-í
-í
Química orgànica
- ca -í, sfx
- es -ino, sfx
- en -yne, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a indicar la presència d'un enllaç triple carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.
Nota
-
Si hi ha més d'un enllaç triple carboni-carboni, es fan servir les terminacions -dií, -trií, etc., i s'indica per a cada enllaç triple el número de l'àtom de carboni enllaçat triplement que té la posició més baixa (pent-2-í, CH3CH2C≡CCH3).
Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (pent-3-en-1-í, CH3CH=CHC≡CH) (vegeu la imatge). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (pent-1-en-4-í, CH≡CCH2CH=CH2).
Quan el sufix -í no apareix en última posició en el nom d'un compost, s'hi afegeix una n etimològica (-in-).
Vegeu també alquí.
IC
IC
Química física
- ca conversió interna, n f
- ca IC, n f sigla
- es conversión interna, n f
- es CI, n f sigla
- es IC, n f sigla
- en internal conversion, n
- en IC, n sigla
Química física
Definició
Desactivació no radiant entre estats electrònics moleculars amb la mateixa multiplicitat de spin.
Nota
-
La conversió interna és molt important en fotoquímica i en transicions en general.
La sigla IC correspon a l'equivalent anglès internal conversion ('conversió interna').
-il
-il
Química orgànica
- ca -il, sfx
- es -ilo, sfx
- en -yl, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents univalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.
Nota
-
L'àtom de carboni amb la valència lliure rep el número 1 (vegeu la imatge 1).
Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí; com a propan-1-il-3-ilidè (=CHCH2CH2−), butan-1-iliden-4-ilidí (≡CCH2CH2CH=) i propan-1-il-3-ilidí (≡CCH2CH2−).
La terminació -il es dona al radical i a la ramificació (vegeu la imatge 2).
-ilè
-ilè
Química orgànica
- ca -ilè, sfx
- es -ileno, sfx
- en -ylene, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a designar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.
Nota
- Si es tracta d'alcans lineals, s'anomenen etilè, trimetilè, tetrametilè, etc. Si són derivats d'alquens o alquins, es reemplacen les terminacions -è, -diè, -í, etc. del nom de l'hidrocarbur per -enilè, -dienilè, -inilè, etc., i s'indiquen les posicions dels enllaços dobles i els enllaços triples (vegeu la imatge).
-ilidè
-ilidè
Química orgànica
- ca -ilidè, sfx
- es -ilideno, sfx
- en -ylidene, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç doble.
Nota
-
Per exemple, etilidè (CH3CH:), propan-2-ilidè ((CH3)2C:) i but-2-en-1,4-diilidè (:CHCH=CHCH:) (vegeu la imatge).
Vegeu també -il i -ilidè.
-ilidí
-ilidí
Química orgànica
- ca -ilidí, sfx
- es -ilidino, sfx
- en -ylidyne, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents trivalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de tres àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç triple.
Nota
-
Aquest àtom de carboni sempre estarà situat a l'extrem de la cadena (vegeu la imatge 1). Per exemple, etilidí (CH3C≡), propanilidí (CH3CH2C≡) i butandiilidí (≡CCH2CH2C≡).
Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí (vegeu la imatge 2).
imida
imida
Química orgànica
- ca imida, n f
- es imida, n f
- en imide, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imido.
Nota
-
Les imides són derivats diacílics de l'amoni o d'amines primàries.
Les més importants són les imides cícliques, com la succinimida i la ftalimida (vegeu la imatge). La ftalimida es fa servir per a obtenir amines primàries a partir d'halurs d'alquil sense que es formin amines secundàries o terciàries com a subproductes, a través de la síntesi de Gabriel. Per la seva banda, la succinimida es pot transformar en N-bromosuccinimida i es fa servir com a reactiu per a introduir àtoms de brom en posicions al·líliques.
Les imides que tenen un substituent a l'àtom de nitrogen són imides N-substituïdes (vegeu la imatge).
L'hidrogen del grup imida és dèbilment àcid, aproximadament com el d'un fenol.
imido
imido
Química orgànica
- ca grup imido, n m
- ca imido, n m sin. compl.
- es grupo imido, n m
- en imido group, n
- for -CONHCO-
Química orgànica
Definició
Grup funcional derivat formalment de l'amoníac que presenta dos grups carbonil units al nitrogen.
imido-
imido-
Química orgànica
- ca imido-, pfx
- es imido-, pfx
- en imido-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup imido quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, àcid 3-ftalimidobenzoic (vegeu la imatge).
imina
imina
Química orgànica
- ca imina, n f
- es imina, n f
- en imine, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imino unit a un àtom de carboni.
Nota
-
Les imines s'obtenen a través de la reacció de condensació entre un aldehid o una cetona i l'amoníac (en aquest cas, reben els noms generals de aldimines i cetimines, respectivament) o una amina primària (en aquest cas, són imines N-substituïdes i reben el nom de bases de Schiff) (vegeu la imatge1).
Si els substituents units a l'àtom de carboni són diferents, poden existir isòmers cis-trans (vegeu la imatge 2). Quan el carboni va unit a dos substituents acil, es consideren imides.
Són compostos molt reactius.
S'anomenen com a derivats del compost corresponent seguit del sufix -imina, és a dir, posant el nom del substituent divalent R1R2C= com a prefix de amina. Si hi ha present un grup funcional amb preferència per a la citació com a grup principal, s'anomenen amb el prefix imino- (vegeu la imatge 3).
