bandolí
bandolí
- ca bandola, n f
- ca bandolí, n m sin. compl.
- es bandola
- es bandolín
- en bandolin
- en mandolin
Definició
Instrument musical de quatre cordes dobles que es fan sonar amb un plectre i de caixa bombada.
bandoneó
bandoneó
- ca bandoneó, n m
- es bandoneón
- en bandoneón
Definició
Instrument musical de vent, variant de l'acordió, de forma rectangular i amb botons en els dos costats.
bandoneonista
bandoneonista
- ca bandoneonista, n m, f
- es bandoneonista
- en bandoneón player
Definició
Persona que toca el bandoneó.
bandura
bandura
- ca bandura, n f
- es bandura
- en bandura
Definició
Instrument musical de cordes pinçades, d'origen ucraïnés, que combina elements de la cítara i del llaüt, i es fa sonar amb plectre.
bandúrria
bandúrria
- ca bandúrria, n f
- es bandurria
- en bandurria
Definició
Instrument musical de cordes pinçades, de la família del llaüt, i de dimensions reduïdes, molt comú en la música popular hispànica.
bandurrista
bandurrista
- ca bandurrista, n m, f
- es bandurrista
- en bandurria player
Definició
Persona que toca la bandúrria.
banjo
banjo
- ca banjo, n m
- es banjo
- es banyo
- en banjo
Definició
Instrument musical de corda de mànec llarg i de caixa circular coberta amb una membrana, que es fa sonar amb els dits o per mitjà d'un plectre, típic del jazz primitiu i de la música folk nord-americana.
baqueta
baqueta
- ca baqueta, n f
- ca maceta, n f
- es baqueta
- en mallet
Definició
Vareta amb una bola en la punta que s'usa per a fer sonar certs instruments de percussió, com ara el tabal o el xilòfon.
barbada
barbada
- ca barbada, n f
- es barbada
- es mentonera
- en chin rest
Definició
En el violí, peça de fusta o de plàstic que servix de suport al mentó.
barcarola
barcarola
- ca barcarola, n f
- es barcarola
- en barcarole
Definició
Cançó popular dels barquers italians.
