Vocabulari de la música

Lliure ús de les dotze notes de l'escala.

Obra instrumental de gran virtuosisme pròpia del segle XIX, en què s'encadenen i s'elaboren temes o motius característics procedents generalment d'òperes.

Terme que fa referència a la dimensió del so, l'altura, el registre, la intensitat, la duració, etc.

Obra en què es reelabora material procedent d'una altra obra pròpia o aliena.

Composició, generalment de caràcter burlesc, elaborada amb elements que s'han extret d'un altre autor o d'una altra obra.

Obra en què el text original s'ha substituït per un text nou o en què s'imita alguna característica de l'original amb intenció humorística.

Música que acompanya el ball homònim, d'origen murcià i que s'interpreta amb guitarres i castanyoles.

Cadascuna de les divisions possibles d'una obra musical.

Cadascuna de les línies musicals, veus i instruments, inclosos en la partitura d'una obra musical.

En una fuga o en un cànon, fragment melòdic que imita l'antecedent.