Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  macroestat, n m
  • es  macroestado, n m
  • en  macrostate, n

Química física

Definició
Estat termodinàmic d'un sistema macroscòpic.

Nota

  • El macroestat d'un sistema s'especifica donant el valor d'un conjunt mínim de les seves propietats termodinàmiques. Des del punt de vista de la termodinàmica estadística, un macroestat és la mitjana, observada macroscòpicament, de tots els diferents microestats que el sistema pot adoptar a escala microscòpica.
  • ca  macromolècula, n f
  • es  macromolécula, n f
  • en  macromolecule, n

Química orgànica

Definició
Molècula de massa molar entre deu mil i desenes de milions d'unitats de massa atòmica, que s'estructura a partir d'enllaços covalents, majoritàriament entre àtoms de carboni, per bé que també pot contenir enllaços entre àtoms de carboni i heteroàtoms o entre heteroàtoms, tot i que aquests hi acostumen a ser en menor proporció.

Nota

  • La formació d'un gran nombre d'enllaços carboni-carboni s'explica perquè l'energia d'enllaç és relativament alta, la qual cosa implica que la formació de macromolècules és un procés exotèrmic i, per tant, molt favorable. El silici, tot i que també pot formar múltiples enllaços silici-silici, no forma molècules tan grans.

    Habitualment, la macromolècula és un polímer que es forma per repeticions d'un monòmer.

    En la natura es troben diversos exemples d'elements formats per macromolècules: la cel·lulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats.

    A través de processos de síntesi és possible obtenir polímers de manera industrial, com el polietilè, el poliestirè i el neoprè.
  • ca  magnesi, n m
  • es  magnesio, n m
  • en  magnesium, n
  • sbl  Mg

Química inorgànica

Definició
Element del grup 2, del període 3 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 12 i massa atòmica 24,305.

Nota

  • Es coneixen fins a dinou isòtops del magnesi, dels quals tres són estables (24Mg, 25Mg i 26Mg).

    El magnesi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 649 ºC i un punt d'ebullició de 1.105 ºC.

    És molt abundant en l'escorça terrestre i es troba en materials rocosos, com la dolomita, la magnesita, l'olivina i la serpentina. També n'hi ha en l'aigua del mar, en aigües salines subterrànies i en lleres salines. És el vuitè element més abundant de l'escorça terrestre.

    S'obté per l'electròlisi del clorur de magnesi o de l'òxid de magnesi, o bé per la descomposició del carbonat de magnesi i la posterior reducció de l'òxid.

    És un agent reductor fort i reacciona amb els àcids i l'aigua bullent amb alliberament d'hidrogen. Crema en l'aire quan s'escalfa i fa una llum blanca molt intensa. En contacte amb l'aire humit, es forma una capa oxidada i, amb el temps, el metall es corroeix del tot.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir en construccions metàl·liques lleugeres. Forma aliatges amb l'alumini i el zinc. Es fa servir per a la protecció catòdica d'altres metalls contra la corrosió; com a agent reductor per a obtenir titani, zirconi, beril·li, urani i hafni; en les piles seques; en pirotècnia i en bombes incendiàries, i en la fabricació d'instruments òptics de precisió i d'aparells fotogràfics.
  • ca  magnitud crítica, n f
  • es  magnitud crítica, n f
  • en  critical property, n

Química física

Definició
Variable d'estat d'un gas real que es troba en el punt crític.

Nota

  • Les magnituds crítiques més emprades són la temperatura crítica, la pressió crítica i el volum molar crític.
  • ca  magnitud d'excés, n f
  • es  magnitud de exceso, n f
  • en  excess quantity, n

Química física

Definició
Magnitud que expressa la desviació d'una magnitud de mescla respecte del seu comportament ideal.

Nota

  • Les magnituds d'excés s'indiquen amb el superíndex E. El potencial químic d'excés, per exemple, és $\mu_i^E = \mu_i - \mu_i^{id} = RT \ln{\gamma_i}$, en què γi és el coeficient d'activitat del component i-èsim de la mescla.

    Vegeu també mescla ideal.
  • ca  magnitud de mescla, n f
  • es  magnitud de mezcla, n f
  • en  mixing quantity, n

Química física

Definició
Magnitud que expressa la variació que experimenta una variable d'estat en formar-se una mescla respecte del valor que tindria la suma de cadascun dels components purs abans de formar-se la mescla.

Nota

  • Les magnituds de mescla més importants són l'energia de Gibbs de mescla, l'entalpia de mescla, l'entropia de mescla i el volum de mescla.

    Per a mescles ideals, el volum de mescla i l'entalpia de mescla s'anul·len, cosa que no fan l'entropia de mescla i l'energia de Gibbs de mescla.
  • ca  variable extensiva, n f
  • ca  magnitud extensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud extensiva, n f
  • es  variable extensiva, n f
  • en  extensive quantity, n
  • en  extensive variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat que es duplica en posar en contacte dos sistemes idèntics.
  • ca  variable intensiva, n f
  • ca  magnitud intensiva, n f sin. compl.
  • es  magnitud intensiva, n f
  • es  variable intensiva, n f
  • en  intensive quantity, n
  • en  intensive variable, n

Química física

Definició
Variable d'estat el valor de la qual no varia en posar en contacte dos sistemes idèntics en equilibri.
  • ca  magnitud molar, n f
  • es  magnitud molar, n f
  • en  molar quantity, n

Química física

Definició
Variable intensiva associada a una variable extensiva per mol.

Nota

  • Habitualment la magnitud molar està associada al sistema termodinàmic d'una substància pura i es troba dividint el valor de la magnitud pels mols que hi ha en el sistema.

    Per a expressar una magnitud molar s'afegeix el subíndex m al símbol de la magnitud. Així, per exemple, el volum molar s'expressa com Vm = V/n.

    Per a una mescla, la magnitud molar es troba dividint la variable extensiva pels mols totals del sistema. En aquest cas, es representa amb una barra i, per a designar el volum molar d'una mescla, s'indica com $\overline{V} = \frac{V}{n_{tot}}$.

    Si es fa referència al component i-èsim d'una mescla, s'utilitza el terme magnitud molar parcial del component pur. Per a sistemes purs, les tres definicions coincideixen.
  • ca  magnitud molar parcial, n f
  • es  magnitud molar parcial, n f
  • en  partial molar quantity, n

Química física

Definició
Variable intensiva associada a la contribució del component i-èsim d'una mescla a la variable extensiva.

Nota

  • Matemàticament, la magnitud molar parcial representa la variació de la variable extensiva en variar els mols de l'espècie i-èsima, mantenint la pressió, la temperatura i el nombre de mols de les altres espècies de la mescla constants. Per exemple, el volum molar parcial s'expressa com $\overline{V}_i = \left( \frac{\partial V}{\partial n_i}\right)_{T,p,n_{j\neq i}}$.
    Si el sistema és compost per una substància pura, la magnitud molar parcial coincideix amb la magnitud molar corresponent. Per exemple, el volum molar d'una substància pura, indicada com a component 1, és $V_m = \overline{V}_1 = V_1$.