Vocabulari de la música

Instrument musical que es fa sonar per mitjà d'una maneta giratòria que acciona un cilindre o un plec de paper o de cartó perforat, tancat dins d'una caixa, generalment en forma de piano.

Instrument musical que intenta imitar l'orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres s'obtenen per mitjans electrònics o, en alguns casos, electromecànics.

Cos sonor més important de l'orgue, accionat per un teclat propi.

Orgue medieval de dimensions reduïdes i de fàcil transport que l'intèrpret solia dur penjat del coll, els més menuts dels quals es tocaven amb una sola mà, mentre amb l'altra s'accionaven les manxes.

Orgue de dimensions reduïdes i transportable, però que, a diferència dels portàtils, estava dotat d'un moble que es podia recolzar sobre una taula o en terra.

Instrument musical que es fa sonar per mitjà d'una maneta giratòria que acciona un cilindre o un plec de paper o de cartó perforat, tancat dins d'una caixa, generalment en forma de piano.

Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d'una línia melòdica, sense alterar-la.

Ús d'ornaments com a forma d'embelliment musical o lluïment interpretatiu.

Conjunt d'instruments musicals disposats per a realitzar una interpretació musical.

Conjunt dels músics d'una orquestra.