Vocabulari de la música

Instrument musical que basa la seua sonoritat en l'aire que conté, posat en acció pel bufit de l'intèrpret.

Instrument de vent, tradicionalment construït de fusta encara que actualment s'use també el metall, que posa en vibració una columna d'aire per mitjà d'una llengüeta o bufant a través d'una obertura.

Instrument de vent que posa en vibració una columna d'aire per mitjà dels llavis de l'intèrpret, que s'usen com una llengüeta.

Instrument musical en què s'amplia el so connectant-lo al corrent elèctric.

Instrument musical que produïx els sons amb energia elèctrica.

Instrument de vent que es toca únicament amb l'ajuda dels llavis, sense claus ni vàlvules, de manera que s'emeten les notes de l'escala harmònica.

Acció o efecte d'instrumentar.

Estudi dels instruments musicals en funció de les seues característiques i possibilitats.

De l'instrument o que hi té relació.

Que està composta (una obra musical) per a ser executada només amb instruments.