Back to top
  • ca  hematèmesi, n f
  • es  hematemesis, n f
  • fr  hématémèse, n f
  • en  hematemesis, n

Definició
Vòmit de sang procedent de l'aparell gastrointestinal.

Nota

  • El vòmit amb pòsit de cafè és un tipus d'hematèmesi, que rep aquest nom per l'aspecte degut a la presència de restes hemàtiques enfosquides.
hematòleg | hematòloga hematòleg | hematòloga

  • ca  hematòleg | hematòloga, n m, f
  • es  hematólogo | hematóloga, n m, f
  • fr  hématologue, n m, f
  • en  hematologist, n

Definició
Professional de la medicina especialista en hematologia.
  • ca  hematologia, n f
  • ca  hemologia, n f sin. compl.
  • es  hematología, n f
  • fr  hématologie, n f
  • en  hematology, n

Definició
Part de la medicina dedicada a l'estudi dels elements cel·lulars de la sang i la medul·la òssia, dels òrgans hematopoètics i de les malalties que es manifesten per alteracions d'aquests elements.

Nota

  • Segons la Societat Internacional d'Hematologia (ISH), la pràctica de l'hematologia inclou aspectes clínics i de laboratori. Per això, l'hematologia és alhora una especialitat clínica (medicina interna) i de laboratori, i forma part de les anomenades ciències del laboratori clínic, junt amb la bioquímica clínica, la immunologia i la microbiologia, entre d'altres.
  • ca  hematologia, n f
  • ca  hemologia, n f sin. compl.
  • es  hematología, n f
  • fr  hématologie, n f
  • en  hematology, n

Definició
Part de la medicina dedicada a l'estudi dels elements cel·lulars de la sang i la medul·la òssia, dels òrgans hematopoètics i de les malalties que es manifesten per alteracions d'aquests elements.

Nota

  • Segons la Societat Internacional d'Hematologia (ISH), la pràctica de l'hematologia inclou aspectes clínics i de laboratori. Per això, l'hematologia és alhora una especialitat clínica (medicina interna) i de laboratori, i forma part de les anomenades ciències del laboratori clínic, junt amb la bioquímica clínica, la immunologia i la microbiologia, entre d'altres.
  • ca  hemoptisi, n f
  • ca  anagogia, n f sin. compl.
  • es  anagogía, n f
  • es  hemoptisis, n f
  • fr  anagogie, n f
  • fr  hémoptysie, n f
  • en  anagogy, n
  • en  hemoptysis, n

Definició
Expulsió de sang per les vies respiratòries, gairebé sempre produïda per alguna lesió d'aquestes vies o del pulmó.

Nota

  • La denominació hemoptsisi està formada a partir de hemo- i del grec phthísis 'consumpció'.
  • ca  epistaxi, n f
  • ca  rinorràgia, n f
  • ca  hemorràgia nasal, n f sin. compl.
  • es  epistaxis, n f
  • es  hemorragia nasal, n f
  • es  rinorragia, n f
  • fr  épistaxis, n f
  • fr  rinorragie, n f
  • fr  saignement nasal, n f
  • en  epistaxis, n
  • en  nasal hemorrhage, n
  • en  rhinorrhagia, n

Definició
Hemorràgia que té lloc a la túnica mucosa nasal, que normalment s'exterioritza pels narius i que sol aturar-se al cap de pocs minuts.
hepatocolangiocarcinoma hepatocolangiocarcinoma

  • ca  colangiocarcinoma, n m
  • ca  carcinoma colangiocel·lular, n m sin. compl.
  • ca  hepatocolangiocarcinoma, n m sin. compl.
  • es  colangiocarcinoma, n m
  • fr  cholangiocarcinome, n m
  • en  cholangiocarcinoma, n

Definició
Adenocarcinoma primari dels conductes biliars intrahepàtics que es manifesta clínicament per dolor a l'hipocondri dret, icterícia obstructiva i síndrome tòxica.

Nota

  • El colangiocarcinoma pot localitzar-se a l'hil hepàtic, gairebé sempre en forma d'una massa única (tumor de Klatskin), o bé presentar una distribució multifocal en els conductes biliars intrahepàtics.

    Com a factor etiològic s'hi ha involucrat l'administració de la substància radioopaca Thiorotrast, i la infestació per determinats helmints, Clonorchis sinensis (clonorquiosi) i Opistorchis viverrini (opistorquiosi), els quals posseeixen un tropisme acusat per les vies biliars. La colitis ulcerosa també és un factor predisposant, probablement en relació amb l'existència de colangitis esclerosant.

    En la meitat dels casos hi ha metàstasis ganglionars abdominals i a distància (pulmó, ossos) en el moment del diagnòstic clínic de la malaltia.

    El carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics no pertany, pròpiament, a aquesta entitat clínica.
  • ca  hereditari -ària, adj
  • es  hereditario -ria, adj
  • fr  héréditaire, adj
  • en  hereditary, adj

Definició
Que es transmet genèticament de pares a fills.
herpesvirus humà 4 herpesvirus humà 4

  • ca  virus d'Epstein-Barr, n m
  • ca  herpesvirus humà 4, n m sin. compl.
  • ca  VEB, n m sigla
  • es  virus de Epstein-Barr, n m
  • es  VEB, n m sigla
  • fr  virus d'Epstein-Barr, n m
  • fr  VEB, n m sigla
  • en  Epstein-Barr virus, n
  • en  human herpesvirus 4, n
  • en  EBV, n sigla
  • en  HHV-4, n sigla

Definició
Virus del gènere Lymphocryptovirus, causant de la mononucleosi infecciosa, que es caracteritza perquè infecta i transforma els limfòcits B.

Nota

  • El virus d'Epstein-Barr apareix en cultius cel·lulars del limfoma de Burkitt i del carcinoma nasofaringi.

    El Comité Internacional de Taxonomia de Virus recomana l'ús del terme herpesvirus humà 4 com a nom del virus. La forma virus d'Epstein-Barr, però, és la més estesa entre els especialistes i la més usada en les obres de divulgació.
  • ca  ascites, n f
  • ca  hidroabdomen, n m sin. compl.
  • ca  hidroperitoneu, n m sin. compl.
  • es  ascitis, n f
  • fr  ascite, n f
  • en  ascites, n

Definició
Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l'abdomen.

Nota

  • Generalment, en l'ascites, el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per una de les causes següents: augment de la permeabilitat dels capil·lars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capil·lars del fetge o disminució de la pressió col·loïdosmotica del plasma.

    L'anàlisi de la composició del líquid és important per al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals.

    La denominació ascites prové del llatí ascites, que prové del grec askítes, derivat de askós 'odre, bot.