tord pastanaga
tord pastanaga
Zoologia > Peixos
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca papagall, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastenaga, n f sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord pastanaga, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xular, n m sin. compl.
- es gallano, n m
- es gallito de rey, n m
- fr labre môlé, n m
- it labro pavone, n m
- en cuckoo-wrasse, n
- de Kuckuckslippfisch, n m
- de Streifenlippfisch, n m
- nc Labrus bimaculatus
- nc Labrus mixtus
Zoologia > Peixos
Definició
Peix perciforme de la família dels làbrids, de colors molt vius i un dimorfisme sexual marcat, que habita en els alguers i llocs rocallosos.
Nota
- El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.
tord pastanaga [femella]
tord pastanaga [femella]
Zoologia > Peixos
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca papagall, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastenaga, n f sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord pastanaga, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xular, n m sin. compl.
- es gallano, n m
- es gallito de rey, n m
- fr labre môlé, n m
- it labro pavone, n m
- en cuckoo-wrasse, n
- de Kuckuckslippfisch, n m
- de Streifenlippfisch, n m
- nc Labrus bimaculatus
- nc Labrus mixtus
Zoologia > Peixos
Definició
Peix perciforme de la família dels làbrids, de colors molt vius i un dimorfisme sexual marcat, que habita en els alguers i llocs rocallosos.
Nota
- El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.
tord ver
tord ver
Zoologia > Peixos
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca papagall, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastenaga, n f sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord pastanaga, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xular, n m sin. compl.
- es gallano, n m
- es gallito de rey, n m
- fr labre môlé, n m
- it labro pavone, n m
- en cuckoo-wrasse, n
- de Kuckuckslippfisch, n m
- de Streifenlippfisch, n m
- nc Labrus bimaculatus
- nc Labrus mixtus
Zoologia > Peixos
Definició
Peix perciforme de la família dels làbrids, de colors molt vius i un dimorfisme sexual marcat, que habita en els alguers i llocs rocallosos.
Nota
- El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.
tori
tori
Química > Química inorgànica
- ca tori, n m
- es torio
- fr thorium
- en thorium
- de Thorium
- sbl Th
Química > Química inorgànica
Definició
Element metàl·lic radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 90 i de pes atòmic 232,04.
tornada
tornada
Música
- ca tornada, n f
- es estribillo, n m
- fr refrain, n m
- en chorus, n
- en refrain, n
Música
Definició
Part d'una cançó que es repeteix sempre amb la mateixa lletra i tonada.
tornaveu
tornaveu
Construcció > Arquitectura
- ca tornaveu, n m
- es tornavoz, n m
- fr abat-son, n m
- fr abat-sons, n m
- en abat-sons, n
Construcció > Arquitectura
Definició
Làmina inclinada col·locada a les finestres d'alguns campanars, la qual reflecteix cap avall el so de les campanes i, alhora, serveix per a escopir l'aigua de la pluja.
tornavís de got hexagonal
tornavís de got hexagonal
Bricolatge > Ferreteria
- ca tornavís de got hexagonal, n m
- es destornillador de tuercas
- fr tourne-écrous
- fr tournevis à douille
- en nut driver
Bricolatge > Ferreteria
Definició
Tornavís que serveix per a collar o descollar femelles.
tornejat amb plantilla exterior
tornejat amb plantilla exterior
Arts > Ceràmica
- ca tornejat amb plantilla exterior, n m
- es torneado a terraja exterior
- en jiggering
Arts > Ceràmica
Definició
Mètode de tornejar l'exterior d'una peça per mitjà d'un braç fix que té una plantilla retallada i ajustada al perfil de la peça que s'està realitzant.
Nota
- Aquest mètode s'utilitza especialment per a fer plats.
tornejat amb plantilla interior
tornejat amb plantilla interior
Arts > Ceràmica
- ca tornejat amb plantilla interior, n m
- es torneado a terraja interior
- en jolleying
- en jolliying
Arts > Ceràmica
Definició
Mètode de tornejar l'interior d'una peça per mitjà d'un braç fix que té una plantilla retallada i ajustada al perfil de la peça que s'està realitzant.
Nota
- Aquest mètode s'utilitza especialment per a fer tasses, bols, etc.
tornet
tornet
Arts > Ceràmica
- ca tornet, n m
- ca torneta, n f
- es torneta, n f
- fr tournette, n f
- en whirler, n
Arts > Ceràmica
Definició
Aparell que consisteix en un disc que té un moviment de rotació sobre un eix situat damunt un peu, utilitzat per a perfilar les peces de ceràmica.
