error temàtic
error temàtic
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades
- ca error temàtic, n m
- es error temático
- en thematic error
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades
Definició
Error en el component temàtic de les dades geogràfiques.
Nota
- Els errors temàtics poden ser errors de mesura dels valors dels atributs temàtics, però també descripcions incorrectes i valors invàlids o desconeguts.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
error topològic
error topològic
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca error topològic, n m
- ca error de topologia, n m sin. compl.
- es error de topología
- es error topológico
- en topological error
- en topology error
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Inconsistència en la geometria d'elements vectorials que impedeix l'establiment de les relacions topològiques correctes entre aquests elements perquè representin la configuració espacial genuïna de les corresponents entitats geogràfiques.
Nota
-
1. L'error topològic més habitual és l'error de node.
2. Són també errors topològics la formació de polígons artefacte i de micropolígons, encara que no es detectin com a errors de node. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
error z
error z
Fotogrametria
- ca error z, n m
- es error z
- en heighting error
- en z error
Fotogrametria
Definició
Error en la posició altimètrica d'un punt.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ERS
ERS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca ERS, n m
- ca European Remote Sensing, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de European Remote Sensing, 'teledetecció europea'.
Sèrie de satèl·lits europeus de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per l'ESA i destinats a l'observació del mar (dinàmica dels oceans, batimetries, etc.), de la terra (detecció d'esllavissades del terreny, evolució de les erupcions volcàniques, detecció de terratrèmols, desplaçament2 horitzontal al llarg de falles actives, etc.) i de l'atmosfera (règim global de circulació dels vents, etc.).
Es tracta del primer programa de l'ESA d'observació de la Terra a través de la regió espectral de les microones.
- El satèl·lit ERS-1, a una altitud nominal entre 782 i 785 km, va ser llançat el 17 de juliol de 1991 i va ser operatiu fins al 10 de març de 2000.
- El satèl·lit ERS-2, a una altitud nominal de 780 km, va ser llançat el 21 d'abril de 1995, si bé el sistema d'emmagatzematge a bord va fallar el juny de 2003, de manera que va perdre la seva capacitat de cobertura mundial. No obstant això, una xarxa d'estacions d'adquisició de dades SAR proporcionava una bona cobertura (en temps real de recepció de dades) fins que va ser declarat inoperatiu el 6 de juliol de 2011.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal de cada satèl·lit és de 35 dies. Durant 9 mesos entre els anys 1995 i 1996 els dos satèl·lits van operar en mode tàndem, la qual cosa va incrementar la resolució temporal i va permetre l'obtenció de dades SAR interferomètriques per a l'actualització de l'MDE. Durant gairebé 5 mesos entre el 27 de setembre de 2007 i el 12 de febrer de 2008 l'ERS-2 i l'Envisat van operar també en mode tàndem.
Principals sensors: AMI-SAR, AMI-SCAT, MWR, IRR, RA-1, GOME (només a l'ERS-2).
Sèrie de satèl·lits europeus de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per l'ESA i destinats a l'observació del mar (dinàmica dels oceans, batimetries, etc.), de la terra (detecció d'esllavissades del terreny, evolució de les erupcions volcàniques, detecció de terratrèmols, desplaçament2 horitzontal al llarg de falles actives, etc.) i de l'atmosfera (règim global de circulació dels vents, etc.).
Es tracta del primer programa de l'ESA d'observació de la Terra a través de la regió espectral de les microones.
- El satèl·lit ERS-1, a una altitud nominal entre 782 i 785 km, va ser llançat el 17 de juliol de 1991 i va ser operatiu fins al 10 de març de 2000.
- El satèl·lit ERS-2, a una altitud nominal de 780 km, va ser llançat el 21 d'abril de 1995, si bé el sistema d'emmagatzematge a bord va fallar el juny de 2003, de manera que va perdre la seva capacitat de cobertura mundial. No obstant això, una xarxa d'estacions d'adquisició de dades SAR proporcionava una bona cobertura (en temps real de recepció de dades) fins que va ser declarat inoperatiu el 6 de juliol de 2011.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal de cada satèl·lit és de 35 dies. Durant 9 mesos entre els anys 1995 i 1996 els dos satèl·lits van operar en mode tàndem, la qual cosa va incrementar la resolució temporal i va permetre l'obtenció de dades SAR interferomètriques per a l'actualització de l'MDE. Durant gairebé 5 mesos entre el 27 de setembre de 2007 i el 12 de febrer de 2008 l'ERS-2 i l'Envisat van operar també en mode tàndem.
Principals sensors: AMI-SAR, AMI-SCAT, MWR, IRR, RA-1, GOME (només a l'ERS-2).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ERS
ERS
Cartografia > Teledetecció
- ca ERS, n m
Cartografia > Teledetecció
Definició
Sèrie de satèl·lits artificials construïts i llançats per l'ESA amb la finalitat d'observar la Terra.
Nota
-
1. Els dos primers, pràcticament idèntics, s'anomenaren ERS-1 i ERS-2; el tercer va canviar de nom: Envisat. L'ERS-1 va ser llançat el 1991 i l'ERS-2 el 1995. A una altitud nominal de 785 km, compartien el mateix pla orbital, raó per la qual van poder treballar en tàndem aprofitant així les característiques del radiòmetre de microones SAR del qual tots dos estaven dotats. L'ERS-1 va deixar de ser operatiu l'any 2000 i l'ERS-2 el 2003.
2. ERS és un acrònim de l'anglès European Remote Sensing Satellite. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ERTS
ERTS
Cartografia > Teledetecció
- ca ERTS, n m
Cartografia > Teledetecció
Definició
Primer satèl·lit de la sèrie Landsat, llançat el 1972.
Nota
-
1. ERTS és un acrònim de l'anglès Earth Resources Technology Satellite.
2. Vegeu també Landsat. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ERTS
ERTS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Landsat, n m
- ca Earth Resources Technology Satellite, n m sin. compl.
- ca ERTS, n m sin. compl.
- ca Land Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Land Satellite, 'satèl·lit de la terra'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASA/USGS/NOAA/EOSAT (segons l'època) i destinats a l'observació dels recursos naturals del planeta, sobretot de la part terrestre.
Originàriament aquesta sèrie es va anomenar ERTS, acrònim de Earth Resources Technology Satellite ('satèl·lit tecnològic dels recursos de la Terra').
- El satèl·lit Landsat-1, també denominat ERTS-1, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 23 de juliol de 1972 i va ser operatiu fins al 6 de gener de 1978.
- El satèl·lit Landsat-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 22 de gener de 1975 i va ser operatiu fins al 5 de febrer de 1982.
- El satèl·lit Landsat-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 5 de març de 1978 i va ser operatiu fins al 31 de març de 1983. Tots tres travessaven l'equador a les 9:42 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-4 (anomenat Landsat-D en les fases de disseny segons algunes fonts), a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 16 de juliol de 1982, va ser operatiu fins al mes de desembre de 1993 i es va mantenir en reserva fins a la seva finalització, el 15 de juny de 2001. Travessava l'equador a les 9:45 ±15 minuts (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-5, a la mateixa altitud nominal que l'anterior, va ser llançat l'1 de març de 1984 i va ser operatiu fins al març de 2012 (tot i haver patit diversos períodes de dificultats tècniques que van impedir l'obtenció d'imatges durant alguns dels darrers mesos del seu període operatiu). Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-6 va fallar durant el llançament, el 5 d'octubre de 1993.
- El satèl·lit Landsat-7, a la mateixa altitud nominal que el Landsat-4 i el Landsat- 5, va ser llançat el 15 d'abril de 1999 i encara és parcialment operatiu. Travessa l'equador a les 10:00 ±15 minuts (node descendent).
Actualment està en desenvolupament la missió de continuïtat de dades Landsat (LDCM), formada pels satèl·lits Landsat-8 i Landsat-9.
- El Landsat-8 va ser llançat l'11 de febrer de 2013. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Va obtenir la primera imatge el 18 de març de 2013.
- El satèl·lit Landsat-9, amb previsió de llançament per al 2020, travessarà l'equador a les 10:00 (node descendent).
La resolució temporal és de 18 dies per als Landsat 1-3 i de 16 dies per als Landsat 4-5 i Landsat 7-9.
El satèl·lit Landsat-7 forma part de la constel·lació del matí.
Principals sensors: RBV (Landsat 1-3), MSS (Landsat 1-5), TM (Landsat 4-5), ETM+ (Landsat-7), OLI (Landsat-8), OLI-2 (Landsat-9) i TIRS (Landsat 8-9).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASA/USGS/NOAA/EOSAT (segons l'època) i destinats a l'observació dels recursos naturals del planeta, sobretot de la part terrestre.
Originàriament aquesta sèrie es va anomenar ERTS, acrònim de Earth Resources Technology Satellite ('satèl·lit tecnològic dels recursos de la Terra').
- El satèl·lit Landsat-1, també denominat ERTS-1, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 23 de juliol de 1972 i va ser operatiu fins al 6 de gener de 1978.
- El satèl·lit Landsat-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 22 de gener de 1975 i va ser operatiu fins al 5 de febrer de 1982.
- El satèl·lit Landsat-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 5 de març de 1978 i va ser operatiu fins al 31 de març de 1983. Tots tres travessaven l'equador a les 9:42 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-4 (anomenat Landsat-D en les fases de disseny segons algunes fonts), a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 16 de juliol de 1982, va ser operatiu fins al mes de desembre de 1993 i es va mantenir en reserva fins a la seva finalització, el 15 de juny de 2001. Travessava l'equador a les 9:45 ±15 minuts (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-5, a la mateixa altitud nominal que l'anterior, va ser llançat l'1 de març de 1984 i va ser operatiu fins al març de 2012 (tot i haver patit diversos períodes de dificultats tècniques que van impedir l'obtenció d'imatges durant alguns dels darrers mesos del seu període operatiu). Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-6 va fallar durant el llançament, el 5 d'octubre de 1993.
- El satèl·lit Landsat-7, a la mateixa altitud nominal que el Landsat-4 i el Landsat- 5, va ser llançat el 15 d'abril de 1999 i encara és parcialment operatiu. Travessa l'equador a les 10:00 ±15 minuts (node descendent).
Actualment està en desenvolupament la missió de continuïtat de dades Landsat (LDCM), formada pels satèl·lits Landsat-8 i Landsat-9.
- El Landsat-8 va ser llançat l'11 de febrer de 2013. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Va obtenir la primera imatge el 18 de març de 2013.
- El satèl·lit Landsat-9, amb previsió de llançament per al 2020, travessarà l'equador a les 10:00 (node descendent).
La resolució temporal és de 18 dies per als Landsat 1-3 i de 16 dies per als Landsat 4-5 i Landsat 7-9.
El satèl·lit Landsat-7 forma part de la constel·lació del matí.
Principals sensors: RBV (Landsat 1-3), MSS (Landsat 1-5), TM (Landsat 4-5), ETM+ (Landsat-7), OLI (Landsat-8), OLI-2 (Landsat-9) i TIRS (Landsat 8-9).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ESA
ESA
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESA, n f
- ca Agència Europea de l'Espai, n f sin. compl.
- es ESA
- es Agencia Europea del Espacio sin. compl.
- en ESA
- en European Space Agency sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de European Space Agency, 'Agència Europea de l'Espai'.
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ESAC
ESAC
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESAC, n m
- ca European Space Astronomy Centre, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de European Space Astronomy Centre, 'Centre Europeu d'Astronomia Espacial'.
Seu de l'ESA ubicada a Villafranca del Castillo, prop de Madrid, a Espanya, que concentra els centres d'operacions científiques de totes les missions d'astronomia i planetàries, així com els seus arxius científics.
Seu de l'ESA ubicada a Villafranca del Castillo, prop de Madrid, a Espanya, que concentra els centres d'operacions científiques de totes les missions d'astronomia i planetàries, així com els seus arxius científics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
esbós
esbós
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
- ca esbós, n m
- es esbozo
- en sketch
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
Definició
Element virtual que constitueix una còpia idèntica de la geometria d'un element durant l'edició o una versió temporal prèvia a l'emmagatzematge, l'ús del qual evita que els canvis es facin directament sobre els elements enregistrats.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
