Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  metall d'encunyació, n m
  • es  metal de acuñación, n m
  • en  coinage metal, n

Química inorgànica

Definició
Metall que s'utilitza per a la fabricació de monedes.

Nota

  • Tradicionalment es consideren metalls d'encunyació el coure, la plata i l'or.

    Vegeu també grup 11.
  • ca  element de transició, n m
  • ca  metall de transició, n m
  • es  elemento de transición, n m
  • es  metal de transición, n m
  • en  transition element, n
  • en  transition metal, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements inclosos en el bloc d o en el bloc f de la taula periòdica dels elements.

Nota

  • De vegades, els elements del grup 12 no es consideren elements de transició, sinó elements representatius. Vegeu també element de transició interna.
  • ca  element de transició interna, n m
  • ca  metall de transició interna, n m sin. compl.
  • es  elemento de transición interna, n m
  • es  metal de transición interna, n m
  • en  internal transition element, n
  • en  internal transition metal, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements de transició inclosos al bloc f de la taula periòdica dels elements.

Nota

  • Els lantànids i actínids són elements de transició interna.
  • ca  metall noble, n m
  • ca  metall preciós, n m
  • es  metal noble, n m
  • es  metal precioso, n m
  • en  noble metal, n
  • en  precious metal, n

Química inorgànica

Definició
Metall que presenta una baixa reactivitat i és difícilment oxidable, per la qual cosa apareix a la natura en forma elemental.

Nota

  • Són metalls nobles l'or i el platí.
  • ca  metall pesant, n m
  • es  metal pesado, n m
  • en  heavy metal, n

Química inorgànica

Definició
Metall que té una densitat aproximada de 5 g/cm3, un pes atòmic relativament alt i un nombre atòmic superior a 20, excloent-ne els metalls alcalins i els metalls alcalinoterris.

Nota

  • Els metalls pesants, que es consideren potencialment tòxics, es troben tant en l'aire com en les aigües residuals a conseqüència d'activitats d'origen industrial, processos de combustió, etc.
  • ca  metall noble, n m
  • ca  metall preciós, n m
  • es  metal noble, n m
  • es  metal precioso, n m
  • en  noble metal, n
  • en  precious metal, n

Química inorgànica

Definició
Metall que presenta una baixa reactivitat i és difícilment oxidable, per la qual cosa apareix a la natura en forma elemental.

Nota

  • Són metalls nobles l'or i el platí.
  • ca  metal·locè, n m
  • es  metaloceno, n m
  • en  metallocene, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels complexos organometàl·lics que tenen un metall de transició com a àtom central i dos lligands ciclopentadienil situats en plans parel·lels.

Nota

  • Els metal·locens tenen estructura de sandvitx.

    És un metal·locè el ferrocè.
  • ca  metalls de les terres rares, n m pl
  • ca  elements de les terres rares, n m pl sin. compl.
  • ca  terres rares, n f pl sin. compl.
  • es  elementos de las tierras raras, n m pl
  • es  metales de las tierras raras, n m pl
  • es  tierras raras, n f pl
  • en  rare earth elements, n pl
  • en  rare earth metals, n pl
  • en  rare earths, n pl

Química inorgànica

Definició
Grup d'elements de la taula periòdica dels elements format pels lantànids, l'escandi i l'itri.

Nota

  • Els metalls de les terres rares són mal·leables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se'ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament.

    Actualment, el terme metalls de les terres rares és obsolet. Antigament la denominació terres rares es referia als òxids dels metalls de les terres rares, els quals incloïen addicionalment altres elements poc comuns.
  • ca  metàmer, n m
  • es  metámero, n m
  • en  metamere, n

Química orgànica

Definició
Isòmer de posició que presenta metameria respecte a un altre.

Nota

  • Són exemples de metàmers la propanamida (CH3CH2CONH2) i la N-metiletanamida (CH3CONHCH3).
  • ca  metameria, n f
  • es  metamería, n f
  • en  metamerism, n

Química orgànica

Definició
Isomeria de posició en què els isòmers de posició difereixen pels radicals units a un mateix àtom o grup central.

Nota

  • Vegeu també metàmer.