filtre de succió
filtre de succió
Enginyeria hidràulica
- ca colador, n m
- ca filtre de succió, n m sin. compl.
- es alcachofa
- en strainer
- en suction filter
Enginyeria hidràulica
Definició
Element que se situa al començament de la ^canonada d'aspiració^ d'una ^bomba^ per a impedir l'entrada d'elements sòlids que podrien malmetre l'equip d'^impulsió^.
filtre de torba
filtre de torba
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca filtre de torba, n m
- es filtro de turba
- en peat bed
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Sistema de tractament de l'^aigua residual^ consistent en basses plenes d'una capa superior de torba, una d'intermèdia d'arena i una altra d'inferior de grava.
A causa de l'alta superfície específica de la torba, la matèria orgànica dissolta, a més de ser eliminada per assimilació microbiana, també s'elimina per adsorció.
A causa de l'alta superfície específica de la torba, la matèria orgànica dissolta, a més de ser eliminada per assimilació microbiana, també s'elimina per adsorció.
filtre percolador
filtre percolador
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca filtre percolador, n m
- ca llit bacterià, n m sin. compl.
- es filtro percolador
- es lecho bacteriano
- en trickling filter
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Sistema de tractament biològic aeròbic de l'^aigua residual^ consistent en un tanc o una torre ple de material de suport, com ara pedres o peces de plàstic, sobre el qual s'aboca l'aigua residual i en el qual els microorganismes que degraden la matèria orgànica s'adhereixen a aquest material de rebliment en forma de ^biopel·lícula^.
Periòdicament, porcions de la biopel·lícula se separen del suport i són arrossegades per l'efluent del filtre. La biopel·lícula se separa de l'aigua per decantació. L'aeració del material de suport se sol dur a terme mitjançant bufadors.
Periòdicament, porcions de la biopel·lícula se separen del suport i són arrossegades per l'efluent del filtre. La biopel·lícula se separa de l'aigua per decantació. L'aeració del material de suport se sol dur a terme mitjançant bufadors.
filtre verd
filtre verd
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca filtre verd, n m
- ca infiltració lenta, n f sin. compl.
- es filtro verde
- es infiltración lenta
- en slow rate infiltration
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés de tractament de l'^aigua residual^ consistent a abocar-la sobre un terreny plantat amb permeabilitat baixa, de manera que, a més del tractament de l'aigua, també s'aconsegueix el creixement de la vegetació existent.
Se solen plantar arbres, com ara pollancres o àlbers. Per a dur-lo a terme cal, com a mínim, una sedimentació primària prèvia. El tractament té lloc durant la percolació de l'aigua a través dels intersticis lliures del sòl mitjançant reaccions de tipus físic, químic i biològic.
Se solen plantar arbres, com ara pollancres o àlbers. Per a dur-lo a terme cal, com a mínim, una sedimentació primària prèvia. El tractament té lloc durant la percolació de l'aigua a través dels intersticis lliures del sòl mitjançant reaccions de tipus físic, químic i biològic.
fissuració per compressió
fissuració per compressió
Enginyeria de la construcció
- ca fissuració per compressió, n f
- es fisuración por compresión
- en compression cracking
Enginyeria de la construcció
Definició
Esquerda o conjunt d'esquerdes que es produeixen en el formigó paral·leles a la direcció de les tensions de compressió, quan aquestes superen un valor llindar determinat.
fissuració per tracció
fissuració per tracció
Enginyeria de la construcció
- ca fissuració per tracció, n f
- es fisuración por tracción
- en tensile cracking
Enginyeria de la construcció
Definició
Esquerda o conjunt d'esquerdes que es produeixen en el formigó perpendiculars a les tensions de tracció, quan aquestes superen la resistència a la tracció.
La fissuració per tracció de les estructures de formigó armat és necessària perquè l'armadura de reforç treballi amb traccions significatives.
La fissuració per tracció de les estructures de formigó armat és necessària perquè l'armadura de reforç treballi amb traccions significatives.
fita d'aresta
fita d'aresta
Enginyeria del transport
- ca fita d'aresta, n f
- es hito de arista
- en guide post
Enginyeria del transport
Definició
Balisa constituïda per un pal amb un o diversos elements retroreflectors que es col·loca verticalment a la ^berma^ o marge de la ^plataforma^ de la carretera.
Quan a la berma hi ha una ^barrera de seguretat^, la fita d'aresta s'hi suporta. En algunes ocasions s'usa també per a indicar punts hectomètrics.
Quan a la berma hi ha una ^barrera de seguretat^, la fita d'aresta s'hi suporta. En algunes ocasions s'usa també per a indicar punts hectomètrics.
fita de vèrtex
fita de vèrtex
Enginyeria del transport
- ca fita de vèrtex, n f
- ca bisbe, n m sin. compl.
- es hito de vértice
Enginyeria del transport
Definició
Balisa de forma semicilíndrica a la part frontal, proveïda de triangles isòsceles de material retroreflector oposats simètricament, que s'usa per a indicar ^divergències^.
El cos és verd i els triangles són blancs i suggereixen les dues direccions divergents de la circulació.
El cos és verd i els triangles són blancs i suggereixen les dues direccions divergents de la circulació.
fita miriamètrica
fita miriamètrica
Enginyeria del transport
- ca fita miriamètrica, n f
- es hito miriamétrico
Enginyeria del transport
Definició
Fita quilomètrica corresponent a un punt quilomètric que és múltiple de 10.
A més del punt quilomètric i del codi de la carretera, molts cops s'hi indica l'administració titular de la carretera.
A més del punt quilomètric i del codi de la carretera, molts cops s'hi indica l'administració titular de la carretera.
fita quilomètrica
fita quilomètrica
Enginyeria del transport
- ca fita quilomètrica, n f
- es hito kilométrico
- en milepost
- en milestone
Enginyeria del transport
Definició
Senyal vertical de localització en què s'indica un punt quilomètric per tal que serveixi de referència per a situar longitudinalment qualsevol punt de la carretera o de la via fèrria.
En carreteres, a més del punt quilomètric, s'hi indica el codi de la carretera. En una carretera de nova construcció, el punt quilomètric equival a la distància mesurada en planta a un determinat punt d'origen o punt quilomètric 0, però les variacions de traçat que sofreix la carretera al llarg del temps fan que les distàncies entre punts quilomètrics consecutius siguin diferents del quilòmetre i, consegüentment, els punts quilomètrics deixen de representar la distància al punt quilomètric 0. Un punt qualsevol d'una carretera es referencia longitudinalment, sempre en el sentit creixent dels punts quilomètrics, indicant-hi el punt quilomètric anterior i la distància en metres fins al punt en qüestió. En carreteres de dos carrils, les fites quilomètriques se situen només en el costat dret del sentit creixent per tal de facilitar-ne la determinació.
En carreteres, a més del punt quilomètric, s'hi indica el codi de la carretera. En una carretera de nova construcció, el punt quilomètric equival a la distància mesurada en planta a un determinat punt d'origen o punt quilomètric 0, però les variacions de traçat que sofreix la carretera al llarg del temps fan que les distàncies entre punts quilomètrics consecutius siguin diferents del quilòmetre i, consegüentment, els punts quilomètrics deixen de representar la distància al punt quilomètric 0. Un punt qualsevol d'una carretera es referencia longitudinalment, sempre en el sentit creixent dels punts quilomètrics, indicant-hi el punt quilomètric anterior i la distància en metres fins al punt en qüestió. En carreteres de dos carrils, les fites quilomètriques se situen només en el costat dret del sentit creixent per tal de facilitar-ne la determinació.
