Back to top
  • ca  dades massives, n f pl
  • es  macrodatos, n m pl
  • fr  données massives, n f pl
  • fr  données volumineuses, n f pl
  • fr  mégadonnées, n f pl
  • en  big data, n
  • en  massive data, n

Definició
Conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.

Nota

  • Les dades massives són dades experimentals, observacionals o generades de manera computacional.

    En l'era digital, la quantitat de dades que s'han de gestionar és cada vegada més gran, més heterogènia i més valuosa. Per tant, es plantegen els reptes de la sistematització, l'emmagatzematge, la reutilització i l'obertura a la societat.

    En el camp de la medicina, les línies de recerca actuals investiguen l'explotació de dades massives per aconseguir una millor comprensió de la salut humana, tant des del punt de vista de la prevenció com de la clínica.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n f
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n f
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n

Definició
Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
  • ca  diagnòstic, n m
  • ca  diagnosi, n f sin. compl.
  • es  diagnosis, n f
  • es  diagnóstico, n m
  • fr  diagnose, n f
  • fr  diagnostic, n m
  • en  diagnosis, n
  • en  diagnostic, n

Definició
Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
  • ca  diana, n f
  • es  diana, n f
  • fr  cible, n f
  • en  target, n

Definició
Estructura biològica cap a la qual va dirigida l'acció d'un fàrmac.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia, n f
  • fr  dysphagie, n f
  • en  dysphagia, n

Definició
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.

Nota

  • Hi ha dos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica i caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució i que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.

    La denominació disfàgia està formada a partir de dis- i del grec phageîn 'menjar'.
  • ca  displàsia, n f
  • es  displasia, n f
  • fr  dysplasie, n f
  • en  dysplasia, n

Definició
Desenvolupament anormal dels teixits i dels òrgans o alteració de la forma, la mida i l'organització de les cèl·lules adultes que sovint precedeixen al càncer.

Nota

  • La denominació displàsia està formada a partir de dis- i del grec plásso 'formar'.
displàsia de coll uterí displàsia de coll uterí

  • ca  neoplàsia intraepitelial cervical, n f
  • ca  displàsia de coll uterí, n f sin. compl.
  • ca  NIC, n f sigla
  • es  displasia de cuello uterino, n f
  • es  neoplasia intraepitelial cervical, n f
  • es  NIC, n f sigla
  • fr  dysplasie du col de l'utérus, n f
  • fr  néoplasie cervicale intrapételliale, n f
  • fr  NIC, n f sigla
  • en  cervical intraepithelial neoplasia, n
  • en  dysplasia of cervix, n
  • en  CIN, n pl sigla

Definició
Atípia cel·lular confinada l'epiteli del coll de l'úter.

Nota

  • La neoplàsia intraepitelial cervical pot ser lleu (NIC 1), moderada (NIC 2) o greu (NIC 3), en funció del gruix epitelial que presenta cèl·lules madures i diferenciades.

    Està causada majoritàriament per la infecció per determinats tipus oncògens de virus del papil·loma humà, però també hi ha altres factors de risc, com ara les relacions sexuals precoces, la multiplicitat de parelles sexuals, la multiparitat, l'ús perllongat d'anticonceptius orals o el consum de tabac, entre d'altres.
  • ca  dispnea, n f
  • ca  ofec, n m sin. compl.
  • ca  tapament, n m sin. compl.
  • es  disnea, n f
  • fr  dyspnée, n f
  • en  dyspnea, n

Definició
Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota

  • Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
  • ca  disseminació, n f
  • es  diseminación, n f
  • fr  dissémination, n f
  • en  dissemination, n

Definició
Acció de distribuir-se, d'escampar-se, extensament per un teixit, un òrgan o un cos.
  • ca  dosi màxima tolerada, n f
  • ca  DMT, n f sigla
  • es  dosis máxima tolerada, n f
  • es  DMT, n f sigla
  • fr  dose maximale tolérée, n f
  • en  maximum tolerated dose, n
  • en  MTD, n sigla

Definició
Dosi més elevada d'un fàrmac que pot ser administrada sense que apareguin reaccions adverses limitants en un nombre predeterminat de pacients en un estudi de fase 1.

Nota

  • La dosi màxima tolerada s´utilitza per donar per acabada la escalada de dosi en un estudi de fase 1 i, habitualment, es recomana continuar explorant dosis inferiors.