Back to top
  • ca  mesquita, n f

Islam

Definició
Lloc on els fidels musulmans es reuneixen per fer les seves pregàries.

Nota

  • A Medina, el profeta Muhàmmad va fundar una mesquita molt senzilla per a les pregàries rituals, en particular la del divendres. Des del segle VII coexisteixen dos tipus de mesquites: l'oratori privat i la gran mesquita (gami) d'un lloc, que reuneix la comunitat sencera per a la pregària dels divendres. La mesquita no té només una funció religiosa, sinó també social i psicològica (és un lloc de trobada), cultural (consta d'una biblioteca i s'hi imparteixen cursos de cultura àrab i de reforçament escolar) i política (hi té lloc el sermó polititzat del divendres en alguns països àrabs), i també serveix com a associació caritativa (s'hi fan col·lectes de diners per als més pobres). Els diversos elements o parts de la mesquita són els següents: el minaret, el mida (lloc on els fidels fan les ablucions), el lloc de pregària dels homes i el lloc per a les dones, el mínbar (des d'on l'imam pronuncia el sermó del divendres) i el mihrab (que indica la direcció de la Meca, cap a la qual els fidels han de pregar).
  • La mesquita s'anomena, en àrab, màsgid (en plural, masagid).
messianisme messianisme

Ciències de la religió

  • ca  messianisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Creença en la salvació o l'alliberament col·lectiu a càrrec d'un salvador fort i poderós que deslliuri els homes dels mals que pateixen.

Nota

  • Originàriament el messianisme s'aplicava a un corrent històric del poble d'Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l'esperança popular en la instauració d'aquest nou ordre. El terme messianisme també pot tenir un sentit polític i social; així, han estat interpretats com a Messies de signe religiós, polític i social diversos personatges apareguts en circumstàncies crítiques al llarg de la història.
messies messies

Ciències de la religió

  • ca  messies, n m

Ciències de la religió

Definició
Salvador enviat per Déu.

Nota

  • En sentit absolut, dins el cristianisme, Jesucrist és el Messies. Per extensió, també s'anomena messies un personatge providencial que ha de posar fi a una situació difícil i angoixosa, especialment de l'ordre social.
  • ca  messies, n m

Judaisme

Definició
Descendent de David que ha de venir a alliberar el poble jueu i a instaurar un nou ordre de justícia i de felicitat universals.

Nota

  • La denominació messies, d'origen hebreu, fa referència a un personatge que era instituït en les seves funcions per mitjà del ritu de la unció santa amb oli (el rei i els sacerdots). Després de la conquesta estrangera d'Israel -i de la destrucció de Jerusalem com a centre religiós i capital del país- els profetes hebreus desenvolupen l'expectativa de la restauració del poble d'Israel en la seva terra, la tornada dels exiliats forçosos i la recuperació de la vida religiosa i política independent tal com ho va ser durant els segles que van viure sota els reis de la dinastia del rei David. L'ungit, per tant, és aquell que restaurarà aquesta independència d'Israel, governarà amb rectitud segons la Torà i mantindrà en el seu regnat la pau entre els pobles de la zona. El judaisme contemporani contempla això com un ideal al qual s'arribarà sense necessitat de concretar-se en una figura de rei, figura més apropiada com a arquetipus que com a expectativa de futur.
  • ca  messies, n m

Cristianisme

Definició
Jesucrist, considerat pels cristians com a acompliment de la promesa i esperança d'instaurar un nou ordre de justícia i de felicitat universals.
metempsicosi metempsicosi

Ciències de la religió

  • ca  metempsicosi, n f

Ciències de la religió

Definició
Traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos arran de la mort, al cos d'un altre ésser, ja sigui una persona, un animal o un vegetal.

Nota

  • Cal no confondre la metempsicosi amb la palingenèsia i la reencarnació, encara que aquestes denominacions sovint s'utilitzin indistintament. A diferència de la metempsicosi, la reencarnació i la palingenèsia fan referència al pas de l'ànima a un altre cos o a un nou renaixement.
  • ca  metodisme, n m

Protestantisme

Definició
Dissidència de l'Església anglicana, fundada per John Wesley.

Nota

  • El metodisme no és una dissidència doctrinal sinó d'actitud: cal viure una vida piadosa de manera "metòdica" i promoure la "religió del cor". John Wesley (1703-1791) es va oposar a la predestinació calvinista i va afirmar que la salvació era accessible per a tothom per la fe. A més, va insistir en la necessitat de conversió, de donar testimoni a través de les obres (santificació) i de dirigir la vida de manera metòdica. Per altra banda, tant John Wesley com el seu germà Charles respectaven una regla monàstica i el qualificatiu de metodistes emfatitzava així un tret que marcaria l'espiritualitat de la nova Església: precisament el seu caràcter metòdic. Pel que fa a l'estructura eclesial, el metodisme és presbiterià per la importància que dona al grup de base, però és també molt episcopalià pel que fa al funcionament de l'autoritat en l'Església (J. Wesley pertanyia a la tendència High Church de l'anglicanisme).
  • ca  metodista, adj

Protestantisme

Definició
Relatiu o pertanyent al metodisme.
  • ca  metodista, n m, f

Protestantisme

Definició
Seguidor del metodisme.
metropolia metropolia

Cristianisme ortodox

  • ca  metropolia, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Territori sota la jurisdicció d'un metropolita.