Back to top
ritual ritual

Ciències de la religió

  • ca  ritual, n m

Ciències de la religió

Definició
Llibre que conté les fórmules necessàries per al desenvolupament dels ritus d'un culte.
ritual ritual

Ciències de la religió

  • ca  ritual, n m

Ciències de la religió

Definició
Allò que es fa conforme a la prescripció, al costum.
ritualisme ritualisme

Ciències de la religió

  • ca  ritualisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Tendència a seguir ritus o a donar-los molta importància.
ritualisme ritualisme

Ciències de la religió

  • ca  ritualisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Moviment nascut a Anglaterra cap al 1850, que pretenia restablir en la pràctica de l'Església anglicana els principals ritus utilitzats per l'Església catòlica.
ritualista ritualista

Ciències de la religió

  • ca  ritualista, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Seguidor del ritualisme.
ritualista ritualista

Ciències de la religió

  • ca  ritualista, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Persona que té un bon coneixement dels ritus.
ritualista ritualista

Ciències de la religió

  • ca  ritualista, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Persona que exagera la importància de les cerimònies en la celebració del culte.
Roix ha-Xanà Roix ha-Xanà

Judaisme

  • ca  Roix ha-Xanà, n m

Judaisme

Definició
Festa del cap d'any jueu.

Nota

  • Durant el Roix ha-Xanà es commemoren la creació i el dia del judici: es fa balanç de les accions fetes durant l'any i s'intenta obtenir el perdó de l'ofès. Aquesta diada marca el principi d'un període de deu dies de penediment, durant els quals cadascú ha d'esforçar-se a purificar-se interiorment. S'acaba amb el dia de l'Expiació.
  • ca  Roma

Catolicisme

Definició
Capital d'Itàlia i antiga capital de l'Imperi romà.

Nota

  • El bisbe de Roma, que rep el títol de papa, va esdevenir el cap de l'Església catòlica. Roma és el centre del món catòlic, on es troben el Vaticà i la Santa Seu.
romiatge romiatge

Ciències de la religió

  • ca  pelegrinatge, n m
  • ca  romiatge, n m

Ciències de la religió

Definició
Viatge que es fa per motius religiosos a un lloc que es considera sagrat, en el qual la transcendència es manifesta a la Terra.

Nota

  • La pràctica del pelegrinatge, comuna a les diverses religions, es realitza per aconseguir béns espirituals en trobar-se el pelegrí més a prop de la divinitat, per afirmar la pròpia fe, per trobar guariment, o també pel seu atractiu social. Els llocs de pelegrinatge són de diversos tipus i sovint estan relacionats amb fundadors de religions o bé amb un esdeveniment religiós rellevant. Poden ser tombes de sants, llocs en què es troba una relíquia famosa o un objecte sagrat, llocs on es realitzen guaricions "miraculoses", etc.
  • En l'hinduisme, és el viatge a un lloc anomenat gual que permet "traspassar" al món diví. Els pelegrinatges resulten especialment propicis quan es fan durant el festival d'un temple, ja que els hindús poden desfer-se del pecat (papa) o karma acumulats, complir un vot o gaudir de l'experiència transformadora del pelegrinatge. A l'Índia hi ha molts centres de pelegrinatge. Alguns són panhindús, com la ciutat de Benarés o el temple de Kanya Kumari, i d'altres són d'interès més local o regional, com el temple de Guruvayur a Kerala. Hi ha set ciutats típiques de pelegrinatge: Ayodhya, Mathura, Hardware, Benarés, Ujjain, Dwarka i Kanchipuram. Els rius sagrats són de mena llocs de pelegrinatge, especialment el Ganges, el Yamuna, el Godvari i el Kaveri.
  • En el budisme, segons el Sutra de la Total Extinció (Mahaparinirvana Sutra), Buda mateix va recomanar, poc abans de la seva mort, la visita a quatre grans llocs de pelegrinatge: el parc de Lumbini, on va néixer; Buddh Gaya, amb l'arbre on va ocórrer el seu despertar; el parc de Benarés, on va pronunciar el primer sermó, i finalment el bosquet de la Completa Extinció a Kusinagara. No obstant això, cal precisar que no totes les escoles concedien la mateixa importància als pelegrinatges. Actualment, els pelegrinatges més freqüents continuen essent els de Sarnath, a tocar de Benarés, Buddh Gaya, Ajanta, amb el seu conjunt de monestirs excavats, i Sanchi, on es troben els antics stupa (llocs de "presència" de Buda considerats mitjans auxiliars per a la meditació i símbols de l'estat d'il·luminació).
  • En el cristianisme, el pelegrinatge és un viatge individual o col·lectiu a un lloc sagrat o un santuari, per motius religiosos com ara donar gràcies a Déu, demanar ajut, complir una promesa o fer penitència. Es coneixen pelegrinatges a Jerusalem ja al segle IV i va ser una pràctica important a l'edat mitjana, amb grans centres de peregrinació europeus com Roma o Santiago de Compostel·la. Posteriorment va caure en desús, tot i que a partir del segle XIX es va incrementar, en especial a santuaris marians com Lorda (Lourdes) o Fàtima, gràcies a la millora dels mitjans de transport i l'aparició del turisme.
  • En l'islam, el pelegrinatge és el viatge ritual (hagg) a la Meca i als llocs propers de Safa i Marua, Arafat, Mina i Muzdalifa. És el cinquè pilar de l'islam.