ictus
ictus
- ca ictus, n m
- es ictus
- en ictus
Definició
Accent principal inicial i final d'una frase musical.
idil·li
idil·li
- ca idil·li, n m
- es idilio
- en idyll
Definició
Obra musical que evoca les excel·lències de la vida rural o pastoral.
idiòfon
idiòfon
- ca idiòfon, n m
- es idiófono
- en idiophone
Definició
Segons la classificació d'Hornbostel-Sachs, instrument que produïx el so per la vibració de tot el material de què està format i no sols per la d'una part de l'instrument, siga per una corda, una membrana o una columna d'aire, com ara les castanyoles, el xilòfon o el xerrac.
il·lustració musical
il·lustració musical
- ca música d'escena, n f
- ca il·lustració musical, n f sin. compl.
- es ilustración musical
- es música de escena
- en background music
- en music illustration
Definició
Peça independent destinada a servir de fons a una obra teatral declamada.
imbroglio [it]
imbroglio [it]
- ca imbroglio [it], n m
- es imbroglio
- en imbroglio
Definició
En l'òpera bufa del segle XVIII, escena de confusió que se solia situar en l'últim acte de l'obra, i que es creava per mitjà de la complexitat polifònica i la diversitat rítmica, mètrica i melòdica.
imitació
imitació
- ca imitació, n f
- es imitación
- en imitation
Definició
En la música polifònica, reproducció d'una frase o d'un motiu que executa una veu distinta de la que l'havia iniciat.
imitació canònica
imitació canònica
- ca imitació canònica, n f
- es imitación canónica
- en canonic imitation
Definició
Imitació estricta, com en un cànon.
impostació
impostació
- ca impostació, n f
- es impostación
- en impostation
Definició
Acció o efecte d'impostar la veu.
impostar
impostar
- ca impostar, v tr
- es impostar
- en project one´s voice, to
Definició
Col·locar (la veu) per a produir els sons amb la màxima perfecció, claredat i fermesa sense necessitat de forçar les cordes vocals.
impressionisme
impressionisme
- ca impressionisme, n m
- es impresionismo
- en impressionism
Definició
Moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX especialment en la música francesa, que es caracteritza per la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per a aconseguir una riquesa de timbres amb què produir efectes diferents i també per l'ús de temps no lineals, sinó executats en una espècie de successió d'impressions.