Química física (treball)

ca picè, n m
ca dibenzo[a,i]fenantrè, n m sin. compl.
es dibenzo[a,i]fenantreno, n m
es piceno, n m
en dibenzo[a,i]phenanthrene, n
en picene, n
for C₂₂H₁₄

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 5 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió d'entre 367 i 369 ºC i un punt d'ebullició d'entre 518 i 520 ºC.

Nota

El picè és insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol.

Es troba en el quitrà i en carbons d'un rang alt de maduresa, com l'hulla o l'antracita.

Es fa servir com a biomarcador en l'estudi del rang de carbonització, ja que augmenta l'aromatització a mesura que augmenta la maduresa del carbó.

ca carbazole, n m
ca dibenzopirrole, n m sin. compl.
es carbazol, n m
es dibenzopirrol, n m
en carbazole, n
en dibenzopyrrole, n
for C₁₂H₉N

Química orgànica

Definició

Compost heterocíclic que conté tres anells condensats, els quals són un pirrole entre dos anells benzènics, es presenta com un sòlid format per cristalls blancs d'olor característica i té un punt de fusió d'entre 244 i 246 ºC i un punt d'ebullició d'entre 352 i 354 ºC.

Nota

És insoluble en aigua i lleugerament soluble en alcohol i èter.

Es troba en l'oli d'antracè, procedent de la destil·lació seca del carbó.

Es fa servir industrialment com a matèria primera per a l'obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants del cautxú, com a inhibidor d'olors en detergents i com a sensibilitzador d'ultraviolat per a plaques fotogràfiques.

ca 1,3-dicarbonílic -a, adj
ca β-dicarbonílic -a, adj sin. compl.
es 1,3-dicarbonílico -ca, adj
es β-dicarbonílico -ca, adj
en 1,3-dicarbonylic, adj
en β-dicarbonylic, adj

Química orgànica

Definició

Dit d'un compost amb dos grups carbonil en posició β.

Nota

Aquests grups carbonil poden pertànyer a grups de compostos ben diversos, com ara aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters o amides.

Els hidrògens que estan units al carboni que separa ambdós grups carbonil són H_α i tenen un comportament molt més àcid que cap altre compost carbonílic, ja que presenten una considerable tautomeria molt desplaçada cap a la forma enòlica, propietat que els fa molt importants en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 2).

L'acidesa dels compostos 1,3-dicarbonílics és tan gran que es converteixen en les seves bases conjugades per acció de l'ió hidròxid o de l'ió alcòxid en un dissolvent alcohòlic (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 3).

Els ions enolat poden actuar com qualsevol altre nucleòfil, però les reaccions més importants són les de condensació.

ca 1,3-dicarbonílic -a, adj
ca β-dicarbonílic -a, adj sin. compl.
es 1,3-dicarbonílico -ca, adj
es β-dicarbonílico -ca, adj
en 1,3-dicarbonylic, adj
en β-dicarbonylic, adj

Química orgànica

Definició

Dit d'un compost amb dos grups carbonil en posició β.

Nota

Aquests grups carbonil poden pertànyer a grups de compostos ben diversos, com ara aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters o amides.

Els hidrògens que estan units al carboni que separa ambdós grups carbonil són H_α i tenen un comportament molt més àcid que cap altre compost carbonílic, ja que presenten una considerable tautomeria molt desplaçada cap a la forma enòlica, propietat que els fa molt importants en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 2).

L'acidesa dels compostos 1,3-dicarbonílics és tan gran que es converteixen en les seves bases conjugades per acció de l'ió hidròxid o de l'ió alcòxid en un dissolvent alcohòlic (vegeu la imatge 1,3-dicarbonílic -a 3).

Els ions enolat poden actuar com qualsevol altre nucleòfil, però les reaccions més importants són les de condensació.

ca diclorodifeniltricloroetà, n m
ca 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)età, n m sin. compl.
ca DDT, n m sigla
es 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)etano, n m
es diclorodifeniltricloroetano, n m
es DDT, n m sigla
en 1,1,1-trichloro-2,2-di(4-chlorophenyl)ethane, n
en dichlorodiphenyltrichloroethane, n
en DDT, n sigla
for C₁₄H₉Cl₅

Química orgànica

Definició

Compost que es presenta en forma de sòlid en cristalls incolors o com a pols blanca.

Nota

El diclorodifeniltricloroetà és insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics com l'acetona, l'èter, el benzè, el tetraclorur de carboni, el querosè, el dioxà i la piridina.

És el pesticida més conegut i s'ha fet servir de manera generalitzada des de 1939, si bé actualment el seu ús és molt restringit a causa dels danys que provoca en el medi ambient i en la salut de les persones. Es fa servir com a insecticida de contacte, ja que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós. Aquesta toxicitat es deu al fet que no és biodegradable, que s'acumula en part en el medi ambient i que, a més de ser insoluble en aigua, no s'elimina fàcilment del sòl per escorrentia. En canvi, precisament perquè és soluble en components bastant apolars s'acumula en els teixits adiposos, la qual cosa indueix a un augment de diclorodifeniltricloroetà en la cadena tròfica (vegeu la imatge 2).

El diclorodifeniltricloroetà és tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània, especialment en solució. Tot i això, sota algunes circumstàncies té molts més beneficis. S'ha calculat que gràcies a l'eficàcia del diclorodifeniltricloroetà per a controlar malalties transmeses per mosquits, s'ha evitat la mort de 75 milions de persones. La dosi letal per a l'home és de 500 mg per quilogram de pes corporal.

ca clorur de metilè, n m
ca diclorometà, n m sin. compl.
es cloruro de metileno, n m
es diclorometano, n m
en dichloromethane, n
en methylene dichloride, n
for CH₂Cl₂

Química orgànica

Definició

Clorometà que es presenta com un líquid incolor, volàtil i amb olor d'èter i té un punt d'ebullició de 40 ºC i un punt de fusió de −95 ºC.

Nota

El clorur de metilè té una densitat d'1,32 g/cm³. És soluble en alcohol i èter, i lleugerament soluble en aigua. És tòxic.

S'obté per cloració del metà.

És un dels clorometans més importants comercialment pel seu ús com a desgreixador, eliminador de pintures velles i agent extractor de la cafeïna del cafè. També s'usa com a agent d'expansió en polímers escumosos, com a propulsor d'aerosols, com a fluid refrigerant, com a anestèsic local i com a fumigant.

ca dicroisme circular, n m
ca CD, n m sigla
es dicroísmo circular, n m
es CD, n m sigla
en circular dichroism, n
en CD, n sigla

Química física

Definició

Fenomen en què llum polaritzada circularment passa a estar polaritzada el·lípticament a causa de la diferència de les intensitats d'absorció dels components de llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra a una determinada freqüència.

Nota

El dicroisme circular té lloc quan la mostra presenta birefringència circular.

Quan es representa I_L − I_R en funció de la freqüència s'obté un espectre de dicroisme circular. Els espectres de dicroisme circular són útils per a determinar les configuracions absolutes en complexos amb metalls de transició, atès que els complexos amb geometries similars donen lloc a espectres de dicroisme circular amb característiques similars.

La sigla CD correspon a l'equivalent anglès circular dichroism ('dicroisme circular').

ca arí, n m
ca 1,2-dideshidroarè, n m sin. compl.
es arino, n m
es 1,2-dideshidroareno, n m
en aryne, n
en 1,2-didehydroarene, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos derivats dels arens per eliminació de dos àtoms d'hidrogen de dos àtoms de carboni adjacents, que formalment es representen amb un triple enllaç.

ca benzí, n m
ca 1,2-dideshidrobenzè, n m sin. compl.
es bencino, n m
es 1,2-dideshidrobenceno, n m
en benzyne, n
en 1,2-didehydrobenzene, n
for C₆H₄

Química orgànica

Definició

Arí del benzè.

Nota

És coneguda l'existència del benzí en solució, que és important perquè, en ser un intermedi de reacció de certes reaccions orgàniques, en facilita la descripció pas a pas i, a la vegada, que en pot precedir de noves.

ca diè, n m
ca diolefina, n f
es dieno, n m
es diolefina, n f
en diene, n
en diolefin, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels poliens que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

Nota

Si els enllaços d'un diè ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un al·lè (és a dir, un diè acumulat), i si ocupen posicions 1,3, és un diè conjugat (vegeu la imatge).

Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és més gran que la dels alquens. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat.

Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats i, en general, els alquens conjugats són lleugerament més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, si bé difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una major velocitat de reacció. Alhora, a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la reacció de Diels-Alder.

Vegeu també alcadiè.

Química física (treball)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota