calç
calç
Química industrial
- ca calç, n f
- ca calç viva, n f sin. compl.
- es cal
- es cal viva
- en lime
- en quicklime
Química industrial
Definició
Sòlid blanc amb un punt de fusió de 2.600ºC i amb molta afinitat per l'aigua, amb la qual reacciona alliberant gran quantitat de calor. La calç és coneguda des de molt antigament. S'obté per calcinació de la pedra calcària segons la reacció CaCO<sub>3</sub> <fletxa dreta> CaO + CO<sub>2</sub>. La reacció, que es porta a terme a temperatures de 1.000ºC o més, és una ^reacció química endotèrmica^. El carbó que es barreja amb la pedra subministra la ^calor de reacció^. S'obté industrialment en forns verticals molt propers a les pedreres o, per a produccions superiors, en forns rotatoris similars als forns de ciment. Es fa servir com a adob corrector de sòls, com a ^aglomerant^ hidràulic en forma de morter i com a reactiu de procés en el ^procés Solvay^. És la matèria primera del ^carbur de calci^ i de la ^cianamida de calci^, i s'usa també en la indústria del vidre, en adoberia i com a refractari. La seva capacitat deshidratant s'usa en la destrucció de residus ramaders.
calç amarada
calç amarada
Química industrial
- ca calç apagada, n f
- ca calç amarada, n f sin. compl.
- ca calç morta, n f sin. compl.
- es cal apagada
- es cal en pasta
- es cal muerta
- en slaked lime
Química industrial
Definició
Hidròxid de calci industrial obtingut per la barreja de la calç amb aigua. És una substància alcalina molt econòmica, però de baixa solubilitat. Es fa servir en forma de ^lletada de calç^ en el tractament d'aigües, en la construcció, per a neutralitzacions de dissolucions àcides i en la indústria química general. Tradicionalment s'havia fet servir per a emblanquinar parets.
calç apagada
calç apagada
Química industrial
- ca calç apagada, n f
- ca calç amarada, n f sin. compl.
- ca calç morta, n f sin. compl.
- es cal apagada
- es cal en pasta
- es cal muerta
- en slaked lime
Química industrial
Definició
Hidròxid de calci industrial obtingut per la barreja de la calç amb aigua. És una substància alcalina molt econòmica, però de baixa solubilitat. Es fa servir en forma de ^lletada de calç^ en el tractament d'aigües, en la construcció, per a neutralitzacions de dissolucions àcides i en la indústria química general. Tradicionalment s'havia fet servir per a emblanquinar parets.
calç morta
calç morta
Química industrial
- ca calç apagada, n f
- ca calç amarada, n f sin. compl.
- ca calç morta, n f sin. compl.
- es cal apagada
- es cal en pasta
- es cal muerta
- en slaked lime
Química industrial
Definició
Hidròxid de calci industrial obtingut per la barreja de la calç amb aigua. És una substància alcalina molt econòmica, però de baixa solubilitat. Es fa servir en forma de ^lletada de calç^ en el tractament d'aigües, en la construcció, per a neutralitzacions de dissolucions àcides i en la indústria química general. Tradicionalment s'havia fet servir per a emblanquinar parets.
calç viva
calç viva
Química industrial
- ca calç, n f
- ca calç viva, n f sin. compl.
- es cal
- es cal viva
- en lime
- en quicklime
Química industrial
Definició
Sòlid blanc amb un punt de fusió de 2.600ºC i amb molta afinitat per l'aigua, amb la qual reacciona alliberant gran quantitat de calor. La calç és coneguda des de molt antigament. S'obté per calcinació de la pedra calcària segons la reacció CaCO<sub>3</sub> <fletxa dreta> CaO + CO<sub>2</sub>. La reacció, que es porta a terme a temperatures de 1.000ºC o més, és una ^reacció química endotèrmica^. El carbó que es barreja amb la pedra subministra la ^calor de reacció^. S'obté industrialment en forns verticals molt propers a les pedreres o, per a produccions superiors, en forns rotatoris similars als forns de ciment. Es fa servir com a adob corrector de sòls, com a ^aglomerant^ hidràulic en forma de morter i com a reactiu de procés en el ^procés Solvay^. És la matèria primera del ^carbur de calci^ i de la ^cianamida de calci^, i s'usa també en la indústria del vidre, en adoberia i com a refractari. La seva capacitat deshidratant s'usa en la destrucció de residus ramaders.
calcària
calcària
Química industrial
- ca pedra calcària, n f
- ca calcària, n f sin. compl.
- ca pedra calcinal, n f sin. compl.
- es caliza
- es piedra calcárea
- en limestone
Química industrial
Definició
Roca sedimentària molt estesa constituïda en més del 50% per carbonat de calci o ^calcita^. N'hi ha de moltes varietats, com ara el marbre i la dolomita. És la matèria primera de la fabricació de la ^calç^, que s'obté per calcinació del mineral triturat. Es fa servir també en la fabricació del ciment i del vidre, per a l'obtenció de diòxid de carboni i com a corrector de sòls en agricultura.
calcedònia
calcedònia
Geologia
- ca calcedònia, n f
- es calcedonia
- en chalcedony
Geologia
Definició
Varietat criptocristal·lina del ^quars^ de color variable (gris verdós, blavós, gris blanquinós). La seva diafinitat varia de transparent a translúcida. Es forma per la cristal·lització de la sílice a baixes temperatures a partir d'un hidrogel, habitualment en cavitats situades en zones de falles.
calci
calci
Química inorgànica
- ca calci, n m
- es calcio
- en calcium
- sbl Ca
Química inorgànica
Definició
Element tercer del grup 2 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 20 i massa atòmica 40,078.
Nota
- Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals sis són estables, <sup>40</sup>Ca, <sup>42</sup>Ca, <sup>43</sup>Ca, <sup>44</sup>Ca, <sup>46</sup>Ca i <sup>48</sup>Ca. Es presenta com un metall cristal•lí, dúctil, mal•leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 839 ºC i un punt d'ebullició de 1.494 ºC. És present principalment com a carbonat de calci en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els feldspats d'origen eruptiu. Moltes aigües subterrànies en porten en dissolució com a hidrogencarbonat de calci. Els seus minerals més importants són l'anhidrita, l'apatita, la dolomita, l'espat fluor, el guix i la fosforita. És el cinquè dels elements més abundants de l'escorça terrestre. S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de calci fos o mitjançant el tractament tèrmic en alt buit de l'òxid de calci reduït amb alumini. És un agent reductor fort i reacciona amb els àcids i l'aigua freda amb alliberament d'hidrogen. S'oxida a l'aire i forma una pel•lícula protectora adherent. A temperatures elevades reacciona amb tots els elements electronegatius. A causa de la seva capacitat d'oxidar-se, actua com a reductor davant de nombrosos òxids d'elements no metàl•lics, com el bor, el carboni, el silici, el nitrogen o el fòsfor. Presenta l'estat d'oxidació +2. Es fa servir en la preparació d'aliatges per a metalls antifricció, com a absorbent metàl•lic en tubs de buit i com a ingredient de fertilitzants. També és molt important la seva utilització com a reductor per a l'obtenció de diversos metalls, com urani, tori, zirconi, ceri, vanadi, niobi o tàntal.
calcita
calcita
Geologia
- ca calcita, n f
- ca espat de calci, n m sin. compl.
- es calcita
- es espato calizo
- en calcite
- en calcspar
Geologia
Definició
Mineral de calci, de fórmula química CaCO3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. Normalment sense color (com la varietat anomenada espat d'Islàndia) o blanc, amb matisos de gris, groc, verd, vermell, blau o bru, té una diafanitat variable, de transparent a translúcida (les formes colorejades són quasi opaques). La lluïssor és vítria, la duresa és de 3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de blanc. Presenta una densitat baixa de 2,71 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. És un mineral sedimentari típic que es forma tant per precipitació química mitjançant evaporació de solucions molt riques en bicarbonat de calci (per exemple, en estalactites i travertins) com per l'activitat dels organismes marins i d'aigua dolça (cas de les calcàries organògenes). Roman estable en ambient metamòrfic, per simple recristal·lització, a condició que la pressió del diòxid de carboni es mantingui alta (marbres); si la pressió disminueix, es dissocia, amb la producció de silicats de calci complexos (cas del metamorfisme de contacte). Són molt rares les calcites primàries d'origen igni (carbonatades); en canvi, la calcita està indubtablement present en el magma, ja que les solucions volcàniques poden dipositar-la en els vacúols de la lava. Se'n troba també en els filons hidrotermals de baixa temperatura, associada a sulfurs. Els cristalls purs de calcita s'utilitzaven en la construcció de prismes polaritzadors emprats en els microscopis de mineralogia. D'altra banda, les masses compactes s'han aplicat sobretot en la construcció (ciment, calç, pedres, pedres ornamentals), en metal·lúrgia (com a fundent i escorificant), en la indústria de fertilitzants (per a la correció de sòls) i en la indústria química (preparació de sosa càustica, de clorur de calci, de diòxid de carboni líquid, etc.).
Nota
- La forma calcita prové del llatí calx (en català, 'calç viva').
calcogen
calcogen
Química inorgànica
- ca calcogen, n m
- es calcógeno
- en chalcogen
Química inorgànica
Definició
Element del ^grup 16^ de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Són calcògens l'oxigen, el sofre, el seleni, el tel·luri, el poloni i l'ununhexi.
