Back to top
teologia islàmica teologia islàmica

Islam

  • ca  teologia islàmica, n f

Islam

Definició
Ciència del discurs sobre Déu.

Nota

  • La teologia islàmica és, efectivament, un raonament dialèctic de tipus escolàstic, i sobretot apologètic, relatiu a la fe musulmana, ja que lluita contra tots els que dubten de l'islam. La teologia és una de les ciències religioses de l'islam, després de les ciències de l'Alcorà (lectures, i comentaris o tafsir), de les ciències dels hadits i de la ciència del fiqh.
  • La teologia islàmica s'anomena, en àrab, ilm el kalam o kalam.
  • ca  teosofia, n f

Noves religions

Definició
Moviment fundat l'any 1875 a Nova York per Helena P. Blavatsky i H. S. Olcott Sotheran, dos francmaçons que pertanyien al grau més elevat.

Nota

  • La teosofia ('saviesa divina') vol aconseguir un coneixement de la divinitat i una ampliació de la consciència. La Societat Teosòfica va ser la pionera en el coneixement de les espiritualitats orientals (hindú i budista) i va tenir una influència molt important en la seva difusió a Occident. Al principi del segle XX, la presidenta de la Societat Teosòfica, Annie Besant, va voler crear un cristianisme esotèric amb el jove indi Krixnamurti, i això va provocar la separació d'alguns teòsofs que van crear l'antroposofia.
  • ca  Terra Pura, n f

Budisme

Definició
Corrent budista originat al segle V i establert a la Xina i al Japó, que es caracteritza per la importància de la fe i la devoció al buda Amitabha.

Nota

  • El nom Terra Pura fa referència a un paradís on regna aquest buda, en el qual els seus seguidors esperen renéixer. Entre les seves pràctiques destaquen les visualitzacions d'aquest paradís i la repetició del nom d'Amitabha.
  • ca  terton, n m, f

Budisme

Definició
Persona especial, de vegades fins i tot profetitzada, que, en el budisme tibetà, està destinada a treure a la llum un missatge ocultat pels antics mestres per tal que fos descobert en el moment adequat.
Testimonis de Jehovà Testimonis de Jehovà

Noves religions

  • ca  Testimonis de Jehovà
  • ca  Estudiants de la Bíblia sin. compl.

Noves religions

Definició
Comunitat religiosa organitzada com a confessió a partir de l'any 1880 als Estats Units, per iniciativa de Charles Taze Russell.

Nota

  • Russell provenia d'un origen presbiterià i se sentia atret per les idees mil·lenaristes. Des del començament, els Testimonis de Jehovà es van interessar per restablir el cristianisme del segle primer basant-se en una lectura rigorosa de la Bíblia. Creuen que el Regne de Déu portarà la pau a tota la Terra i que, gràcies a la resurrecció, 144.000 elegits es beneficiaran de la immortalitat al cel. També creuen que milions de persones que han mort tornaran a la vida a la Terra transformada en un paradís. El matrimoni i la família són essencials per als Testimonis de Jehovà. Tenen un estil de vida senzill i acostumen a llegir la Bíblia cada dia. Els Testimonis de Jehovà rebutgen la sang i, per tant, les transfusions sanguínies, seguint un dels manaments de la Bíblia (Fets 15:1-41). Tampoc no accepten les teories evolucionistes, no prenen part en les lluites d'aquest món i es neguen a fer el servei militar. No creuen en l'existència d'un infern de turment, ja que creuen que el càstig pel pecat és la mort, la no-existència. Una de les activitats més importants per als Testimonis de Jehovà és l'apostolat (predicació de la fe), que sovint ha estat considerat com una forma de proselitisme. S'organitzen en congregacions que es reuneixen dues vegades per setmana. El que s'ensenya en el marc de les seves reunions es basa en la Bíblia. Aquestes reunions comencen i acaben amb una pregària i gairebé sempre es canten cançons de lloança a Déu. L'entrada és lliure i no es fan col·lectes. Celebren les reunions en una sala del regne, que generalment es tracta d'un edifici senzill, sovint construït per testimonis voluntaris. No hi tenen imatges ni crucifixos. Cobreixen les despeses mitjançant donacions voluntàries i anònimes. A cada congregació hi ha "ancians", o "superintendents", que s'encarreguen de l'ensenyança itenen la col·laboració dels "ajudants de congregació". No hi ha ningú que vesteixi diferent dels altres. Cap testimoni de Jehovà no rep un salari pel seu treball a la congregació. Actualment té uns vuit milions de fidels repartits per tots els continents.
  • Estudiants de la Bíblia és una denominació antiga que encara té un cert ús.
  • ca  tetragrama, n m

Judaisme

Definició
Conjunt de les quatre lletres que representen gràficament el nom diví de Jahvè, YHWH.

Nota

  • Les quatre lletres del tetragrama són yod, he, vav i he.
text masorètic text masorètic

Judaisme

  • ca  masora, n f
  • ca  text masorètic, n m

Judaisme

Definició
Cos de notes sobre el text de la Tanakh, que els masoretes van dotar de signes vocàlics.
  • ca  theotokos, n f

Cristianisme

Definició
Títol atorgat a Maria, mare de Jesucrist.

Nota

  • Aquest títol va ser proclamat pel concili d'Efes (431) i habitualment és rebutjat pels nestorians. És usual en la litúrgia bizantina.
  • La denominació theotokos significa, en grec, 'Mare de Déu'. En eslau correspon a bogoróditsa.
  • ca  Theravada, n m

Budisme

Definició
Una de les principals escoles del budisme, que fa èmfasi en el fet que la il·luminació és una tasca personal i intransferible i que té com a ideal l'arhat.

Nota

  • Segons el Theravada, en el camí vers l'alliberament tenen avantatge els monjos i monges, que es dediquen plenament a la pràctica dels ensenyaments del Buda. Els territoris amb més seguidors d'aquest corrent són els països més petits d'Àsia, com ara Sri Lanka, Cambodja o Laos. A Catalunya hi té poca presència. Els seguidors del budisme Mahayana l'anomenen Hinayana, una denominació que es considera més aviat despectiva.
  • La denominació Theravada significa, literalment, 'camí dels antics'.
  • ca  tirthankara, n m

Jainisme

Definició
Títol que s'atorga a aquells que inauguren una via o que obren als altres el camí de l'alliberament.

Nota

  • Els jainistes donen el títol de tirthankara ('artífex d'un gual') a una successió de 24 mestres o profetes mítics del jainisme, els quals van obrir el gual que va conduir a la formulació d'aquesta religió per obra de Mahavira Vardhamana, el 24è i darrer tirthankara. També s'anomenen jina.
  • També es documenta la grafia tirthangkara.