Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mescla eutèctica, n f
  • ca  eutèctic, n m sin. compl.
  • es  eutéctico
  • es  mezcla eutéctica
  • en  eutectic
  • en  eutectic mixture

Química física

Definició
Mescla de composició constant de dos components totalment miscibles en fase líquida i immiscibles en fase sòlida que se solidifica i fon sense canviar la composició a la ^temperatura eutèctica^. En un diagrama de fases de l'equilibri sòlid-líquid d'una mescla binària, la mescla eutèctica ve representada pel ^punt eutèctic^. Una mescla eutèctica es pot diferenciar d'un component pur perquè el punt eutèctic depèn de la pressió. Per tant, si variem la pressió externa, la mescla deixa de ser eutèctica i fon variant la temperatura de solidificació o la temperatura de fusió com qualsevol mescla binària. Aquest fenomen té moltes aplicacions; per exemple, per fondre el gel de les carreteres s'hi tira sal, ja que l'aigua i la sal comuna formen una mescla eutèctica a −21,1 ºC i a pressió atmosfèrica i la composició de la mescla eutèctica és d'un 23 % en pes de sal. Aquest fenomen també és la base dels anticongelants que es posen a l'aigua dels cotxes, ja que depenent del solut que s'hi posi i de la seva composició, la temperatura de congelació de l'aigua disminuirà. Aquest fenomen és el mateix que succeeix en el ^descens crioscòpic^. El terme eutèctic s'usa per a mescles sòlides.
  • ca  eutèctic -a, adj
  • es  eutéctico
  • en  eutectic

Química física

Definició
Relatiu o pertanyent a una mescla eutèctica. Vegeu també ^punt eutèctic^ i ^temperatura eutèctica^.
  • ca  eutrofització, n f
  • es  eutrofización
  • en  eutrophization

Medi ambient

Definició
Enriquiment natural o artificial de llacs, pantans, embassaments i rius de nutrients vegetals, bàsicament nitrats i fosfats, que comporta un augment de la massa vegetal aquàtica. Les conseqüències del creixement excessiu d'algues i plàncton en aigües superficials són la reducció del contingut d'oxigen a les capes més profundes, la qual cosa dificulta la vida dels peixos; la reducció de la capacitat d'autodepuració del medi; i la reducció de la irradiació solar a les capes més profundes, cosa que dificulta la fotosíntesi. Tots aquests fenòmens fan que la qualitat de l'aigua en resulti afectada. L'eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat per l'acció de l'home. Els abocaments d'aigües residuals urbanes i aigües residuals industrials a rius i llacs i la utilització excessiva de fertilitzants a l'agricultura constitueixen les fonts antropogèniques més importants de l'eutrofització.
  • ca  evaporació, n f
  • es  evaporación
  • en  evaporation

Enginyeria química

Definició
1. Canvi d'estat d'agregació que experimenta qualsevol substància química quan passa de líquid a vapor a través de la seva superfície lliure. 2. Operació unitària destinada a eliminar el dissolvent d'una dissolució portant aquesta a ebullició en un equip adequat, l'evaporador, mitjançant l'addició de calor i eliminant simultàniament el vapor que es forma. L'evaporació és un procés que consumeix gran quantitat d'energia encara que, avui dia, es disposa de la tecnologia adient per a la recuperació de la calor, de manera que aquest consum es pot compensar notablement.
  • ca  evaporador, n m
  • es  evaporador
  • en  evaporator

Enginyeria química

Definició
Equip utilitzat per concentrar solucions per evaporació del dissolvent. Els tipus bàsics d'evaporadors són: éls evaporadors de caldera oberta, que s'escalfen amb foc directe o amb vapor condensant; els evaporadors de circulació natural amb un feix de tubs horitzontals o verticals; els evaporadors de pel·lícula, que tenen un feix de tubs llargs i verticals amb alimentació del líquid per sota o per dalt; els evaporadors de circulació forçada, en els quals el líquid es bomba a través dels tubs, i els evaporadors de bassa solar, com els utilitzats a les salines. Els evaporadors es poden utilitzar sols (llavors es tracta d'evaporació simple) o en bateries i amb diferents estratègies d'alimentació (llavors es tracta d'evaporació de múltiple).
  • ca  exactitud, n f
  • es  exactitud
  • en  accuracy

Química analítica

Definició
Mesura de l'error sistemàtic d'un mètode analític, que ve donada per l'error absolut o bé per l'error relatiu. L'error relatiu s'utilitza amb més freqüència que l'error absolut, ja que el valor de l'error absolut no té importància pràctica si no fa referència al valor real.
  • ca  excímer, n m
  • es  excímero
  • en  excimer

Química física

Definició
Exciplex tots els components del qual són del mateix tipus. La denominació excímer és un acrònim de la denominació anglesa excited dimer ('dímer excitat').
  • ca  exciplex, n m
  • es  exciplejo
  • en  exciplex

Química física

Definició
Complex d'^estequiometria^ ben definida el qual és molt poc o gens estable en l'estat fonamental, però força estable en un estat excitat. En l'estat fonamental, les interaccions són de l'ordre d'1-3 kcal/mol, mentre que en un estat excitat les interaccions són de l'ordre de 3-10 kcal/mol. Els excíplexs tenen una aplicació molt important en el camp dels làsers, per exemple en el ^làser d'excíplex^ XeCl i en el làser d'excíplex KrF. En aquests dos casos, els complexos Xe-Cl o Kr-F no són estables en l'estat fonamental, però sí que ho són en certs estats excitats. La denominació exciplex és un acrònim de la denominació anglesa excited complex ('complex excitat').
  • ca  excitació, n f
  • es  excitación
  • en  excitation

Química física

Definició
Procés pel qual una espècie absorbeix energia per assolir un estat excitat. Aquest estat excitat, per ordre energètic decreixent, pot disposar de més energia en els ^graus de llibertat^ electrònics, els graus de llibertat vibracionals, els graus de llibertat rotacionals o els graus de llibertat translacionals. Aquesta excitació pot assolir-se de diverses maneres, entre les quals destaca l'absorció de calor, la reacció o l'absorció de radiació electromagnètica. Aquesta última, gràcies a l'evolució del làser, ha donat lloc al desenvolupament de tècniques altament selectives, atès que es pot assolir una resolució energètica dels estats quàntics molt elevada. Vegeu també ^energia electrònica^, ^energia vibracional^, ^energia rotacional^ i ^energia translacional^.
  • ca  exergia, n f
  • es  exergía
  • en  exergy

Química física

Definició
Treball màxim que pot proporcionar un sistema termodinàmic quan realitza un procés reversible. El terme va ser introduït per Rant el 1956 i està relacionat amb les interpretacions físiques de l'^energia de Helmholtz^ i de l'^energia de Gibbs^ en el sentit que presenta les condicions de quin és el treball total màxim a temperatura constant per a la primera i el treball útil màxim a temperatura i pressió constants per a la segona.