bakalao
bakalao
- ca bakalao, n m
- es bakalao
- en bakalao
Definició
Música de discoteca, de ritme repetitiu i sense melodia, realitzada amb sintetitzadors, i sorgida a València durant els anys huitanta del segle XX.
balada
balada
- ca balada, n f
- es balada
- en ballad
Definició
Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental.
balalaica
balalaica
- ca balalaica, n f
- es balalaica
- en balalaika
Definició
Instrument musical de cordes pinçades i de caixa de ressonància triangular, típic de Rússia.
ballable
ballable
- ca ballable, adj
- es bailable
- en danceable
Definició
Que està construïda rítmicament (una cançó o una peça instrumental) de tal manera que és especialment apta per a ser ballada.
ballada
ballada
- ca ballada, n f
- es baile
- en ball
- en dance
Definició
Composició musical, instrumental o vocal, apta per a ballar.
bambula
bambula
- ca bambula, n f
- es bambula
- en bambula
Definició
Tambor antillà.
bambula
bambula
- ca bambula, n f
- es bambula
- en bambula
Definició
Espècie de flauta feta amb canya de bambú.
banda
banda
- ca banda, n f
- es banda
- en band
Definició
Conjunt instrumental constituït bàsicament per instruments de vent i percussió.
banda
banda
- ca banda, n f
- es banda
- en band
Definició
Orquestra o conjunt de músics de música lleugera.
bandola
bandola
- ca bandola, n f
- ca bandolí, n m sin. compl.
- es bandola
- es bandolín
- en bandolin
- en mandolin
Definició
Instrument musical de quatre cordes dobles que es fan sonar amb un plectre i de caixa bombada.
