Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
  • ca  pala, n f
  • es  pala
  • en  white key
  • en  white note

Definició
En el teclat de l'orgue, cadascuna de les tecles naturals, més baixes que les cromàtiques.
paleografia musical paleografia musical

  • ca  paleografia musical, n f
  • es  paleografía musical
  • en  musical paleography

Definició
Part de la musicologia que té per objecte la lectura, la transcripció i la interpretació adequada dels antics sistemes de notació musical anteriors a la proporcional o mesurada.
  • ca  palo, n m
  • es  palo
  • en  palo

Definició
Cadascuna de les modalitats tradicionals de cant flamenc.
  • ca  pandereta, n f
  • es  pandereta
  • en  tambourine

Definició
Instrument musical de percussió molt semblant al pandero, però més menut i amb cascavells o sonalls fixats en el cércol.
  • ca  pandereta, n f
  • es  falso secreto
  • en  rackboard

Definició
En l'orgue, planxa perforada que manté els tubs en posició vertical.
  • ca  pandero, n m
  • es  pandero
  • en  tambourine

Definició
Instrument musical de percussió consistent en un cércol de fusta, amb l'ull tapat per un costat o pels dos amb pell tibant, que sovint du cascavells o sonalls fixats en el cércol.
  • ca  pandora, n f
  • es  pandora
  • en  bijuga cither

Definició
Instrument musical de cordes pinçades del segle XVI, que pel seu registre greu constituïa el baix de la mandolina.
pantalla acústica pantalla acústica

  • ca  pantalla acústica, n f
  • ca  bafle, n m sin. compl.
  • es  bafle
  • es  pantalla acústica
  • en  distributed mode loudspeaker

Definició
Dispositiu rígid sobre el qual es fixa elàsticament un altaveu, destinat a augmentar el trajecte acústic efectiu entre la cara anterior i la posterior de l'altaveu.
  • ca  pantomima, n f
  • es  pantomima
  • en  pantomime

Definició
Acció representada per mitjà de la mímica i, de vegades, el ballet, sobre un fons musical.
  • ca  pantomima, n f
  • es  pantomima
  • en  pantomime

Definició
En el segle XVIII, espectacle còmic pres de la comèdia de l'art, en què s'incloïen cançons, danses, peces instrumentals, efectes escènics i escenes de mim.