Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  substituent, n m
  • ca  radical, n m sin. compl.
  • es  radical
  • es  sustituyente
  • en  radical
  • en  substituent
  • sbl  R

Química orgànica

Definició
Àtom o conjunt d'àtoms que reemplaça molt sovint un hidrogen de la cadena principal d'un compost orgànic.

Nota

  • En són exemples els alquils, alquenils, alquinils i molts grups funcionals. El nom que s'atribueix a un substituent sol ser diferent del que se li dóna si és la funció principal. Per exemple, l'hidroxil en l'àcid 3-hidroxipropanoic (HOCH2CH2COOH), el clor en el 2-clorobutanal (CH3CH2CHClCHO). Vegeu també ^ramificació^. La denominació radical no és recomanada per la IUPAC.
  • ca  substrat, n m
  • es  substrato
  • en  substrate

Enginyeria química

Definició
1. En una reacció química, element químic o compost químic que rep l'atac del reactiu químic. Per exemple en la reacció de substitució nucleòfil·la: [CH<sub>3</sub>I + NH<sub>3</sub> <fletxa dreta> CH<sub>3</sub><sup>+</sup>NH<sub>3</sub> + I<sup><signe menys></sup>] el iodur de metil (CH<sub>3</sub>I) és el substrat que reacciona degut a la presència del nucleòfil (NH<sub>3</sub>). 2. Substància que es desitja transformar mitjançant una reacció enzimàtica. 3. Nutrient amb el qual s'aconsegueix el creixement cel·lular.
  • ca  purins, n m pl
  • ca  fems líquids, n m pl sin. compl.
  • ca  sucs, n m pl sin. compl.
  • es  deyecciones líquidas
  • es  estiércol líquido
  • es  purín
  • en  dung water
  • en  liquid manure

Medi ambient

Definició
Residu líquid compost principalment per l'orina d'animals estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb excrements. Generalment, els purins s'associen al residu generat en les granges de porcs, que, si no és tractat adequadament, produeix greus problemes de contaminació en el medi en què és abocat. Els purins es caracteritzen per tenir una elevada demanda química d'oxigen i elevats continguts de nitrogen i de potassi.
  • ca  sulfo-
  • ca  sulf- sin. compl.
  • es  sulf-
  • es  sulfo-
  • en  sulf-
  • en  sulfo-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar un ^àcid sulfònic^ quan hi ha un altre grup preferent en un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid p-sulfobenzoic (HO3SC6H5COOH), en què el carboxil és el grup funcional principal.
  • ca  sulfà, n m
  • es  sulfano
  • en  sulfane

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos d'estructura lineal formats per àtoms de sofre divalent units entre si.

Nota

  • Es divideixen en polisulfans, de fórmula general HSnH; hidropolisulfurs, de fórmula general RSnH, i polisulfurs, de fórmula general RSnR; en què n ≥ 2. Els polisulfurs més senzills són els més coneguts i deriven dels ^tiols^ per dimerització oxidativa. Per anomenar els sulfans, s'anteposa el prefix multiplicador del nombre d'àtoms de sofre a l'arrel. Per exemple, disulfà (HS2H), hidrodisulfur (RS2H) i disulfur (RS2R). En el cas que tinguin hidrògens substituïts, aquests s'anteposen al nom. Per exemple, el disulfur etil fenílic (o etil fenil disulfur) (CH3CH2−S−S−C6H5) i el hidropolisulfur fenílic (o fenil hidropolisulfur) (C6H5−Sn−H).
  • ca  sulfà, n m
  • es  sulfano
  • en  sulfan

Química industrial

Definició
1. Hidrur de sofre, de fórmula H<sub>2</sub>S<i><sub>n</sub></i>, amb valors d'<i>n</i> fins a 30. S'obté per l'acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, o per la reacció d'un sulfà inferior amb clorur de sofre S<i><sub>x</sub></i>Cl<sub>2</sub>. Té una estructura lineal i un estat físic de gas a sòlid segons el valor d'<i>n</i>. 2. Denominació comercial del triòxid de sofre estabilitzat, en què s'evita la seva ^polimerització^ afegint petites quantitats de sofre, tel•lur, tetraclorur de carboni o altres additius. S'obté per destil•lació de l'òleum concentrat en triòxid de sofre.
  • ca  sulfamida, n f
  • es  sulfamida
  • en  sulfamide

Química orgànica

Definició
Substància derivada de la ^sulfanilamida^ <form. quim. 1> que es caracteritza per l'elevada especifitat per a certs bacteris i que s'obté per la reacció del clorur de sulfonil corresponent amb l'amina o amoníac <form. quim. 3>. Els grup R- i R'- assenyalats en els derivats de la sulfanilamida <form. quim. 2> són radicals orgànics variables, com la sulfadiazina i el sulfatiazoli. El prontosil va ser el primer agent antibacterià eficaç, descobert per Ehrlich el 1932, però més tard es va saber que només la part dreta del prontosil, que és la sulfanilamida, té activitat antibacteriana. Donada l'alta toxicitat i sovint els efectes secundaris d'aquesta substància, se n'ha limitat l'ús en tractaments de malalties, especialment des que els antibiòtics són més fàcils d'aconseguir, alhora que menys tòxics.
  • ca  sulfanilamida, n f
  • ca  4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • ca  p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • es  4-aminobencenosulfonamida
  • es  p-aminobencenosulfonamida
  • es  sulfanilamida
  • en  4-aminobenzenesulfonamide
  • en  p-aminobenzenesulfonamide
  • en  sulfanilamide
  • for  H2NC6H4SO2NH2

Química orgànica

Definició
Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió de 165 ºC.

Nota

  • És soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter. Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià.
  • ca  sulfat, n m
  • es  sulfato
  • en  sulfate

Química inorgànica

Definició
Sal de fórmula general M<sub>2</sub>(SO<sub>4</sub>)<sub>n</sub>.

Nota

  • Es coneixen sulfats de la major part de metalls. En general són solubles, amb excepcions com el sulfat de plom o el sulfat de bari, que són insolubles. Com que l'anió sulfat no té activitat ^redox^ i és una base molt feble, les solucions de sulfats no alteren ni el pH ni l'estat d'oxidació dels ions acompanyants. Els sulfats tenen una elevada estabilitat tèrmica, més gran que la dels nitrats o carbonats corresponents. Generalment es preparen a partir de la ^neutralització^ de l'àcid sulfúric amb el compost del metall adequat. Antigament es denominaven <i>vidriols</i>, especialment els hidratats.
  • ca  sulfatació, n f
  • es  sulfatación
  • en  sulfation
  • en  sulphation

Química industrial

Definició
1. Reacció d'obtenció de les sals o èsters derivats de l'àcid sulfúric. S'aplica especialment a la reacció dels alcohols grassos amb algun agent sulfatant per a l'obtenció dels alquilsulfats. Els agents sulfatants més usats són el triòxid de sofre gas i, anteriorment, l'àcid clorosulfònic o àcid sulfàmic. Els processos industrials es porten a terme en les mateixes instal•lacions en què es porten a terme els processos de sulfonació. 2. Acumulació de sulfat de plom en la descàrrega dels elèctrodes de les bateries de plom dels automòbils. És un procés indesitjable, perquè en redueix la capacitat i n'augmenta la resistència interna.