Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

-è

Química orgànica

ca -è, sfx
es -eno, sfx
en -ene, sfx

Química orgànica

Definició

Forma sufixada que es fa servir per a indicar la presència d'un enllaç doble carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.

Nota

Si hi ha més d'un enllaç doble carboni-carboni, es fan servir les terminacions -diè, -triè, etc., i s'indica per a cada enllaç doble el número de l'àtom de carboni enllaçat doblement que té la posició més baixa (pent-2-è, CH₃CH₂CH=CHCH₃).

Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (pent-3-en-1-í, CH₃CH=CHC≡CH). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (pent-1-en-4-í, CH≡CCH₂CH=CH₂).

Quan el sufix -è no apareix en última posició en el nom d'un compost, s'hi afegeix una n etimològica (-en-).

Vegeu també alquè.

(E)-

Química orgànica

ca trans-, pfx
ca (E)-, pfx sin. compl.
es (E)-, pfx
es trans-, pfx
en (E)-, pfx
en trans-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

Per exemple, el trans-but-2-è té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de nombre atòmic més gran. Si no és possible distingir-ho entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.

La configuració trans s'oposa a la configuració cis.

Quan la forma trans- és ambigua per als alquens, se substitueix per (E)- (vegeu les imatges 1 i 2). La E d'aquest prefix prové de la denominació alemanya entgegen ('oposat').

Quan trans- i (E)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (E)-, també sense parèntesis.

Vegeu cis-.

ebullioscòpia

Química física

ca ebullioscòpia, n f
es ebulloscopia, n f
es ebulloscopía, n f
en ebullioscopy, n

Química física

Definició

Mètode per a determinar la massa molecular relativa d'un compost en solució a partir de l'observació experimental de l'ascens ebullioscòpic.

Nota

Vegeu també crioscòpia.

efecte Auger

Química física

ca efecte Auger, n m
es efecto Auger, n m
en Auger effect, n

Química física

Definició

Procés d'emissió d'electrons d'orbitals atòmics de baixa energia per efecte de la radiació i la posterior ocupació de les posicions vacants per electrons més externs amb producció de fotons.

Nota

L'emissió del primer electró allibera energia, la qual cosa indueix l'àtom a emetre un segon electró, l'electró Auger. L'energia amb la qual surt alliberat l'electró Auger és característica de cada àtom; en aquest fet rau, precisament, el fonament de l'espectroscòpia d'electrons Auger.

efecte Doppler

Química física

ca efecte Doppler, n m
es efecto Doppler, n m
en Doppler effect, n

Química física

Definició

Fenomen en virtut del qual la freqüència d'una ona acústica que arriba al receptor és diferent de la freqüència de l'ona acústica que surt de l'emissor, si el receptor o l'emissor es troben en moviment relatiu respecte al medi on es propaga l'ona.

Nota

En l'efecte Doppler, si l'objecte s'allunya la freqüència percebuda és més baixa, mentre que si l'objecte s'apropa la freqüència percebuda és més elevada.

efecte estèric

Química orgànica

ca efecte estèric, n m
es efecto estérico, n m
en steric effect, n

Química orgànica

Definició

Influència que exerceixen els àtoms o les agrupacions d'àtoms d'una molècula en l'estabilitat i el comportament químic d'un compost a causa del seu volum i de la geometria que adopten, la qual pot modificar el tipus de reacció i l'extensió de la reacció.

Nota

Habitualment, estan més afavorides les configuracions que presenten interaccions mínimes. Aquestes interaccions depenen fonamentalment de dos factors: l'impediment estèric i les forces de van der Waals. Així, els alquens trans són més estables que els cis, ja que, en els primers, l'efecte estèric és menor perquè en l'isòmer trans els àtoms o agrupacions d'àtoms de més volum es troben al més allunyats possible.

efecte Franck-Rabinovitx

Química física

ca efecte Franck-Rabinovitx, n m
ca efecte gàbia, n m
es efecto caja, n m
es efecto Franck-Rabinowitch, n m
es efecto jaula, n m
en cage effect, n
en Franck-Rabinowitch effect, n

Química física

Definició

Fenomen que consisteix en el confinament en una regió de l'espai de dues espècies reactants per part de les molècules del dissolvent on té lloc una reacció en solució.

Nota

L'efecte Franck-Rabinovitx, que es produeix en una cel·la de dissolvent, té una durada mitjana d'aproximadament 10⁻¹¹ segons i fa que el temps durant el qual les dues espècies reactants romanen properes una de l'altra, un cop s'han acostat, sigui més gran en solució que en fase gas. En conseqüència, en les reaccions en solució, al contrari del que s'esdevé en fase gas, es poden produir múltiples col·lisions entre les dues espècies reactants abans que l'agitació tèrmica els permeti escapar de la cel·la de dissolvent i separar-se. L'efecte Franck-Rabinovitx contribueix, doncs, a augmentar la probabilitat que les dues espècies reaccionin un cop es troben properes en l'espai.

efecte gàbia

Química física

ca efecte Franck-Rabinovitx, n m
ca efecte gàbia, n m
es efecto caja, n m
es efecto Franck-Rabinowitch, n m
es efecto jaula, n m
en cage effect, n
en Franck-Rabinowitch effect, n

Química física

Definició

Fenomen que consisteix en el confinament en una regió de l'espai de dues espècies reactants per part de les molècules del dissolvent on té lloc una reacció en solució.

Nota

L'efecte Franck-Rabinovitx, que es produeix en una cel·la de dissolvent, té una durada mitjana d'aproximadament 10⁻¹¹ segons i fa que el temps durant el qual les dues espècies reactants romanen properes una de l'altra, un cop s'han acostat, sigui més gran en solució que en fase gas. En conseqüència, en les reaccions en solució, al contrari del que s'esdevé en fase gas, es poden produir múltiples col·lisions entre les dues espècies reactants abans que l'agitació tèrmica els permeti escapar de la cel·la de dissolvent i separar-se. L'efecte Franck-Rabinovitx contribueix, doncs, a augmentar la probabilitat que les dues espècies reaccionin un cop es troben properes en l'espai.

efecte inductiu

Química orgànica

ca efecte inductiu, n m
es efecto inductivo, n m
en inductive effect, n

Química orgànica

Definició

Polarització de la càrrega en una molècula causada per la presència d'àtoms electronegatius, que es transmet a través d'enllaços simples de tipus σ.

Nota

L'efecte inductiu és major com més proper és l'àtom que el causa.

L'efecte inductiu repercuteix en algunes propietats de la molècula, com l'acidesa d'hidrògens propers o bé el caràcter reactiu d'un anell de benzè que conté algun substituent que crea un efecte inductiu (vegeu la imatge 1). Per exemple, l'àcid 2-cloroacètic (CH₂ClCOOH), pK_a = 2,9) o bé l'àcid làctic (CH₂OHCOOH, pK_a = 3,08) tenen major acidesa que l'àcid acètic (pK_a = 4,8). El grup metil del toluè augmenta el caràcter reactiu de l'anell de benzè, la qual cosa és deguda a l'efecte inductiu que introdueix aquest grup, el qual augmenta la densitat electrònica del benzè (vegeu la imatge 2).

efecte isotòpic cinètic

Química física

ca efecte isotòpic cinètic, n m
es efecto isotópico cinético, n m
en kinetic isotope effect, n

Química física

Definició

Disminució de la velocitat de reacció que es produeix quan en una reacció se substitueix un àtom d'un reactiu per un isòtop seu més pesant.

Nota

Es distingeix entre l'efecte isotòpic cinètic primari, que s'observa quan l'etapa determinant de la velocitat comporta el trencament d'un enllaç en el qual està implicat l'isòtop pesant, i l'efecte isotòpic cinètic secundari, que s'observa encara que en el transcurs de la reacció no es trenqui cap enllaç que impliqui l'isòtop pesant. Ambdós tipus es deuen als canvis que provoca la substitució isotòpica en l'energia vibracional de punt zero del sistema reactant.