carbonohidrazida
carbonohidrazida
Química orgànica
- ca carbonohidrazida, n f
- ca carbazida, n f sin. compl.
- ca carbohidrazida, n f sin. compl.
- es carbacida, n f
- es carbohidracida, n f
- en carbazide, n
- en carbohydrazide, n
- en carbonic dihydrazide, n
- en carbonohydrazide, n
- for NH2NHCONHNH2
Química orgànica
Definició
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a producte intermediari en síntesi orgànica.
-carboxamida
-carboxamida
Química orgànica
- ca -carboxamida, sfx
- es -carboxamida, sfx
- en -carboxamide, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a designar un compost en què l'amida és el grup principal, tant si és un compost cíclic o un compost acíclic que en conté dues o més.
Nota
-
Per exemple, és el cas de la propan-1,3-dicarboxamida (H2NOCCH2CH2CH2CONH2), de la ciclohexancarboxamida (C6H11CONH2) i de la benzencarboxamida (C6H6CONH2) (vegeu les imatges 1 i 2).
En anomenar la cadena hidrocarbonada principal no és té en compte el carboni de l'amida.
carboxi-
carboxi-
Química orgànica
- ca carboxi-, pfx
- es carboxi-, pfx
- en carboxy-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup carboxil quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, en l'àcid 3-carboxipentandioic ((COOH)CH2CH(COOH)CH2(COOH)), si es consideren els dos grups carboxil terminals com a funció principal i el grup carboxil unit al carboni 3 com un substituent. Aquest compost també es pot anomenar àcid 1,2,3-pentantricarboxílic (vegeu la imatge).
carboxil
carboxil
Química orgànica
- ca grup carboxil, n m
- ca carboxil, n m sin. compl.
- es carboxilo, n m
- es grupo carboxilo, n m
- es grupo funcional carboxilo, n m
- en carboxyl group, n
- for −COOH
Química orgànica
Definició
Grup funcional característic dels àcids carboxílics i dels aminoàcids, el qual els confereix propietats àcides, ja que, en dissociar-se, genera l'anió carboxilat estabilitzat per ressonància i, simultàniament, allibera un protó.
Nota
- En la forma no dissociada, els grups carboxil es poden unir entre ells, tant de manera intermolecular com de manera intramolecular, per enllaç d'hidrogen. En el cas que la unió sigui intermolecular, el grau d'associació pot conduir a un dímer o a un trímer (vegeu la imatge 2).
carboxilat
carboxilat
Química orgànica
- ca carboxilat, n m
- es carboxilato, n m
- en carboxylate, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels anions que es formen quan un àcid carboxílic es dissocia i allibera un protó, de fórmula general RCOO−.
Nota
- Un carboxilat es forma segons RCOOH → RCOO− + H+. Per tant, aquest anió és la base conjugada de la forma no dissociada.
-carboxílic
-carboxílic
Química orgànica
- ca -carboxílic, sfx
- es -carboxílico, sfx
- en -carboxylic, sfx
Química orgànica
Definició
Forma sufixada que es fa servir per a designar un compost en què el grup carboxil és el grup principal, bé sigui un compost cíclic o un compost acíclic que en conté dos o més.
Nota
- Per exemple, àcid benzencarboxílic.
catàlisi
catàlisi
Química física
- ca catàlisi, n f
- es catálisis, n f
- en catalysis, n
Química física
Definició
Fenomen pel qual la velocitat de reacció d'una reacció canvia sense que canviïn els reactius ni els productes, que s'aconsegueix mitjançant l'acció d'un catalitzador.
Nota
-
La catàlisi es justifica pel canvi en l'energia d'activació associada al procés, i generalment es fa servir per a accelerar els processos disminuint l'energia d'activació.
Es distingeixen dos grans tipus de catàlisis, la catàlisi homogènia i la catàlisi heterogènia.
La catàlisi té clares implicacions econòmiques en la producció industrial de productes químics, atès que un increment de la velocitat de reacció disminueix els costos i la regeneració del catalitzador permet que una quantitat moderada d'aquesta substància sigui suficient per a obtenir una gran quantitat de producte final.
catàlisi àcid-base
catàlisi àcid-base
Química física
- ca catàlisi acidobàsica, n f
- ca catàlisi àcid-base, n f sin. compl.
- es catálisis ácido-base, n f
- es catálisis acidobásica, n f
- en acid-base catalysis, n
Química física
Definició
Catàlisi homogènia en què una reacció és catalitzada com a conseqüència de la transferència d'un protó entre el substrat i el catalitzador.
Nota
-
Si l'àcid o la base que participen en una reacció acidobàsica són exclusivament els ions hidroni i els ions hidroxil, respectivament, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica específica. Si hi poden intervenir àcids i bases diferents, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica general.
Una catàlisi acidobàsica pot ser una catàlisi àcida o una catàlisi bàsica.
Si es considera la teoria d'àcids i bases de Lewis, cal incloure en aquest concepte aquelles reaccions catalitzades que es produeixen passant per la formació d'un complex entre el substrat i el catalitzador. En aquests casos, es distingeix entre catàlisi àcida electròfila, en què el substrat es comporta com una base de Lewis i el catalitzador es comporta com un àcid de Lewis, i catàlisi bàsica nucleòfila, en què el substrat es comporta com un àcid de Lewis i el catalitzador es comporta com una base de Lewis. Les reaccions de Friedel i Crafts en presència de clorur d'alumini i la hidròlisi del iodur de metil en presència d'ions bromur en són exemples, respectivament.
catàlisi àcida
catàlisi àcida
Química física
- ca catàlisi àcida, n f
- es catálisis ácida, n f
- en acid catalysis, n
Química física
Definició
Catàlisi acidobàsica que implica la transferència d'un protó del catalitzador al substrat.
Nota
-
La catàlisi àcida esdevé important, per exemple, en la solvòlisi dels èsters i en la tautomeria cetoenòlica.
Hi ha reaccions la velocitat de reacció de les quals s'incrementa amb la catàlisi àcida, com ara la hidròlisi de les amides.
catàlisi acidobàsica
catàlisi acidobàsica
Química física
- ca catàlisi acidobàsica, n f
- ca catàlisi àcid-base, n f sin. compl.
- es catálisis ácido-base, n f
- es catálisis acidobásica, n f
- en acid-base catalysis, n
Química física
Definició
Catàlisi homogènia en què una reacció és catalitzada com a conseqüència de la transferència d'un protó entre el substrat i el catalitzador.
Nota
-
Si l'àcid o la base que participen en una reacció acidobàsica són exclusivament els ions hidroni i els ions hidroxil, respectivament, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica específica. Si hi poden intervenir àcids i bases diferents, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica general.
Una catàlisi acidobàsica pot ser una catàlisi àcida o una catàlisi bàsica.
Si es considera la teoria d'àcids i bases de Lewis, cal incloure en aquest concepte aquelles reaccions catalitzades que es produeixen passant per la formació d'un complex entre el substrat i el catalitzador. En aquests casos, es distingeix entre catàlisi àcida electròfila, en què el substrat es comporta com una base de Lewis i el catalitzador es comporta com un àcid de Lewis, i catàlisi bàsica nucleòfila, en què el substrat es comporta com un àcid de Lewis i el catalitzador es comporta com una base de Lewis. Les reaccions de Friedel i Crafts en presència de clorur d'alumini i la hidròlisi del iodur de metil en presència d'ions bromur en són exemples, respectivament.
