Back to top
reforma radical reforma radical

Protestantisme

  • ca  reforma radical, n f

Protestantisme

Definició
Moviment format per aquells que desitjaven una reforma més profunda que la que cercaven Luter, Zwingli o Calví.

Nota

  • La reforma radical també era coneguda com l'ala esquerrana i el seu radicalisme podia consistir, segons els grups, des d'una demanda de justícia social revolucionària fins a l'espiritualisme o la interpretació literal dels textos bíblics.
reformador | reformadora reformador | reformadora

Protestantisme

  • ca  reformador | reformadora, n m, f

Protestantisme

Definició
Persona que amb la seva doctrina va promoure la Reforma.
reformat | reformada reformat | reformada

Protestantisme

  • ca  reformat | reformada, n m, f

Protestantisme

Definició
Membre de la Reforma o d'alguna església reformada.
reformat -ada reformat -ada

Protestantisme

  • ca  reformat -ada, adj

Protestantisme

Definició
Relatiu o pertanyent a la Reforma.
  • ca  regla, n f

Cristianisme

Definició
Conjunt de normes que regulen la vida quotidiana i el comportament que cal seguir en una comunitat monàstica, un orde religiós o una congregació.

Nota

  • Cada institució té la seva pròpia regla. Una de les primeres i més significatives, per la influència que va tenir en les posteriors, va ser l'elaborada l'any 529 per sant Benet, fundador dels benedictins.
  • ca  regular, adj

Catolicisme

Definició
Dit del sacerdot que pertany a un orde religiós.

Nota

  • L'adjectiu regular s'oposa a secular.
  • ca  Reis Mags, n m pl

Cristianisme

Definició
Mags que segons l'evangeli de Mateu anaren a adorar Jesucrist guiats per una estrella.

Nota

  • Les tradicions orientals fixen el nombre de Reis Mags en dotze, però la tradició cristiana occidental estableix que són tres, probablement basant-se en els tres regals, l'or, l'encens i la mirra, presentats a l'infant Jesucrist. Al segle VIII els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen en una crònica anomenada Excerpta latina barbari. En la tradició cristiana occidental, Baltasar és sovint representat com el rei d'Aràbia, Melcior com el rei de Pèrsia, i Gaspar com el rei de l'Índia. La seva historicitat ha estat qüestionada i s'ha afirmat que simbolitzen el fet que el messianisme de Jesucrist és reconegut pels humils (pastors) i pels pagans (mags) i no ho és pel judaisme oficial (Herodes i els sacerdots). L'Adoració dels Reis Mags és motiu de celebració especial en molts països occidentals coincidint amb l'Epifania, que se celebra el dia 6 de gener. Ha estat un dels motius més repetits en la iconografia cristiana; la representació més antiga que se'n coneix és a les catacumbes romanes i data del segle III.
religió religió

Ciències de la religió

  • ca  religió, n f

Ciències de la religió

Definició
Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup humà amb el sagrat i que sovint s'identifica amb el món espiritual o el diví.

Nota

  • Segons l'etimologia del terme, la paraula llatina religio, tant si es fa derivar de re-ligere ('estar atent', 'observar') com de re-ligare ('lligar', 'mantenir unit'), sembla que apunta a l'actitud del que està lligat, nuat a algú. Des d'aquesta perspectiva, la religió és un fet que entra en el domini de la interioritat i del sentiment humà. Tots dos significats es poden integrar per indicar el doble aspecte de la religió: la dimensió objectiva i la dimensió subjectiva de l'experiència religiosa. La religió designa les relacions de la persona amb el sagrat. La religió és el reconeixement conscient i efectiu d'una realitat absoluta (el sagrat), de la qual l'ésser humà se sap existencialment dependent, bé per una relació de submissió, bé per una relació d'identificació total o parcial. La religió entesa així es distingeix de la màgia, que fa que la divinitat se sotmeti a l'ésser humà; inclou el teisme (submissió a Déu) i el panteisme o panenteisme (una certa identificació amb l'absolut). La religió consisteix en una relació de l'ésser humà amb alguna cosa que ell sent que és "l'absolutament altre", i aquest "altre" es presenta de diverses maneres: com a poder, com a persona, com a realitat absoluta, etc.
religió mistèrica religió mistèrica

Ciències de la religió

  • ca  religió mistèrica, n f

Ciències de la religió

Definició
Religió salvífica, universal i basada en el misteri, que es proposa ser un mitjà de salvació per a la persona, independentment del seu origen.

Nota

  • Les religions mistèriques van néixer majoritàriament a l'Orient Mitjà i al Pròxim Orient, Egipte i Grècia, i es van estendre per la conca del Mediterrani a l'època de l'hel·lenisme i durant l'Imperi romà. S'inscriuen en el context politeista de les religions de l'antiguitat. La seva essència rau en la celebració dels misteris. Es defineixen, per aquesta raó, com a cultes religiosos del món grecoromà, l'admissió als quals es restringia a aquells que havien passat per certs ritus o misteris d'iniciació. Les religions mistèriques, relacionades amb els cicles agraris, representen simbòlicament el procés natural del renaixement de la naturalesa cada primavera i la producció dels fruits. Els misteris actualitzen ritualment uns relats mítics en què es narren les accions dels herois o divinitats, les seves proves, el seu pas per la mort i el seu retorn a la vida. Les cerimònies de misteris més importants són les de Mitra, Atis, Cíbele, Isis i Osiris, les celebrades a Eleusis i les de Dionís, entre d'altres.
religiós | religiosa religiós | religiosa

Catolicisme

  • ca  religiós | religiosa, n m, f

Catolicisme

Definició
Membre d'un orde o congregació religiosos.