carboni asimètric
carboni asimètric
Química orgànica
- ca carboni estereogènic, n m
- ca àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni quiral, n m sin. compl.
- es átomo de carbono asimétrico, n m
- es carbono asimètrico, n m
- es carbono estereogénico, n m
- es carbono quiral, n m
- en asymmetric carbon atom, n
- en chiral carbon atom, n
- en stereogenic carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.
Nota
-
La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.
En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.
Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
carboni estereogènic
carboni estereogènic
Química orgànica
- ca carboni estereogènic, n m
- ca àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni quiral, n m sin. compl.
- es átomo de carbono asimétrico, n m
- es carbono asimètrico, n m
- es carbono estereogénico, n m
- es carbono quiral, n m
- en asymmetric carbon atom, n
- en chiral carbon atom, n
- en stereogenic carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.
Nota
-
La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.
En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.
Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
carboni primari
carboni primari
Química orgànica
- ca carboni primari, n m
- es átomo de carbono primario, n m
- es carbono primario, n m
- en primary carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni unit a un altre àtom de carboni o a cap.
Nota
- Un carboni primari es pot trobar en un radical (RCH2˙), en un carbocatió (RCH2+) o en un carbanió (RCH2−), o bé pot ser el carboni terminal d'una cadena hidrocarbonada (RCH3) o l'àtom de carboni del metà (CH4).
carboni quaternari
carboni quaternari
Química orgànica
- ca carboni quaternari, n m
- es átomo de carbono cuaternario, n m
- es carbono cuaternario, n m
- en quaternary carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni unit a quatre altres àtoms de carboni mitjançant enllaços covalents.
Nota
- Per exemple, el tert-hexà, (CH3)3CCH2CH3, té un carboni quaternari que es troba unit a quatre carbonis corresponents a tres metils (−CH3) i un etil (−CH2CH3) (vegeu la imatge).
carboni quiral
carboni quiral
Química orgànica
- ca carboni estereogènic, n m
- ca àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni asimètric, n m sin. compl.
- ca carboni quiral, n m sin. compl.
- es átomo de carbono asimétrico, n m
- es carbono asimètrico, n m
- es carbono estereogénico, n m
- es carbono quiral, n m
- en asymmetric carbon atom, n
- en chiral carbon atom, n
- en stereogenic carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.
Nota
-
La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.
En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.
Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
carboni secundari
carboni secundari
Química orgànica
- ca carboni secundari, n m
- es átomo de carbono secundario, n m
- es carbono secundario, n m
- en secondary carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni unit a dos altres àtoms de carboni.
Nota
- Un carboni secundari es pot trobar en un radical (R'R''CH˙), en un carbocatió (R'R''CH+) o en un carbanió (R'R''CH−), o bé pot ser el carboni intern d'una cadena hidrocarbonada (R'CH2R'').
carboni terciari
carboni terciari
Química orgànica
- ca carboni terciari, n m
- es átomo de carbono terciario, n m
- es carbono terciario, n m
- en tertiary carbon atom, n
Química orgànica
Definició
Àtom de carboni unit a tres altres àtoms de carboni.
Nota
- Un carboni terciari es pot trobar en un radical (RR'R''C˙), en un carbocatió (RR'R''C+) o en un carbanió (RR'R''C−), o bé pot ser un carboni amb tres cadenes hidrocarbonades (RR'R''CH).
carbonil
carbonil
Química orgànica
- ca grup carbonil, n m
- ca carbonil, n m sin. compl.
- es carbonilo, n m
- es grupo carbonilo, n m
- es grupo funcional carbonilo, n m
- en carbonyl group, n
- for >C=O
Química orgànica
Definició
Grup funcional que pot ser considerat un derivat de l'àcid carbònic per la pèrdua de dos grups hidroxil.
Nota
-
El grup carbonil és característic dels aldehids i de les cetones, per bé que també forma part del grup funcional d'una gran varietat de compostos carbonílics.
Un grup carbonil confereix reactivitat als compostos que el posseeixen, ja que l'oxigen és més electronegatiu que el carboni, la qual cosa origina una polaritat de l'enllaç entre ambdós àtoms, de manera que el carboni carbonílic té deficiència electrònica, variable segons el tipus de compost, i és susceptible de ser atacat directament per un nucleòfil fort (vegeu la imatge). D'altra banda, l'oxigen pateix una catàlisi àcida que condueix a la subsegüent addició d'un nucleòfil feble sobre el carboni. En el cas dels derivats d'àcid, també es produeix una addició nucleòfila sobre el grup carbonil, però, a diferència dels aldehids i de les cetones, en els derivats d'àcid el segueix una eliminació en el substituent acil. De fet, sovint es considera un producte de substitució resultant del mecanisme d'addició nucleòfila - eliminació.
carbonohidrazida
carbonohidrazida
Química orgànica
- ca carbonohidrazida, n f
- ca carbazida, n f sin. compl.
- ca carbohidrazida, n f sin. compl.
- es carbacida, n f
- es carbohidracida, n f
- en carbazide, n
- en carbohydrazide, n
- en carbonic dihydrazide, n
- en carbonohydrazide, n
- for NH2NHCONHNH2
Química orgànica
Definició
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a producte intermediari en síntesi orgànica.
-carboxamida
-carboxamida
Química orgànica
- ca -carboxamida, sfx
- es -carboxamida, sfx
- en -carboxamide, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a designar un compost en què l'amida és el grup principal, tant si és un compost cíclic o un compost acíclic que en conté dues o més.
Nota
-
Per exemple, és el cas de la propan-1,3-dicarboxamida (H2NOCCH2CH2CH2CONH2), de la ciclohexancarboxamida (C6H11CONH2) i de la benzencarboxamida (C6H6CONH2) (vegeu les imatges 1 i 2).
En anomenar la cadena hidrocarbonada principal no és té en compte el carboni de l'amida.
