organològic -a
organològic -a
- ca organològic -a, adj
- es organológico -ca
- en organologic
Definició
De l'organologia o que hi té relació.
orgue
orgue
- ca orgue, n m
- es órgano
- en organ
Definició
Instrument musical de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire per mitjà d'una manxa o d'un mecanisme anàleg, i que es toca per mitjà d'un o més teclats.
Nota
- El plural de orgue és orgues o òrguens.
orgue
orgue
- ca organista, n m, f
- ca orgue, n m sin. compl.
- ca organiste | organista (valencià), n m, f var. ling.
- es organista
- es órgano
- en organist
Definició
Persona que toca l'orgue.
Nota
- El plural de orgue és orgues o òrguens.
orgue de maneta
orgue de maneta
- ca orguenet, n m
- ca orgue de maneta, n m sin. compl.
- es organillo
- en barrel organ
- en hurdy-gurdy
Definició
Instrument musical que es fa sonar per mitjà d'una maneta giratòria que acciona un cilindre o un plec de paper o de cartó perforat, tancat dins d'una caixa, generalment en forma de piano.
orgue electrònic
orgue electrònic
- ca orgue electrònic, n m
- es órgano electrónico
- en electronic organ
Definició
Instrument musical que intenta imitar l'orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres s'obtenen per mitjans electrònics o, en alguns casos, electromecànics.
orgue major
orgue major
- ca orgue major, n m
- ca gran orgue, n m sin. compl.
- es gran órgano
- es órgano mayor
- en grand organ
- en great organ
- en organ console
Definició
Cos sonor més important de l'orgue, accionat per un teclat propi.
orgue portàtil
orgue portàtil
- ca orgue portàtil, n m
- es órgano portátil
- es órgano portativo
- en portative organ
Definició
Orgue medieval de dimensions reduïdes i de fàcil transport que l'intèrpret solia dur penjat del coll, els més menuts dels quals es tocaven amb una sola mà, mentre amb l'altra s'accionaven les manxes.
orgue positiu
orgue positiu
- ca orgue positiu, n m
- es órgano positivo
- en positive organ
Definició
Orgue de dimensions reduïdes i transportable, però que, a diferència dels portàtils, estava dotat d'un moble que es podia recolzar sobre una taula o en terra.
orguenet
orguenet
- ca orguenet, n m
- ca orgue de maneta, n m sin. compl.
- es organillo
- en barrel organ
- en hurdy-gurdy
Definició
Instrument musical que es fa sonar per mitjà d'una maneta giratòria que acciona un cilindre o un plec de paper o de cartó perforat, tancat dins d'una caixa, generalment en forma de piano.
ornament
ornament
- ca ornament, n m
- es ornamento
- es ornato
- en ornament
Definició
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d'una línia melòdica, sense alterar-la.