Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  -il
  • es  -ilo
  • en  -yl

Química orgànica

Definició
Sufix que es fa servir per anomenar els substituents univalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.

Nota

  • L'àtom de carboni amb la valència lliure rep el número 1. L'acabament -il es dóna al ^radical^ i a la ^ramificació^. Si en un mateix substituent hi ha presents diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, ^-ilidè^, ^-ilidí^; com en 1-propanil-3-ilidè (=CHCH2CH2−), 1-butaniliden-4-ilidí (≡CCH2CH2CH=) o 1-propanil-3-ilidí (≡CCH2CH2−).
  • ca  -diil
  • ca  -ilè
  • es  -diilo
  • es  -ileno
  • en  -diyl
  • en  -ylene

Química orgànica

Definició
Sufix que es fa servir per designar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.

Nota

  • Per exemple, 1,2-propandiil (−CH(CH3)CH2−), 1,3-propendiil (−CH2CH2CH2−) o 1-propen-1,3-diil (−CH2CH=CH−).quan les valències lliures es troben situades als extrems de la cadena. Si es tracta d'alcans lineals, s'anomenen etilè, trimetilè, tetrametilè, etc. Si són derivats d'alquens o alquins, es reemplacen les terminacions -è, -diè, -í, etc., del nom de l'hidrocarbur per -enilè, -dienilè, -inilè, etc., i s'indiquen les posicions dels dobles i triples enllaços.
  • ca  -ilidè
  • es  -ilideno
  • en  -ylidene

Química orgànica

Definició
Sufix que es fa servir per anomenar els radicals divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç doble.

Nota

  • Per exemple, etilidè (CH3CH:), 2-propanilidè ((CH3)2C:) o 2-buten-1,4-diilidè (:CHCH=CHCH:). Vegeu també ^-il^.
  • ca  -ilidí
  • es  -ilidino
  • en  -ylidyne

Química orgànica

Definició
Sufix que es fa servir per anomenar els radicals trivalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de tres àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç triple.

Nota

  • Aquest àtom de carboni sempre estarà situat a l'extrem de la cadena. Per exemple, etilidí (CH3C≡), propanilidí (CH3CH2C≡) o butandiilidí (≡CCH2CH2C≡). Vegeu també ^-il^.
  • ca  imantació, n f
  • ca  magnetització, n f sin. compl.
  • es  imanación
  • es  imantación
  • es  magnetización
  • en  magnetization
  • sbl  M

Química teòrica

Definició
Creació d'un moment magnètic en un sistema a causa de l'acció d'un camp magnètic extern. En una substància, la imantació es pot produir per inducció i per orientació. En el primer cas el camp magnètic modifica el moviment elèctronic en els àtoms o molècules del sistema i provoca l'aparició d'un moment magnètic temporal. En el segon cas les molècules amb moment magnètic permanent tendeixen a orientar-se segons el camp. La imantació s'expressa com el moment magnètic generat per unitat de volum i es representa amb un vector, M, que segueix la direcció del moment magnètic creat.
  • ca  imida, n f
  • es  imida
  • en  imide

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànic que contenen un grup funcional ^imido^.

Nota

  • Son derivats diacílics de l'amoni o d'amines primàries. Les més importants són les imides cícliques com la succinimida i la ftalimida. La ftalimida es fa servir per obtenir amines primàries a partir d'halogenurs d'alquil sense que es formin amines secundàries o terciàries com a subproductes, a través de la ^síntesi de Gabriel^. Per la seva banda, la succinimida es pot transformar en N-bromosuccinimida i es fa servir com a reactiu per bromar posicions al·líliques. Les imides que tenen un substituent a l'àtom de nitrogen són imides N-substituïdes. L'hidrogen del grup imida és dèbilment àcid, aproximadament com el d'un fenol.
  • ca  imido, n m
  • ca  grup imido, n m sin. compl.
  • es  grupo imido
  • en  imido group
  • for  -CONHCO-

Química orgànica

Definició
Grup funcional derivat formalment de l'amoniac amb dos carbonils units al nitrogen.
  • ca  imido-
  • es  imido-
  • en  imido-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar l'^imido^ quan no és el grup principal d'un compost.
  • ca  imina, n f
  • es  imina
  • en  imine

Química orgànica

Definició
Compost que conté un ^imino^ unit a un àtom de carboni.

Nota

  • S'obté a través de la reacció de ^condensació^ entre un aldehid o una cetona i l'amoníac (reben el nom general d'^aldimines^ i ^cetimines^, respectivament) o una amina primària (són imines N-substituïdes anomenades ^bases de Schiff^). S'anomenen com a derivats del compost corresponent seguit del sufix -imina, és a dir, posant el nom del radical diivalent R1R2C= com a prefix d'amina. Si els substituents units a l'àtom de carboni són diferents, poden existir isòmers geomètrics. Quan el carboni va unit a dos grups acil, es consideren imides. Són compostos molt reactius. Si hi ha present un grup amb preferència per a la citació com a grup principal s'anomenen amb el prefix imino-.
  • ca  imino, n m
  • ca  grup imino, n m sin. compl.
  • es  grupo imino
  • en  imino group
  • for  =NH

Química orgànica

Definició
Grup funcional que deriva formalment de la pèrdua de 2 àtoms d'hidrogen de l'amoníac.

Nota

  • Generalment va unit a un àtom de carboni, >C=NH.