Back to top
  • ca  xaria, n f
  • ca  xara, n f sin. compl.

Islam

Definició
Llei canònica de l'islam, basada en l'Alcorà i els hadits, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

Nota

  • La xaria regula la conducta personal i soluciona tots els problemes socials i jurídics de la vida quotidiana establint el que és obligatori, recomanat, permès, desaconsellat i prohibit. Segons els països o els corrents musulmans, la xaria s'interpreta de maneres diferents. Per exemple, alguns moviments sufís la interpreten de manera al·legòrica i a vegades la consideren secundària; en alguns països (com a Indonèsia), la xaria està limitada per costums locals; a Turquia, la xaria ha de tenir en compte les legislacions laiques occidentals; i, en canvi, en països com el nord de Nigèria, el Sudan, l'Aràbia Saudita, l'Iran i l'Afganistan, la xaria és la base del dret. La imposició de la xaria com a base de l'ordre social és una de les reivindicacions de l'islam integrista.
  • La denominació xaria significa 'el camí a seguir'.
  • La forma xara és la que es documenta en els documents catalans més antics. La forma xaria, però, és més fidel a la pronúncia àrab del mot.
  • ca  xeic, n m

Islam

Definició
Ancià d'una tribu àrab.

Nota

  • El xeic és un savi en ciències religioses. Generalment és un home gran, de més de cinquanta anys, que té saviesa i experiència, la qual cosa li atorga autoritat espiritual. Aquest títol es dona a un àlim o a un autor que ha recollit les tradicions del profeta Muhàmmad. En l'ensenyament tradicional islàmic, el xeic és el mestre dels estudiants; en la tradició sufí, és el guia espiritual d'una confraria.
  • ca  Xekhinà, n f

Judaisme

Definició
Presència divina en un lloc.

Nota

  • La noció de Xekhinà ha tingut diverses interpretacions i usos al llarg dels segles en la tradició jueva, ja que el seu significat varia segons les distintes actituds teològiques adoptades dins de la visió fisicoreligiosa jueva: la presència física de Déu, la presència espiritual de Déu, un atribut de la divinitat, una de les Sefirot, un aspecte de Déu, etc. Aquest i molts més són els usos d'aquest terme.
  • ca  xemà, n m

Judaisme

Definició
Professió de fe jueva, que comença amb la paraula hebrea xemà.

Nota

  • Xemà és la paraula amb què comença un fragment del Deuteronomi ("escolta [Israel]!", Dt 6:49), el primer dels textos que componen la principal oració jueva. El xemà és una confessió de fe que es recita al matí i al vespre: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tota la força. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat."
Xeminí Atséret Xeminí Atséret

Judaisme

  • ca  Xeminí Atséret, n m

Judaisme

Definició
Diada que se celebra entre el 22è i el 23è dia del mes hebreu de tishrei i el 8è dia de la festa de les Cabanyelles, sense tenir-hi una relació significativa.

Nota

  • La denominació Xeminí Atséret significa 'el vuitè dia de reunió (de l'assemblea de fidels) amb Déu'. En concret, Atséret fa referència a l'acció que Déu duu a terme per tal de mantenir reunit el seu poble, ja que li dol separar-se'n. Coincidint amb la festa se celebra la fi d'un cicle de lectura de la Torà i l'inici d'un altre de nou. Aquesta celebració dura un dia a Israel i dos a galut (condició del poble jueu a l'exili). Aquest dia no és permès realitzar cap tipus de feina perquè es considera yom to, és a dir, dia festiu.
  • ca  xerif, n m

Islam

Definició
Descendent del profeta Muhàmmad en la tradició xiïta.

Nota

  • Els descendents de Muhàmmad per part de la seva filla Fàtima, el seu gendre Alí i els seus dos fills Hassan i Husayn, constitueixen "la gent de la casa (del profeta)" (ahl al-Baït). La dinastia actual del Marroc es diu xerifiana perquè es considera que pertany al llinatge de Muhàmmad.
  • La denominació xerif significa 'noble, personatge amb avantpassats il·lustres'.
  • ca  xiisme, n m

Islam

Definició
Branca minoritària de l'islam, formada pels seguidors i partidaris d'Alí, el cosí i gendre de Muhàmmad.

Nota

  • El xiisme va néixer de la divisió de musulmans després de la mort del profeta Muhàmmad. Segons els xiïtes, Muhàmmad havia designat Alí com a successor legítim però tota la comunitat no va reconèixer aquesta reivindicació i va triar Abu Bakr, sogre de Muhàmmad, com a primer califa, succeït posteriorment per Umar i Utman. Després de l'assassinat d'Utman, Alí va ser proclamat califa pels seus partidaris, però Muawiya, governador de Síria i del clan omeia (com Utman), es va oposar a Alí, que al final va ser assassinat el 661. Després de la mort d'Alí, Muawiya va fundar la dinastia omeia, que representava el sunnisme, i va triar Damasc com a capital; també va treure del poder el primer fill d'Alí, Hassan, i el segon, Hussayn, que va morir en una batalla contra els omeies a Karbala (Iraq) l'any 680. La mort de Hussayn, considerada pels xiïtes com un martiri i un sacrifici (celebrats a la festa de l'Aixura), ha donat un to místic als xiïtes i els ha dut durant la història a la lluita violenta contra la injustícia, fins i tot amb el sacrifici de la seva vida. El xiisme es basa en la fe en els imams, considerats entitats divines i infal·libles. Segons les branques del xiisme, es compten dotze imams (imamites) o set (ismaïlites): els uns i els altres esperen la vinguda d'un messies (mahdí), que és l'imam amagat que tornarà a la terra al final dels temps per restablir la justícia. El títol d'imam va ser donat, durant la revolució islàmica de l'Iran del 1979, a Khomeini, com a guia religiós i polític; també tenia el títol jeràrquic d'aiatol·là, que és el més elevat en el xiisme. De fet, el xiisme, contràriament al sunnisme, té clergat. Actualment els xiïtes representen un 10% dels musulmans del món, i es troben a l'Iran (on representen el 80% de la població), a l'Iraq (60%) i també a l'Aràbia Saudita, el Iemen, Jordània, el Pakistan (on són més del 20%) i l'Afganistan.
  • ca  xiïta, n m, f

Islam

Definició
Adepte del xiisme.

Nota

  • Els xiïtes són, literalment, "els que segueixen".
  • ca  xiïta, adj

Islam

Definició
Relatiu o pertanyent al xiisme.
xintoisme xintoisme

Religions de la Xina i el Japó

  • ca  xintoisme, n m

Religions de la Xina i el Japó

Definició
Religió autòctona del Japó que es caracteritza pel culte als kami o déus, relacionats amb les forces de la naturalesa.

Nota

  • Els textos més antics del xintoisme daten del segle VI i són cròniques mitològiques que expliquen la creació del món i del Japó i remunten la dinastia imperial a la deessa del Sol. Del 1858 al 1945 va ser oficialment la religió nacional del Japó. En aquest país les pràctiques xintoistes han conviscut tradicionalment amb el budisme i altres religions.