propenil
propenil
Química orgànica
- ca propenil, n m
- es propenilo, n m
- en propenyl, n
- for C3H5−
Química orgànica
Definició
Cadascun dels grups alquenil de 3 àtoms de carboni.
Nota
-
Es pot tractar d'un intermedi de reacció de tipus neutre (˙C3H5) o amb càrrega, tant positiva (+C3H5) com negativa (−C3H5), o d'una ramificació (−C3H5) de la cadena hidrocarbonada principal d'un compost (vegeu la imatge).
Vegeu també al·lil.
propennitril
propennitril
Química orgànica
- ca acrilonitril, n m
- ca propennitril, n m sin. compl.
- es acrilonitrilo, n m
- es propenonitrilo, n m
- en acrylonitrile, n
- en propenenitrile, n
- for CH2=CH≡CN
Química orgànica
Definició
Líquid volàtil i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 77,4 ºC, que és cancerigen i tòxic per inhalació i absorció cutània.
Nota
-
L'acrilonitril és miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals i parcialment soluble en aigua. Es polimeritza en presència de peròxids.
S'obté industrialment mitjançant el procés Sohio, que consisteix en la reacció del propè amb amoníac i oxigen en presència d'un catalitzador metàl·lic.
Les aplicacions més importants de l'acrilonitril són la fabricació de fibres acríliques i modacríliques, la fabricació de resines ABS i d'acrilonitrilestirè, la fabricació de cautxú de nitril i la cianoetilació dels teixits de cotó. Altres aplicacions són la fumigació del blat i la síntesi orgànica.
2-propenol
2-propenol
Química orgànica
- ca alcohol al·lílic, n m
- ca 2-propenol, n m sin. compl.
- es alcohol alílico, n m
- es 2-propenol, n m
- en allyl alcohol, n
- en 2-propenol, n
- for CH2=CHCH2OH
Química orgànica
Definició
Alcohol derivat del propè que es presenta com un líquid d'olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pell i té un punt d'ebullició de 97 ºC.
Nota
-
L'alcohol al·lílic és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics.
L'alcohol al·lílic és un producte intermediari en síntesis orgàniques obtingut a partir del propè, i s'utilitza per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques, entre les quals destaca el glicerol. Els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants.
propí
propí
Química orgànica
- ca propí, n m
- es propino, n m
- en propyne, n
- for CH≡CCH3
Química orgànica
Definició
Alquí de cadena lineal de 3 àtoms de carboni, que es presenta com un gas inflamable amb un punt d'ebullició de −23 ºC i un punt de fusió de −101,5 ºC.
Nota
-
El propí té una densitat de 0,7062 g/cm3 (−50 ºC).
Es fa servir com a combustible espacial i com a producte intermediari en síntesi orgànica.
propietat col·ligativa
propietat col·ligativa
Química física
- ca propietat col·ligativa, n f
- es propiedad coligativa, n f
- en colligative property, n
Química física
Definició
Propietat que presenta una solució amb soluts no volàtils i immiscibles en fase sòlida a causa de la variació del potencial químic del dissolvent respecte del valor que té quan es troba com a dissolvent pur.
Nota
-
La variació del potencial químic depèn de les concentracions dels soluts i de la seva naturalesa. Quan se suposa un comportament de solució diluïda ideal, la variació del potencial químic del dissolvent no depèn de la naturalesa del solut, i es diu que, en aquest límit de comportament ideal, les propietats col·ligatives només són funció de la concentració total dels soluts en solució.
Les propietats col·ligatives més importants són el descens de la pressió de vapor, el descens crioscòpic, l'ascens ebullioscòpic i la pressió osmòtica.
propietat termomètrica
propietat termomètrica
Química física
- ca propietat termomètrica, n f
- ca variable termomètrica, n f sin. compl.
- es propiedad termométrica, n f
- es variable termométrica, n f
- en thermometric property, n
- en thermometric variable, n
Química física
Definició
Variable d'estat que s'escull en un termòmetre per a relacionar la temperatura que es vol mesurar amb el valor de la mesura.
Nota
-
A l'hora de calibrar el termòmetre, se suposa que la relació entre la temperatura, agafant-la com a funció d'estat d'un sistema simple, i la propietat termomètrica escollida és lineal, ja que l'altra variable d'estat es manté constant.
Els exemples més usuals de propietats termomètriques són la longitud del capil·lar ocupada pel mercuri, en un termòmetre de mercuri i la pressió d'un gas en un termòmetre de gas.
propil
propil
Química orgànica
- ca propil, n m
- es propilo, n m
- en propyl, n
- for C3H7−
Química orgànica
Definició
Cadascun dels grups alquil de cadena lineal de 3 àtoms de carboni.
Nota
- Es pot tractar d'un radical o d'una ramificació (vegeu la imatge).
propilè
propilè
Química orgànica
- ca propilè, n m
- ca propandiïl, n m sin. compl.
- es propandiilo, n m
- es propileno, n m
- en propanediyl, n
- en propylene, n
- for −C3H6−
Química orgànica
Definició
Cadascun dels alcandiïls de cadena lineal de 3 àtoms de carboni.
Nota
- Existeixen els isòmers prop-1,2-ilè i prop-1,3-ilè.
propilè
propilè
Química orgànica
- ca propè, n m
- ca propilè, n m sin. compl.
- es propeno, n m
- es propileno, n m
- en propene, n
- en propylene, n
- for CH2=CHCH3
Química orgànica
Definició
Alquè de cadena lineal de 3 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, asfixiant i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de −47,4 ºC i un punt de fusió de −185,2 ºC.
Nota
-
El propè té una densitat de 0,5193 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en alcohol i èter.
S'obté com a subproducte en l'obtenció de l'etilè, en aplicar un craqueig a la nafta.
És una matèria primera d'enorme interès sintètic i es fa servir en la síntesi de l'isopropanol, el propilenglicol i el glicerol, com també en la síntesi de l'òxid de propilè, de productes que contenen grups oxo i de l'àcid acrílic, entre altres. Per polimerització se n'obtenen el polímer polipropilè i altres resines viníliques.
proti
proti
Química inorgànica
- ca proti, n m
- es protio, n m
- en protium, n
- sbl 1H
Química inorgànica
Definició
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 1.