Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  grup hidroxil, n m
  • ca  hidroxil, n m sin. compl.
  • es  grupo funcional hidroxilo, n m
  • es  grupo hidroxilo, n m
  • es  hidroxilo, n m
  • en  hydroxy group, n
  • for  −OH

Química orgànica

Definició
Grup funcional característic dels alcohols.
  • ca  hidrur, n m
  • es  hidruro, n m
  • en  hydride, n

Química inorgànica

Definició
Compost binari que resulta de la combinació d'un element amb hidrogen.
  • ca  hidrur metàl·lic, n m
  • es  hidruro metálico, n m
  • en  metal hydride, n

Química inorgànica

Definició
Hidrur en què l'element combinat amb l'hidrogen és un metall.

Nota

  • Atès que l'hidrogen és l'element més electronegatiu, es considera que un hidrur metàl·lic presenta estat d'oxidació -1. Per això, en la fórmula corresponent el metall s'escriu a l'esquerra (menys electronegatiu) i l'hidrogen a la dreta (més electronegatiu). Els hidrurs metàl·lics són compostos rars, un dels pocs casos en què l'hidrogen es presenta amb estat d'oxidació -1, en lloc del seu estat d'oxidació habitual, +1.

    És un hidrur metàl·lic l'hidrur de calci (CaH2).
  • ca  hidrur no metàl·lic, n m
  • es  hidruro no metálico, n m
  • en  non-metal hydride, n

Química inorgànica

Definició
Hidrur en què l'element combinat amb l'hidrogen és un no-metall.

Nota

  • En funció de l'electronegativitat del no-metall que forma part d'un hidrur no metàl·lic, es diferencia entre els hidrurs de caràcter àcid i els hidrurs que no són àcids.

    D'una banda, els hidrurs de caràcter àcid són formats per la combinació de l'hidrogen amb un no-metall més electronegatiu que ell. Es caracteritzen perquè el no-metall presenta l'estat d'oxidació negatiu i s'escriu a la dreta en la fórmula, mentre que l'hidrogen té l'estat d'oxidació +1 i cal escriure'l a l'esquerra. Quan aquests hidrurs es dissolen en aigua, la solució resultant té propietats àcides i, per això, es consideren hidràcids. N'és un exemple el fluorur d'hidrogen (HF).

    D'altra banda, quan l'hidrogen es combina amb elements no metàl·lics situats a la seva esquerra en la sèrie d'electronegativitats, s'obtenen hidrurs que en solució aquosa no són àcids. Aquests hidrurs són els dels elements no metàl·lics del grup 13, el grup 14 i el grup 15 de la taula periòdica dels elements. En són exemples el borà (BH3), el metà (CH4) i l'amoníac (NH3).
  • ca  higroscòpic -a, adj
  • es  higroscópico -ca, adj
  • en  hygroscopic, adj

Química inorgànica

Definició
Dit d'un sòlid que absorbeix aigua de l'atmosfera que l'envolta sense esdevenir líquid.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  hiperconjugació, n f
  • es  hiperconjugación, n f
  • en  hyperconjugation, n

Química orgànica

Definició
Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d'un enllaç σ carboni-hidrogen cap a un centre contigu, sovint un carboni que té un orbital p buit.

Nota

  • Juntament amb l'efecte inductiu, la hiperconjugació és un dels motius de la major estabilitat dels carbocations terciaris respecte dels carbocations secundaris i els carbocations primaris. En els carbocations terciaris tots els enllaços carboni-hidrogen adjacents al carboni que suporta la càrrega positiva poden experimentar aquest efecte (vegeu la imatge 1).

    La hiperconjugació amb pèrdua d'enllaç serveix per a explicar l'estabilitat relativa dels alquens substituïts (tetrasubstituïts > trisubstituïts > disubstituïts > monosubstituïts), ja que es trenca un dels enllaços covalents (vegeu la imatge 2).
  • ca  hipertònic -a, adj
  • es  hipertónico -ca, adj
  • en  hypertonic, adj

Química física

Definició
Dit d'una solució amb una pressió osmòtica més alta que una altra amb la qual es compara.

Nota

  • La solució hipertònica té menys potencial químic del dissolvent que l'altra solució.

    El dissolvent flueix cap a la solució hipertònica, la dilueix i li rebaixa la pressió osmòtica. El procés seguirà fins a assolir l'equilibri osmòtic.

    Vegeu també tonicitat.
  • ca  hipotònic -a, adj
  • es  hipotónico -ca, adj
  • en  hypotonic, adj

Química física

Definició
Dit d'una solució amb una pressió osmòtica més baixa que una altra amb la qual es compara.

Nota

  • La solució hipotònica té més potencial químic del dissolvent que l'altra solució.

    El dissolvent flueix de la solució hipotònica cap a l'altra, concentra la solució hipotònica i li augmenta la pressió osmòtica. El procés seguirà fins a assolir l'equilibri osmòtic.

    Vegeu també tonicitat.
  • ca  holmi, n m
  • es  holmio, n m
  • en  holmium, n
  • sbl  Ho

Química inorgànica

Definició
Element onzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 67 i massa atòmica 164,9303.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de l'holmi, dels quals un és estable (165Ho).

    L'holmi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.461 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.600 ºC.

    És bastant reactiu en condicions ambientals. És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    La gran dificultat d'obtenir-lo en estat pur fa que no se'n conegui cap aplicació.
  • ca  homocíclic -a, adj
  • es  homocíclico -ca, adj
  • en  homocyclic, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost cíclic en què tots els àtoms de l'anell són del mateix element, generalment carboni.

Nota

  • Són compostos homocíclics el ciclohexà, el benzè i el naftalè.

    Vegeu també heterocíclic -a.