Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escaire, n m
  • es  cartabón
  • fr  équerre à 30°
  • it  squadra
  • en  30° set square
  • en  drafting triangle
  • de  Winkelmaß
  • de  Zeichendreieck

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Instrument destinat a facilitar el traçat o la determinació de línies perpendiculars o paral·leles.

Nota

  • Els cartabons i el regle en T són varietats d'escaires de dibuix, però hi ha, a més, altres escaires adaptats a les necessitats de cada ofici: topografia i agrimensura, fusteria, construcció, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escaire d'agrimensor, n m
  • es  escuadra topográfica
  • fr  équerre d'arpenteur
  • it  squadra d'agrimensore
  • en  surveyor's square
  • de  Winkelmesser

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definició
Aparell topogràfic per a determinar sobre un terreny alineacions que hagin de formar angles rectes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escaire esfèric, n m
  • es  escuadra esférica
  • fr  équerre sphérique
  • it  squadra sferica
  • en  spheric square
  • de  sphärischer Winkelmesser

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Escaire dissenyat i adaptat especialment per al seu ús sobre les superfícies esfèriques de globus terraqüis o celestes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escaire mòbil, n m
  • ca  fals escaire, n m
  • ca  santanell, n m
  • es  escuadra móvil
  • fr  équerre mobile
  • it  squadra mobile
  • en  mobile square
  • de  mobiler Winkelmesser

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Escaire articulat que, mitjançant un caragol, permet fixar dos del seus costats i formar un angle amb el valor desitjat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escala, n f
  • ca  escala cartogràfica, n f sin. compl.
  • ca  escala del mapa, n f sin. compl.
  • es  escala
  • es  escala cartográfica
  • es  escala del mapa
  • en  cartographic scale
  • en  map scale
  • en  scale

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia

Definició
Raó entre la distància mesurada en un mapa i la mateixa distància mesurada sobre el terreny, generalment expressada com una fracció.

Nota

  • 1. Per exemple, l'expressió 1:50.000 indica que 1 unitat del mapa correspon a 50.000 unitats sobre el terreny.

    2. Atès que es tracta d'una fracció, com més gran és el denominador, més petit és el quocient i, per tant, l'escala, i viceversa. Per exemple, un mapa de tot el món és un mapa d'escala petita, mentre que un mapa parcel·lari urbà a 1:500 és un mapa d'escala gran. Aquest sentit de l'escala sovint resulta contrari al sentit convencional i al que li atribueixen altres disciplines quan empren els termes a gran escala o a petita escala per a referir-se a realitats de grans o petites dimensions, respectivament.

    3. Tota projecció cartogràfica produeix distorsions que fan que l'escala no es mantingui constant en tot el mapa. Habitualment, en l'ús convencional, l'escala d'un mapa s'indica com si fos constant, emprant l'anomenada escala principal.

    4. El concepte de escala deixa de ser aplicable en el context de les representacions digitals des del moment que s'emmagatzemen formes geomètriques en coordenades georeferenciades, que ja expressen les dimensions reals dels objectes i que es poden visualitzar virtualment a qualsevol escala. En el context digital, el terme escala, a part de mantenir el sentit original en el cas de la visualització, pren més aviat el significat de grau de resolució, de detall o de precisió de la representació digital, que la fa adequada per a ser visualitzada o presentada en mapes a una determinada escala o rang d'escales. També adopta el sentit d'escala de referència quan la representació digital prové de la digitalització d'un mapa analògic que, com a tal, té una escala determinada i, per tant, un grau de detall i de precisió condicionat per aquesta escala.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  escala, n f
  • es  escala
  • fr  échelle
  • it  scala
  • en  scale
  • de  Maßstab
  • de  Skala

Cartografia

Definició
Relació matemàtica lineal que hi ha entre les distàncies mesurades sobre un mapa o un altre producte cartogràfic i les distàncies corresponents mesurades sobre el terreny representat, que se sol especificar en forma de fracció amb la unitat com a numerador (per exemple, 1:10.000 de forma preferent, o bé 1/10.000).

Nota

  • També pot expressar-se mitjançant un segment acotat (escala gràfica) o amb una equivalència literal de valors (escala d'equivalències). Encara que no s'han establert mai límits entre escales petites, mitjanes i grans, ja que són conceptes relatius i depenen molt de l'àmbit tractat (geografia, topografia, arquitectura, joieria, etc.), es parla de forma imprecisa d'escala gran quan el mapa representa una superfície relativament reduïda i limitada d'un territori (per exemple, una escala 1:500) i d'escala petita quan es realitza una reducció considerable (per exemple, una escala 1:100.000.000). Molt rarament, es consideren escales de superfície (valor quadrat de les lineals) i menys encara de volum (valor cúbic de les lineals), per la qual cosa, quan s'utilitzen, ha de quedar indicat de manera destacada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escala absoluta, n f
  • es  escala absoluta
  • en  absolute scale

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definició
Escala de mesura quantitativa, més estricta que l'escala de raó, en la qual la unitat de mesura no és arbitrària i, per tant, els valors numèrics no poden ser reescalats sense perdre el seu significat.

Nota

  • Un exemple d'escala absoluta és la probabilitat, que s'ha de mesurar necessàriament entre 0 i 1.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  escala aproximada, n f
  • es  escala aproximada
  • fr  échelle approximative
  • it  scala approssimativa
  • en  approximate scale
  • de  angenäherte Skala

Cartografia

Definició
Escala que especifica un valor suficientment variable sobre el mapa, a causa de les grans dimensions del territori representat o de la imprecisió de la representació.

Nota

  • Convé advertir el lector quan s'utilitzen escales aproximades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escala aritmètica, n f
  • es  escala aritmética
  • fr  échelle arithmétique
  • it  scala aritmetica
  • en  arithmetic scale
  • de  aritmetische Skala

Cartografia

Definició
Escala amb divisions de valors que segueixen una progressió aritmètica.

Nota

  • Per exemple, un gràfic de coordenades cartesianes amb escales aritmètiques.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escala arrodonida, n f
  • es  escala redondeada
  • fr  échelle ronde
  • it  scala arrotondata
  • en  rounded scale
  • de  abgerundete Skala

Cartografia

Definició
Escala el denominador de la qual és un nombre rodó, simple, generalment acabat en zeros.

Nota

  • 1. Resulta altament recomanable la utilització d'aquestes escales en la publicació de mapes, atles i altres documents cartogràfics per a facilitar-ne la lectura.

    2. Són exemples d'escala arrodonida una escala 1:100, una escala 1:250.000 o una escala 1:40.000.000.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3