Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  velocitat de decaïment, n f
  • es  velocidad de decaimiento, n f
  • en  decay rate, n

Química física

Definició
Variació en el temps del nombre de molècules o àtoms excitats que experimenten una transició a un estat de menor energia.
  • ca  velocitat de reacció, n f
  • es  velocidad de reacción, n f
  • en  rate of reaction, n
  • en  reaction rate, n

Química física

Definició
Quantitat de reactiu que es produeix o es consumeix en una reacció per unitat de temps.

Nota

  • Si es consideren els productes de la reacció, la velocitat de reacció és positiva, ja que es formen i, a mesura que passa el temps, n'hi ha més. Aleshores també s'anomena velocitat d'aparició. En canvi, si es consideren els reactius, la velocitat de reacció és negativa, ja que desapareixen i, a mesura que passa el temps, n'hi ha menys. Aleshores també s'anomena velocitat de desaparició.
  • ca  verd malaquita, n m
  • es  verde malaquita, n m
  • en  malachite green, n
  • for  C23H25ClN2

Química orgànica

Definició
Colorant del trifenilmetà que s'obté per la condensació del benzaldehid amb la dietilanilina en presència d'àcid sulfúric concentrat, seguida de l'oxidació del trifenilmetà format i convertit a sulfat.

Nota

  • El verd malaquita tenyeix directament la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní. S'usa també en la tinció de bacteris i com a antisèptic.
  • ca  verdet, n m
  • es  cardenillo, n m
  • es  verdete, n m
  • en  verdigris, n

Química inorgànica

Definició
Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l'aire.

Nota

  • En llocs propers al mar el verdet pot contenir clorur bàsic de coure.
  • ca  vermell Congo, n m
  • es  rojo Congo, n m
  • en  Congo red, n
  • for  C32H22N6Na2O6S2

Química orgànica

Definició
Sal de sodi de l'àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l'àcid 4-aminonaftalensulfònic, utilitzada com a azocolorant.

Nota

  • El vermell Congo presenta una coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó. És soluble en alcohol i poc soluble en aigua.

    Va ser el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament el cotó. Es fa servir també en la tinció biològica i té aplicacions en química analítica com a indicador acidobàsic, amb un interval de viratge de blau a vermell en l'interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  vinil, n m
  • ca  etenil, n m sin. compl.
  • es  etenilo, n m
  • es  vinilo, n m
  • en  ethenyl, n
  • en  vinyl, n
  • for  CH2=CH−

Química orgànica

Definició
Grup alquenil de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

  • La presència del vinil en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització.

    El clorur de vinil és el monòmer del polímer poli(clorur de vinil) i l'estirè és el monòmer del poliestirè (vegeu la imatge 2). També és conegut el cianur de vinil de fibres com l'orló.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  vinilidè, n m
  • ca  etenilidè, n m sin. compl.
  • es  etenilideno, n m
  • es  vinilideno, n m
  • en  ethenylidene, n
  • en  vinylidene, n
  • for  H2C=C:

Química orgànica

Definició
Alquenilidè de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

  • La presència de vinilidè en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè (H2C=CCl2) i en el difluorur de vinilidè (H2C=CF2).
  • ca  viscosímetre, n m
  • es  viscosímetro, n m
  • en  viscometer, n
  • en  viscosimeter, n

Química física

Definició
Dispositiu emprat per a determinar la viscositat d'un líquid.

Nota

  • Per a fluids newtonians, s'empren dos tipus de viscosímetre, el viscosímetre capil·lar i el viscosímetre de caiguda de bola. Per a fluids no newtonians, se sol emprar un viscosímetre rotatori.

    Segons el viscosímetre emprat, es mesura la viscositat o la viscositat cinemàtica.
  • ca  viscosímetre capil·lar, n m
  • es  viscosímetro capilar, n m
  • en  capillary viscometer, n
  • en  capillary viscosimeter, n

Química física

Definició
Viscosímetre que consisteix en un tub capil·lar en forma de U.

Nota

  • El disseny més senzill de viscosímetre capil·lar és el viscosímetre d'Ostwald. El viscosímetre d'Ostwald s'omple del líquid que es vol mesurar fins al nivell d'una marca gravada, A; el líquid se succiona per l'altre extrem a través del tub capil·lar fins que assoleix una segona marca, B. Seguidament, el líquid cau pel tub capil·lar sota la influència de la pressió hidroestàtica induïda. Es registra el temps que triga el líquid a caure entre dues marques mentre va fluint a través del tub capil·lar i aquest temps es multiplica per una constant de l'instrument per a determinar la viscositat cinemàtica del líquid.

    Segons que el líquid sigui més o menys viscós, es poden usar capil·lars més estrets o més amples.

    Quan es treballa amb solucions, el viscosímetre capil·lar se sol emprar per a determinar la viscositat relativa de la solució.
  • ca  viscosímetre de caiguda de bola, n m
  • es  viscosímetro de caída de bola, n m
  • en  falling ball viscometer, n
  • en  falling ball viscosimeter, n

Química física

Definició
Viscosímetre en el qual es deixa caure una bola de característiques conegudes en un tub que conté el fluid que es vol analitzar.

Nota

  • Amb un viscosímetre de caiguda de bola i mitjançant la llei de Stokes es pot determinar la viscositat d'un fluid a partir de l'expressió v = d2(ρ2 − ρ1)g / (18η), en què v (m s-1) és la velocitat límit, d (m) és el diàmetre de l'esfera, ρ2 (kg m-3) és la densitat de l'esfera, ρ1 (kg m-3) és la densitat del fluid i η (kg m-1 s-1) és la viscositat.

    Per a poder determinar la velocitat límit es mesura el temps necessari perquè l'esfera caigui entre dues marques separades per una distància coneguda. En el cas que la mida de l'esfera s'aproximi al diàmetre del tub, cal aplicar un factor de correcció en la velocitat que consideri els efectes sobre la paret.