de desxifrar. Al costat d'elements originals, presenta trets comuns amb l'Índia de l'època dels Veda, com ara el sacrifici d'animals, l'esperit dels quals s'uneix amb l'entitat divina anomenada Geush Urvan ('l'Ànima del toro'), i l'ús de la beguda haoma, de propietats al·lucinògenes. Els éssers divins pertanyien a dues classes: els ahures ('senyors') i els daeves ('déus'), totes dues positives. El mazdeisme corresponia a una societat dominada per l'aristocràcia guerrera i les seves confraries iniciàtiques duien a terme pràctiques violentes que culminaven en l'estat de "furor". Els sacrificis d'animals, com ara el bou, i el consum de haoma eren al centre del culte.
  • ca  mazdeista, n m, f

Zoroastrisme

Definició
Seguidor del mazdeisme.
  • ca  mazdeista, adj

Zoroastrisme

Definició
Relatiu o pertanyent al mazdeisme.
  • ca  Meca

Islam

Definició
Ciutat de l'Aràbia Saudita on va néixer l'islam.

Nota

  • Des del segle IV aC fins a l'època de Muhàmmad (segle VI dC), la Meca era un gran centre comercial que unia l'oceà Índic amb la Mediterrània, per on passaven les caravanes. Muhàmmad hi va néixer en una família de comerciants i molt a prop d'allà va tenir les seves primeres revelacions. La religió practicada a la Meca era un politeisme de divinitats paganes (materialitzades en pedres, com la pedra negra incrustada a la Ka'ba) i el monoteisme que proposava Muhàmmad posava en perill l'equilibri religiós, social i econòmic de la ciutat. Havent fugit a Medina, Muhàmmad va tornar a la Meca el 630 amb els seus seguidors per destruir els ídols de la Ka'ba i el 632 hi va fer el primer pelegrinatge islàmic. En els segles següents, la Meca va esdevenir una ciutat de segona comparada amb Medina (on hi ha la tomba del profeta Muhàmmad), amb Damasc (capital dels omeies) i amb Bagdad (capital dels abbàssides). El 1924, els wahhabites van prendre possessió dels llocs sants de la Meca, que és actualment el punt de convergència de la fe islàmica: d'una banda, els musulmans de tot el món se situen mirant a la Meca en el moment de la pregària i, de l'altra, la ciutat atrau cada any dos milions de pelegrins durant el mes sagrat del pelegrinatge.
  • ca  Medina

Islam

Definició
Ciutat de l'Aràbia Saudita on es va refugiar Muhàmmad en fugir de la Meca.

Nota

  • L'any 622, Muhàmmad va emigrar amb els seus companys 400 km al nord de la Meca, a Yatrib, ciutat controlada per tres tribus jueves i dues d'àrabs, que el van acollir. La ciutat va agafar el nom de Medina ('la ciutat del profeta') i allí fou on Muhàmmad va establir les bases d'un estat islàmic. Tanmateix, la conversió a l'islam dels jueus de Medina no va ser tan fàcil com Muhàmmad pensava, i va comportar enfrontaments i assassinats. Aquest conflicte també va suposar un canvi religiós important: l'alquibla, originàriament orientada cap a Jerusalem, va ser girada cap a la Ka'ba de la Meca. Després dels tres primers califes, Medina va perdre importància: Alí, el quart califa, va establir la seva capital a Kufa, a l'Iraq, i més endavant els omeies van triar Damasc. Ocupada pels otomans, Medina va ser annexionada el 1924 pels wahhabites. El pelegrinatge a Medina no forma part oficialment del pelegrinatge a la Meca, però la majoria dels pelegrins hi van al final del pelegrinatge per pregar sobre la tomba del profeta Muhàmmad. Els tres primers califes també són enterrats a Medina.